La Vanguardia (Català) - Culturas
Zweig i el món d’avui
Qui no ha sentit aquests mesos parlar d’“el món d’ahir” a propòsit de les vides que portàvem abans de la pandèmia, i de com coses que ens semblaven el més normal del món avui les recordem com privilegis que no vam saber valorar tant com que convenia?
Hi ha moments en què un escriptor aconsegueix encunyar un terme que resumeix l’esperit de l’època. El món d’ahir. Memòries d’un europeu, és el títol de l’autobiografia de Stefan Zweig, començada el 1934, quan el nazisme ja estava ensenyant les grapes i l’escriptor deixava Àustria per refugiar-se a Anglaterra. És un text nostàlgic de l’esplendor cultural i la llibertat de moviments que es va viure en l’imperi austrohongarès, i a tot Europa, abans de la Primera Guerra Mundial, nostàlgia intensificada per les ombrívoles perspectives que el poder de Hitler brindava, i que acabaria empenyent l’escriptor al suïcidi.
Stefan Zweig (1881-1942) va ser en vida un autor d’èxit, i als anys quaranta i cinquanta un favorit a les llars cultes de la burgesia espanyola. Després va passar de moda. A començaments dels anys noranta era una figura oblidada. I és llavors quan Jaume Vallcorba decideix recuperar a Sirmio, la primera editorial que llança en llengua castellana, algun títol seu com Novela de ajedrez. L’experiència de l´editorial Sirmio no funciona, però Vallcorba hi insisteix, i el 1995 llança en català, amb el seu segell Quaderns Crema, una famosa novel·la de l’austríac portada al cinema en diverses ocasions: Vint-i quatre hores a la vida d’una dona.
Vallcorba era tenaç, i el 1999 va tornar a la càrrega de l’edició en castellà amb el segell Acantilado, “com a reacció a l’abandonament del lector exigent per part de bon nombre d’editorials”. Va recuperar en nova traducció El mundo de ayer –que havia publicat el 1953 editorial Juventud–. I aquí comença l’èxit. No ha deixat de reeditar-se –avui dia porta 26 reimpressions– i ha impulsat una autèntica biblioteca Zweig a Acantilado, que té ja en catàleg 39 títols de l’escriptor, amb altres best-sellers com Moments estel·lars de la humanidad, amb 23 reimpressions (Quaderns Crema ofereix quinze dels seus títols en català). L’últim, acabat d’aparèixer, és Encuentros con libros, recopilació de les seves ressenyes literàries a càrrec de
Knut Beck, on el lector pot trobar opinions sobre figures de l’olimp en llengua alemanya (Goethe, Rilke, els germans Mann), i en altres llengües com Stendhal o Flaubert. O James Joyce: Zweig qualifica l’Ulisses d’“autèntic aquelarre” i “missa negra”, “caprici genial” “novel·la apassionada, provocadora i inigualable”, i per a la qual demana “respecte, respecte, respecte” el 1928.
Per què l’èxit continuat de Zweig entre nosaltres? “Una barreja d’oportunitat i descobriment”, em diu Sandra Ollo, vídua de Jaume Vallcorba i continuadora de la seva tasca a Acantilado i Quaderns Crema. “Molts lectors van trobar en El món d’ahir l’autor amb una prosa propera i claríssima, que parla d’un moment d’Europa que s’assembla al nostre. D’allà passen a la seva ficció, la de narrador sorprenentment clàssic, de vegades previsible, que fascina, i al grandíssim assagista i analista de l’ànima humana. Cadascun dels seus llibres obre l’univers a d’altres que no deceben mai, perquè presenta una regularitat qualitativa”.
Els drets de Zweig entren en domini
Acantilado publica ‘Encuentros con libros’ i prepara els ‘Diaris’ que va escriure ja com a autor d’èxit
públic el 2022, però abans que això passi Sandra Ollo anuncia una gran notícia, la publicació dels seus Diaris, que recullen la seva trajectòria ja com a autor prestigiós i apareixeran en castellà i català, en traduccions de Maria Teresa Otilla i Tiana Puig.
Per recordar Zweig, tan bolcat en l’univers llibresc –fins i tot va evocar la figura d’un llibreter en el seu assaig Mendel el de los libros– il·lustrem aquesta columna amb una pintura de Manuel Castro, artista cordovès establert a Barcelona que va pintar nombroses biblioteques, sobre les quals solia retallar la figura d’un home amb barret, característica de la seva producció. Castro, pintor de la galeria Barnadas, va enriquir amb una dotzena dels seus quadres de tema literari el suplement especial del Cultura/s de Sant Jordi de l’any 2014. Va morir la setmana passada a la ciutat on residia des del 1952.