La Vanguardia (Català) - Culturas
El desig i les seves conseqüències
Com a pitch per a una editorial no sonava especialment trencador. “Explicaré la història sexual i sentimental de tres dones blanques i heterosexuals dels Estats Units”, va poder prometre la periodista Lisa Taddeo (Boston, 1980)quan provava de vendre el seu projecte. I tot i això, aquell títol, Tres dones, l’ha convertida en una autora que rep galanteries de gairebé tots els mitjans, també d’autors com Dave Eggers i Caitlin Moran, i de la classe de noms en negreta que sol es colen en una faixa quan un llibre es converteix en fenomen. “No podia deixar de llegir”, diu Gwyneth Paltrow. “No oblidaré mai aquestes dones”, assegura Gillian Anderson.
Taddeo va passar vuit anys recorrent el seu país de cap a cap amb la intenció d’escriure sobre el desig femení. Va penjar cartells en ciutats petites que deien “es busquen històries d’amor i passió” i així va acabar trobant les seves tres candidates: la Maggie, una postadolescent de Dakota del Nord que explica la relació desigual que va tenir amb el seu professor quan era menor d’edat; la Lina, una mestressa de casa d’uns trenta anys d’Indiana que de jove va patir una violació en grup i viu un affaire extramarital amb un excompany de treball amb qui reconnecta per Facebook, i l’Sloane, una dona de Maine de classe mitjana alta que té un matrimoni obert. Taddeo va prendre cadascuna d’aquelles històries aparentment ordinàries com una investigació periodística i per poder reportar-les fins al mínim detall es va mudar durant un temps a cadascuna de les seves ciutats. La seva parella la va seguir, buscant feines temporals, i quan va néixer la filla de tots dos, simplement va continuar fent les entrevistes amb un portabebès cordat.
De les tres històries, que s’expliquen intercalant la segona i la tercera persona, una s’apropia del llibre, l’única en la qual la protagonista va demanar de mantenir el seu nom real. Per molt complexes que siguin les seves històries, les de la Lina i l’Sloane, és temptador saltar-se els seus capítols per continuar llegint sobre la vulnerable Maggie, filla de dos alcohòlics que ho té tot en contra per provar que el que va passar amb “el senyor Knoedel”, el professordeLlenguaquelienvianotesenuna còpia de Crepuscle i se’n va al llit amb ella a les golfes de casa seva mentre els nens dormen, va ser un cas d’abús i grooming.
Gairebé tots els homes que apareixen al llibre ho fan com a victimaris, des del cruel pare de l’Sloane al marit indolent de la Lina o el seu amant egoista, però Taddeo repeteix en les seves entrevistes que Tres dones no està pensat per ser el llibre de text del #MeToo, que hi ha grisos en les històries d’aquestes tres dones que cometen tota mena d’errors. Només la història de la Maggie està escrita com una reivindicació, com una manera de tornar-li en el paper el que va perdre als tribunals, ja que el jurat del seu cas va absoldre el professor dels tres càrrecs que se li van imputar.
La millor manera de llegir el llibre és desposseint-lo de capes. No fent gaire cas del pròleg i de l’epíleg, que intenten innecessàriament emmarcar allò del centre en certa “narrativa” i donar carta sociològica a tres històries (“aquest és l’estat del desig femení avui dia”) i passant per alt l’estil de Taddeo, a qui no sempre li funcionen les metàfores com vol. El que quedallavorssónlestreshistòries,explicades amb un grau d’intimitat i detall que sens dubte explica en gran part l’èxit del llibre. Aquinoliagradaunabonaconfidència?