La Vanguardia (Català) - Culturas
Amic abans que abusador
En una memorable crítica a Un rodet de fil blau,l’escriptoraMartaSanzpartiade la lloada novel·la d’Anne Tyler per llançar de forma brillantment argumentada una diatriba contra cert consens entorn del que és “escriure bé”, una cosa que, sota la seva mirada combativa i sempre presta a revelar les perverses ideologies subjacents en tota lectura, equiparava a un exercici d’ordre, control i domesticitat que acabava configurant un producte globalitzat agermanable amb la cadena de cafeteries Starbucks. Autors, en definitiva, d’una tècnica potser impecable però disseminadors de llocs comuns i representacions uniformitzadores del món, on no hi ha cabuda per a res incòmode o transgressor.
Una manera d’entendre l’obra de Mary Gaitskill (Lexington, Kentucky, 1954), equiparable a un jersei d’angora que piqués o una pedra preciosa a la sabata, és una antítesi d’aquest model literari en el qual les belles paraules emmascaren moltes vegades el conservadorisme de fons, recipients d’una voluntat de concòrdia universal que exclouen tot el que dol. Ja des del seu debut amb el llibre de relats Mal comportamiento, Gaitskill –que va ser stripper i prostituta– es va proposar explorar les zones d’ombra i els terrenys minats en les relacions entre homes i dones, saltar les tanques del decòrum i tallar els filferros espinosos de la repressió de matèries tabú, asseure’s a la mateixa taula que, posem per exemple, Catherine Millet o Virginie Despentes. La naturalesa complexa i esquiva dels desitjos enterrats, el caràcter insondable de les fantasies sexuals i el qüestionament de l’etiqueta de “víctima” han constituït alguns dels seus cavalls de batalla (per cert, la vinculació de les dones amb equins de la narradora d’aquesta novel·la crearà malestar) d’una bibliografia que ha buscat qüestionar la simplificació consoladora i la imposició de relats desproveïts de matisos en les interaccions entre els dos sexes.
La irrupció de la seva veu incorrecta i agitadora en el context del moviment Me Too té lloc per mitjà d’Això és plaer, nouvelle en la qual, a través de capítols alterns, es reparteixen la veu una escriptora, Margot, i un editor, Quin. Units per una llarga amistat que ha perdurat gràcies a l’establiment de límits i l’acceptació de les imperfeccions mútues, una demanda col·lectiva per abusos sexuals (no es parla mai de violació, només d’insinuacions, provocacions i tocaments) contra el segon enterboleix les aigües i força a sospesar explicacions i lleialtats. Contra la tendència generalitzada d’abjurar d’en Quin i trencar amarres, la Margot es decanta per intentar esbrinar –i analitzar en conseqüència– el que en realitat ha succeït, els seus possibles motius, anar al fons de la qüestió, furgar en el contrarelat, aturar-se en els desencadenants, els detalls i el context, en definitiva, pensar i construir amb la ment en comptes d’afanyar-se a demonitzar a cop calent. Afloren així preguntes que irriten: Un flirteig consensuat i sostingut inhabilita parcialment la part acusadora? És un justificant suficient recórrer a la posició de poder de l’home per explicar l’acceptació dels abusos? La ràbia pel comportament estúpid d’un amic ha de neutralitzar tot l’afecte demostrat durant anys, negar les seves virtuts? Cal destruir completament un individu que és abans un provocador que un depredador?
Al seu torn, en Quin exposa la seva defensa revelant la fal·làcia i la hipocresia que contaminen els jocs de seducció, la nostra submissió a relats socials apaivagadors, alhora que recordant el seu incondicional i longeu suport emocional al seu cercle femení. El debat, els debats, estan servits, en safates ardents i amb tempestes a punt d’esclatar. En temps d’aparent pensament atrinxerat i monocromàtic, Això és plaer ens recorda que la literatura és un lloc privilegiat des d’onabordar-los.
Cal destruir completament un individu que és més aviat un provocador que no un depredador?