D’iden­ti­tat, amors i can­vis

La Vanguardia (Català) - Culturas - - LA VANGUARDIA - INÉS MAC PHERSON La nos­tal­gia del li­mo­ne­ro

“Si re­cu­er­do qu­ién fui, otro me veo, y el pa­sa­do se ha­ce pre­sen­te en el re­cu­er­do”, ens diu Fer­nan­do Pes­soa a la ci­ta­ció amb què co­men­ça el primer capí­tol de la no­va no­vel·la de Ma­ri Pau Do­mín­guez (Sa­ba­dell, 1963).

Unes pa­rau­les molt ben es­co­lli­des, ja que La nos­tal­gia del li­mo­ne­ro ens par­la de la cons­truc­ció de la iden­ti­tat, del pre­sent i del pas­sat, de la ma­ne­ra en què els re­cords se’ns que­den a la pell i fan que per­dem el món de vis­ta i, a ve­ga­des, la capa­ci­tat de pen­sar més en­llà d’aquests re­rents cords i les fe­ri­des que ens van pro­duir.

Ma­ri Pau Do­mín­guez és una pe­ri­o­dis­ta amb una llar­ga tra­jec­tò­ria en te­le­vi­sió i rà­dio, i és au­to­ra d’un po­e­ma­ri, un as­saig sobre la ma­ter­ni­tat, Aho­ra o nun­ca (2001), i di­ver­ses no­vel·les, en­tre les quals en des­ta­quen al­gu­nes cen­tra­des en el ter­reny his­tò­ric, com La ca­sa de los si­e­te pe­ca­dos, que va gua­nyar el I pre­mi Ca­ja Gra­na­da de No­vel·la His­tò­ri­ca l’any 2009. Amb La nos­tal­gia del li­mo­ne­ro tor­na a de­mos­trar el seu in­terès per la his­tò­ria, però ho fa des d’un lloc molt més ín­tim i pro­per, per­què, com diu a la no­ta­pre­li­mi­nar,es­ba­sa­en­vi­de­si­fets­re­als, en la bi­o­gra­fia de mi­lers de per­so­nes que, com els seus pa­res, van dei­xar la se­va ter­ra per tras­lla­dar-se a Catalunya en­tre els anys cin­quan­ta i sei­xan­ta del se­gle XX. És una fic­ció, però una fic­ció que beu d’una re­a­li­tat que co­nei­xem i que con­ti­nua molt pre­sent.

En aques­ta no­vel·la l’au­to­ra pre­sen­ta la his­tò­ria de du­es do­nes, ma­re i fi­lla, mar­ca­des per les se­ves àn­si­es de ser lliu­res i d’es­ti­mar des d’aques­ta lli­ber­tat. En el cas de la Conc­ha, la ma­re, el seu desig to­pa amb les tra­di­ci­ons, amb una so­ci­e­tat mas­clis­ta en què les do­nes no po­di­en es­tu­di­ar sense per­mís i eren edu­ca­des per aca­tar el que de­ia el pa­re, el ger­mà o el ma­rit. En el cas de la Paz, la fi­lla, el seu desig to­pa amb la re­a­li­tat i la men­ti­da, amb els fan­tas­mes d’una ma­re que li ama­ga co­ses i la cas­ti­ga, te­ò­ri­ca­ment, per pro­te­gir-la: per pro­te­gir-la d’uns er­rors que ella també va co­me­tre. Amb el fran­quis­me i la tran­si­ció de fons, amb al­guns apunts his­tò­rics que ser­vei­xen sim­ple­ment com a marc, ve­iem l’evolució d’una so­ci­e­tat i una famí­lia, i els di­fe­rit­mes so­ci­als que fe­ien que al­guns vol­gues­sin pro­gres­sar i d’al­tres tor­nar cor­rents a un lloc cone­gut i, per a ells, se­gur.

Amb un llen­guat­ge sen­zill i sense pre­ten­si­ons, i amb dos bons per­so­nat­ges fe­me­nins, la his­tò­ria avan­ça i re­tro­ce­deix en el temps, però a ve­ga­des es perd, per­què s’obli­da d’una pro­fun­di­tat que po­dria do­nar mol­ta més for­ça a les de­ci­si­ons i si­tu­a­ci­ons que vi­uen. En certs mo­ments un vol­dria en­din­sar-se més en els pen­sa­ments d’aques­tes do­nes, com­pren­dre-les mi­llor, des­co­brir les ar­rels dels seus se­crets, però no­més mi­rem per la fi­nes­tra i ve­iem un qua­dre ben plan­te­jat on es po­dria ex­plo­rar una mi­ca més en­llà. Mal­grat ai­xò, l’at­mos­fe­ra i la des­crip­ció de l’èpo­ca per­me­ten que el lec­tor pu­gui sub­mer­gir-se en una part de la nos­tra his­tò­ria re­cent i en la nos­tàl­gia que a tots se’ns des­per­ta da­vant d’un re­cord fe­liç.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.