Amic abans que abu­sa­dor

La Vanguardia (Català) - Culturas - - LA VANGUARDIA - AN­TO­NIO LO­ZA­NO

En una me­mo­ra­ble crí­ti­ca a Un ro­det de fil blau,l’es­crip­to­raMar­taSanz­par­ti­a­de la llo­a­da no­vel·la d’An­ne Ty­ler per llan­çar de for­ma bri­llant­ment ar­gu­men­ta­da una di­a­tri­ba con­tra cert con­sens en­torn del que és “escriure bé”, una co­sa que, so­ta la se­va mi­ra­da com­ba­ti­va i sem­pre pres­ta a re­ve­lar les per­ver­ses ide­o­lo­gi­es sub­ja­cents en to­ta lec­tu­ra, equi­pa­ra­va a un exer­ci­ci d’or­dre, con­trol i do­mes­ti­ci­tat que aca­ba­va con­fi­gu­rant un pro­duc­te glo­ba­lit­zat ager­ma­na­ble amb la ca­de­na de ca­fe­te­ri­es Star­bucks. Au­tors, en de­fi­ni­ti­va, d’una tèc­ni­ca pot­ser im­pe­ca­ble però dis­se­mi­na­dors de llocs co­muns i re­pre­sen­ta­ci­ons uni­for­mit­za­do­res del món, on no hi ha ca­bu­da per a res in­cò­mo­de o trans­gres­sor.

Una ma­ne­ra d’en­ten­dre l’obra de Mary Gaitskill (Le­xing­ton, Ken­tucky, 1954), equi­pa­ra­ble a un jer­sei d’an­go­ra que pi­qués o una pe­dra pre­ci­o­sa a la sa­ba­ta, és una an­tí­te­si d’aquest mo­del li­te­ra­ri en el qual les be­lles pa­rau­les em­mas­ca­ren mol­tes ve­ga­des el con­ser­va­do­ris­me de fons, re­ci­pi­ents d’una vo­lun­tat de con­còr­dia uni­ver­sal que ex­clo­uen tot el que dol. Ja des del seu de­but amb el lli­bre de re­lats Mal com­por­ta­mi­en­to, Gaitskill –que va ser strip­per i pros­ti­tu­ta– es va pro­po­sar ex­plo­rar les zo­nes d’om­bra i els ter­renys mi­nats en les re­la­ci­ons en­tre ho­mes i do­nes, sal­tar les tan­ques del de­cò­rum i ta­llar els fil­fer­ros es­pi­no­sos de la re­pres­sió de ma­tè­ri­es ta­bú, as­seu­re’s a la ma­tei­xa tau­la que, po­sem per exem­ple, Cat­he­ri­ne Mi­llet o Vir­gi­nie Des­pen­tes. La na­tu­ra­le­sa com­ple­xa i es­qui­va dels desit­jos en­ter­rats, el ca­ràc­ter in­son­da­ble de les fan­ta­si­es se­xu­als i el qües­ti­o­na­ment de l’eti­que­ta de “víc­ti­ma” han cons­ti­tu­ït al­guns dels seus ca­valls de ba­ta­lla (per cert, la vin­cu­la­ció de les do­nes amb equins de la nar­ra­do­ra d’aques­ta no­vel·la cre­a­rà males­tar) d’una bi­bli­o­gra­fia que ha bus­cat qües­ti­o­nar la sim­pli­fi­ca­ció con­so­la­do­ra i la im­po­si­ció de re­lats des­pro­ve­ïts de ma­ti­sos en les in­terac­ci­ons en­tre els dos se­xes.

La ir­rup­ció de la se­va veu in­cor­rec­ta i agi­ta­do­ra en el con­text del mo­vi­ment Me Too té lloc per mit­jà d’Ai­xò és pla­er, nou­ve­lle en la qual, a tra­vés de capí­tols al­terns, es re­par­tei­xen la veu una es­crip­to­ra, Mar­got, i un edi­tor, Quin. Units per una llar­ga amis­tat que ha per­du­rat grà­ci­es a l’es­ta­bli­ment de lí­mits i l’ac­cep­ta­ció de les im­per­fec­ci­ons mú­tu­es, una de­man­da col·lec­ti­va per abusos se­xu­als (no es par­la mai de vi­o­la­ció, no­més d’in­si­nu­a­ci­ons, pro­vo­ca­ci­ons i to­ca­ments) con­tra el se­gon en­ter­bo­leix les ai­gües i for­ça a sos­pe­sar ex­pli­ca­ci­ons i lle­ial­tats. Con­tra la ten­dèn­cia ge­ne­ra­lit­za­da d’ab­ju­rar d’en Quin i tren­car amar­res, la Mar­got es de­can­ta per in­ten­tar es­bri­nar –i ana­lit­zar en con­se­qüèn­cia– el que en re­a­li­tat ha suc­ce­ït, els seus pos­si­bles mo­tius, anar al fons de la qües­tió, fur­gar en el con­tra­re­lat, atu­rar-se en els des­en­ca­de­nants, els de­talls i el con­text, en de­fi­ni­ti­va, pen­sar i cons­truir amb la ment en comp­tes d’afa­nyar-se a de­mo­nit­zar a cop ca­lent. Aflo­ren ai­xí pre­gun­tes que ir­ri­ten: Un flir­teig con­sen­su­at i sos­tin­gut in­ha­bi­li­ta par­ci­al­ment la part acu­sa­do­ra? És un jus­ti­fi­cant su­fi­ci­ent re­cór­rer a la po­si­ció de po­der de l’ho­me per ex­pli­car l’ac­cep­ta­ció dels abusos? La rà­bia pel com­por­ta­ment es­tú­pid d’un amic ha de neu­tra­lit­zar tot l’afec­te de­mos­trat du­rant anys, ne­gar les se­ves vir­tuts? Cal des­truir com­ple­ta­ment un in­di­vi­du que és abans un pro­vo­ca­dor que un de­pre­da­dor?

Al seu torn, en Quin ex­po­sa la se­va de­fen­sa re­ve­lant la fal·là­cia i la hi­po­cre­sia que con­ta­mi­nen els jocs de se­duc­ció, la nos­tra sub­mis­sió a re­lats so­ci­als apai­va­ga­dors, al­ho­ra que re­cor­dant el seu in­con­di­ci­o­nal i lon­geu su­port emo­ci­o­nal al seu cer­cle fe­me­ní. El de­bat, els de­bats, es­tan ser­vits, en sa­fa­tes ar­dents i amb tem­pes­tes a punt d’es­cla­tar. En temps d’apa­rent pen­sa­ment atrin­xe­rat i mo­no­cro­mà­tic, Ai­xò és pla­er ens re­cor­da que la li­te­ra­tu­ra és un lloc pri­vi­le­gi­at des d’ona­bor­dar-los.

Cal des­truir com­ple­ta­ment un in­di­vi­du que és més avi­at un pro­vo­ca­dor que no un de­pre­da­dor?

GETTY IMAGES

Mary Gaitskill Ai­xò és pla­er/ Es­to es pla­cer Abusos, se­duc­ció... Mary Gaitskill ser­veix la po­lè­mi­ca a la se­va no­va obra

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.