“Els déus i de­es­ses grecs són en no­sal­tres ma­tei­xos”

La Vanguardia (Català) - Culturas - - LA VANGUARDIA -

Mary Nor­ris (Cle­ve­land, 1952) és cone­gu­da com “The Com­ma Qu­e­en” per la se­va fei­na du­rant tres dè­ca­des com a cor­rec­to­ra de The New Yorker. A fi­nals de l’any pas­sat va ar­ri­bar al nos­tre pa­ís Mi gran odi­sea gri­e­ga (La­rous­se), on com­par­teix la se­va pas­sió pel món grec. Nor­ris es­criu amb fa­ci­li­tat i sen­tit de l’hu­mor. Hi ha en la se­va im­mer­sió gre­ga banys en so­li­ta­ri, nua al mar, i ex­pe­ri­èn­ci­es com­par­ti­des com la re­pre­sen­ta­ció es­tu­di­an­til d’Elec­tra, en què va for­mar part del cor.

L’es­crip­to­ra Vi­vi­an Gor­nick ha es­crit que “de tots els re­lats que he lle­git sobre grans pas­si­ons, aquest és el més fas­ci­nant”.

El seu re­lat és una his­tò­ria d’amor amb el grec clàs­sic. Com va co­men­çar?

La his­tò­ria d’amor va co­men­çar vi­at­jant. Primer em vaig en­a­mo­rar de Grè­cia fí­si­ca­ment, de la ter­ra, el mar, i el grec mo­dern. De la ma­tei­xa ma­ne­ra que quan t’en­a­mo­res d’al­gú vols sa­ber-ho tot sobre aque­lla per­so­na, jo vaig vo­ler conèi­xer tot el que fos pos­si­ble de Grè­cia i del grec, tant el mo­dern com el clàs­sic.

Vos­tè es­criu: “Per mi, Odis­seu era un he­roi i, com ell, volia te­nir Ate­na del meu cos­tat. Per què aques­tes du­es fi­gu­res són im­por­tants per vos­tè?

Jo ado­ro Odis­seu per la se­va re­sis­tèn­cia, per la se­va ha­bi­li­tat a la ter­ra i al mar, pel seu amor a la se­va famí­lia, per la se­va in­ge­nu­ï­tat i ver­sa­ti­li­tat. Ado­ro Ate­na per sal­var-lo i treu­re el mi­llor d’ell. Grà­ci­es a Ate­na, Odis­seu uti­lit­za l’es­tra­tè­gia, no la for­ça bru­ta. Jo també desit­ja­va viu­re aven­tu­res a la ter­ra i al mar i so­bre­viu­re per ex­pli­car-ho. Per mi, els déus i de­es­ses grecs són ele­ments que es­tan en no­sal­tres ma­tei­xos: po­dem per­me­tre que ens con­tro­lin –em­bor­rat­xar­nos (Di­o­nís), en­a­mo­rar-nos per­du­da­ment (Afro­di­ta)– o po­dem ser dis­ci­pli­nats (Apol·lo) i sa­vis (Ate­na).

El re­cor­re­gut del seu lli­bre re­cull un vi­at­ge per­so­nal, no no­més fí­sic si­nó també emo­ci­o­nal. En al­gu­nes pà­gi­nes vos­tè con­nec­ta la se­va prò­pia vi­da i la de la se­va famí­lia –la mort del ger­mà en­nu­e­gat als dos anys, la iden­ti­tat se­xu­al– amb al­guns mi­tes clàs­sics. Va ser te­ra­pèu­tic?

A l’an­ti­ga Grè­cia, la tra­gè­dia era te­rà­pia per a les mas­ses. En el ni­vell més bà­sic, tu veus el que li pas­sa a An­tí­go­na i t’ale­gres que no et pas­si a tu. Però pot­ser en cer­ta ma­ne­ra et veus a tu ma­tei­xa re­flec­ti­da en les tra­gè­di­es d’An­tí­go­na, d’Elec­tra, d’Hè­cu­ba. És bo sa­ber que no es­tem so­les, que una co­sa sem­blant li va pas­sar a al­gú mi­lers d’anys abans. I ai­xò ens per­met plo­rar. Les tra­gè­di­es ens po­sen en con­tac­te amb les nos­tres prò­pi­es pe­nes i al­ho­ra les alleu­gen.

Vos­tè tre­ba­lla com a cor­rec­to­ra. Com l’aju­da sa­ber grec?

Conèi­xer sobre les ar­rels de la te­va prò­pia llen­gua i veu­re com es con­fi­gu­ra en d’al­tres et do­na po­der. No vaig es­tu­di­ar mai lla­tí però el meu co­nei­xe­ment de grec m’ha des­co­bert la se­va em­prem­ta en mol­tes pa­rau­les an­gle­ses, no no­més en la se­va or­to­gra­fia si­nó també en el seu sen­tit més pro­fund. Per exem­ple, te­nim la pa­rau­la ep­he­me­ral del grec. En grec mo­dern, la pa­rau­la per a ‘diari’ és efi­me­rí­da, que sig­ni­fi­ca al­gu­na co­sa “del dia” o “fu­gaç”. Ai­xò fa que em pre­o­cu­pi menys per les no­tí­ci­es del dia, per­què pas­sa­ran.

Com creu que la ‘Ilí­a­da’ i l’‘Odis­sea’ ens aju­den a en­ten­dre el món en el qual vi­vim i a con­nec­tar amb nous lec­tors?

Els po­e­mes èpics d’Ho­mer van fun­ci­o­nar com la Bí­blia del món grec, i les his­tò­ri­es de la Ilí­a­da i l’ Odis­sea te­nen la capa­ci­tat d’aju­dar-nos a sa­ber com viu­re. La Ilí­a­da par­la de guer­ra, se­xe i mort. Aques­tes co­ses són les ma­tei­xes ara que lla­vors, ex­cep­te pel ti­pus d’ar­mes. Les cau­ses de la guer­ra con­ti­nu­en sent les ma­tei­xes: po­der i cob­dí­cia, amor i odi. Els per­so­nat­ges en­car­nen mi­se­ri­còr­dia, deu­re, em­pa­tia, rà­bia, do­lor, en­ve­ja, am­bi­ció, re­ven­ja... Re­al­ment, res de nou so­ta el sol. Pen­sa en els déus com a for­ces dins teu, llui­tant per gua­nyar la par­ti­da. Els grecs co­nei­xi­en la na­tu­ra­le­sa hu­ma­na, i ai­xò no ha can­vi­at.

LA­ROUS­SE

Mary Nor­ris

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.