“En la meva versió de la ‘Ilíada’ he procurat no enfosquir el text”

El filòleg Pau Sabaté (Barcelona, 1989) és el responsable de la darrera edició en català de la Ilíada (Alpha) en vers. El llibre, prologat pel poeta Enric Casasses, inaugura la nova col·lecció Bernat Metge Universal, impulsada per La Casa dels Clàssics. El treball de Sabaté aposta per apropar el text al lector d’avui i es desmarca de les anteriors traduccions de Manuel Balasch i Miquel Peix als anys setanta.

Quan i com sorgeix la iniciativa de fer una nova traducció de la

La idea em voltava pel cap des de la carrera, però va trigar a prendre forma i no ho va fer per mèrit meu. En Raül Garrigasait estava al corrent de les provatures que havia fet amb l’hexàmetre i de la meva vaga intenció d’abordar la Ilíada. Ho sabia per un seminari de traducció que ell impartia i en què jo vaig participar. I quina no va ser la meva sorpresa quan, anys després, em va proposar de publicar-la!

Parlem de la part formal i estilística. Quins criteris ha fet servir?

El criteri més important és que mantinc el vers. Em semblava imprescindible en un text tan formular, farcit de repeticions i composicions circulars. Ara bé, el vers que faig servir està “deslligat” d’algunes normes pròpies de l’hexàmetre clàssic català, el de Riba. Prin n m àtones a l’inici, mentre que el vers ribià només n’admet una (cosa que, de fet, també era una llicència). Em sembla que d’aquesta manera el vers guanya fluïdesa.

En el moment d’escollir el llenguatge, com troba l’equilibri entre la fidelitat al clàssic i l’apropament al llenguatge actual?

Com que el vocabulari i les expressions s’han de traduir de totes maneres, la “fidelitat” no és un problema. Mentre es tradueixi el sentit de l’original, o el que es percep com a tal (perquè en textos tan antics el sentit d’algunes paraules o frases no està clar), tota tria és legítima.

Què diferencia la seva traducció de les anteriors en català?

En la meva traducció he procurat fer servir un vocabulari entenedor i no enfosquir deliberadament el text a còpia d’emprar arcaismes. No he volgut fer-lo “modern”, zar-lo en una aura de venerable antiguitat. Les traduccions anteriors tendien a fer-ho, i crec que aquest és el punt en què la meva en divergeix més.

Amb la informació que tenim avui, fins a quin punt la història del llibre correspon a una realitat històrica?

El que sembla evident és que els poemes homèrics no reflecteixen una època concreta, sinó que s’hi barregen records de períodes diversos: de l’època micènica, de l’anomenada Edat Fosca, potser fins i tot dels primers temps de la Grècia arcaica. Personalment, crec que és probable que l’univers homèric sigui una mica com la llengua homèrica: un conjunt d’elements dispars que, com a tal conjunt, no va existir mai fora dels poemes.

Respecte al missatge de l’obra, quin atractiu creu que pot tenir per a les noves generacions? I els seus personatges? Això és difícil de dir, perquè no sabria dir quins són els interessos de cap generació en particular. Vull dir que l’atractiu que pugui tenir dependrà més aviat de l’interès particular de cadascú. Dit això, si suposem que les reflexions sobre la violència, sobre l’alteritat i sobre les relacions entre gèneres són especialment candents ara com ara (sospito que ho han estat sempre), a la Ilíada hi ha camp per córrer.

Quina és la seva història personal amb Grècia i la seva llengua?

Vaig començar a estudiar grec antic per interès, purament intel·lectual, però aviat va sorgir una mena d’amor per aquesta llengua i la seva cultura. A continuació vaig començar a aprendre grec modern i això em va portar a visitar el país, a fer-hi coneixences i amistats, i a estimar-lo com una mena de segona pàtria. Què m’ha portat exactament a estimar aquesta llengua i aquest país és difícil d’explicar, però

m h m m

ARXIU Pau Sabaté