El bro­git del cò­le­ra

La Vanguardia (Català) - Culturas - - LA VANGUARDIA - JOR­DI AMAT

Una lli­çó his­tò­ri­ca sobre la im­por­tàn­cia de la in­ves­ti­ga­ció col·lec­ti­va; so­ta la llum de la Co­vid-19, Ste­ven John­son ens par­la de l’epi­dè­mia que va can­vi­ar la ci­èn­cia

Quan el 2008 es va tra­duir per pri­me­ra ve­ga­da, El ma­pa fan­tas­ma va te­nir una re­per­cus­sió es­cas­sa. No va im­por­tar gai­re que el lli­bre de Ste­ven John­son (Washington, 1968) ha­gués es­tat best­se­ller de di­vul­ga­ció ci­en­tí­fi­ca als Es­tats Units (140.000 exem­plars ve­nuts) o que ha­gués re­but al­gun guar­dó. En­ca­ra que es­ta­va es­crit amb pols nar­ra­tiu i el dis­curs era ri­go­rós però en cap cas es­pe­ci­a­lit­zat, l’epi­so­di que des­cri­via amb sus­pens –la in­ves­ti­ga­ció d’un brot de cò­le­ra al Lon­dres vic­to­rià de 1854– di­fí­cil­ment des­per­ta­ria l’in­terès del lec­tor. Als es­pe­ci­a­lis­tes en his­tò­ria de la sa­lut pú­bli­ca o del pro­grés de l’ur­ba­nis­me, sí. Pocs més. És ve­ri­tat que a l’epí­leg de John­son apro­xi­ma­va la qües­tió a l’ac­tu­a­li­tat. Par­la­va de com el can­vi an­tro­po­lò­gic més gran que ha vis­cut l’ho­me és la se­va pro­gres­si­va con­cen­tra­ció a les grans ciu­tats o de la grip avi­à­ria i, da­vant del te­mor a un atac de ter­ro­ris­me bac­te­rià que va exis­tir des­prés de l’11S, de­fen­sa­va que la vi­da ur­ba­na ac­tu­al po­dia vèn­cer les ame­na­ces grà­ci­es al desen­vo­lu­pa­ment de la ci­èn­cia. Per a la ma­jo­ria dels lec­tors d’as­saig, tan­ma­teix, aquell tema ens era ben aliè.

Ara suc­ce­eix exac­ta­ment a l’in­re­vés. Da­vant el cap­gi­ra­ment ci­vi­lit­za­to­ri que ha pro­vo­cat la Co­vid-19, els res­pon­sa­bles de Ca­pi­tan Swing van fer una apos­ta: els lec­tors de no-fic­ció des­pla­ça­rí­em el nos­tre in­terès a as­sa­jos i re­por­tat­ges sobre vi­rus i epi­dè­mi­es. Van bus­car a ca­tà­legs in­ter­na­ci­o­nals i ja han edi­tat set o vuit títols. Amb pocs han en­cer­tat tant com amb la re­e­di­ció d’El ma­pa fan­tas­ma. No és sobre el nos­tre vi­rus, però com a lli­çó his­tò­ri­ca és exem­plar. Ens en­se­nya com n’és de di­fí­cil tren­car les ex­pli­ca­ci­ons con­so­li­da­des sobre fe­nò­mens com­ple­xos, la im­por­tàn­cia de la in­ves­ti­ga­ció col·lec­ti­va per tro­bar so­lu­ci­ons i els can­vis en el fun­ci­o­na­ment de la so­ci­e­tat que com­por­ten la res­pos­ta a aquest ti­pus de des­a­fi­a­ments mè­dics que ge­ne­ren pà­nic i pre­ju­di­cis.

El 28 d’agost del 1854 la ne­na de me­sos del ma­tri­mo­ni Lewis va vo­mi­tar i va de­fe­car uns ex­cre­ments ver­do­sos. Men­tre es­pe­ra­ven al seu pis que vin­gués un met­ge que vi­si­ta­va en aque­lla zo­na del So­ho, la ma­re va re­mu­llar els bol­quers en un cub d’ai­gua tè­bia i el va bui­dar en un pou ne­gre al cap d’unes ho­res. Aque­lla ne­na se­ria la pa­ci­ent ze­ro d’un brot epi­dè­mic de cò­le­ra que en pocs di­es ma­ta­ria cen­te­nars de ve­ïns de la zo­na. El que hem après du­rant els úl­tims me­sos ens do­na el co­nei­xe­ment mí­nim i la cu­ri­o­si­tat ne­ces­sà­ria per com­pren­dre la im­por­tàn­cia de l’epi­so­di que aquest lli­bre re­cons­tru­eix. El cò­le­ra era una malal­tia an­ti­ga que no va ar­ri­bar a ter­ri­to­ri bri­tà­nic fins al 1831. Els brots que es van pro­duir a par­tir d’aquell mo­ment van es­tar re­la­ci­o­nats amb el co­merç mun­di­al i la vi­da en unes ciu­tats in­dus­tri­als que no pa­ra­ven de créi­xer. Una de les de­ri­va­des d’aquell crei­xe­ment era la ges­tió dels re­si­dus quan els sis­te­mes de cla­ve­gue­ram en­ca­ra eren ca­ò­tics. Ales­ho­res es va creu­re que les males con­di­ci­ons de vi­da, que im­preg­na­ven l’ai­re, era allò que més pro­ba­ble­ment pro­vo­ca­va la malal­tia.

Con­tra aque­lla hi­pò­te­si va re­ac­ci­o­nar John Snow. Pro­ce­dent de les clas­ses bai­xes, ha­via con­so­li­dat una po­si­ció de pres­ti­gi com a met­ge a Lon­dres (va as­sis­tir fins i tot a la Rei­na en un part). La fa­ma li ve­nia com a anes­te­sis­ta, però des de fe­ia anys, es­cri­vint ar­ti­cles i in­ves­ti­gant, cre­ia que in­tu­ïa qui­na era la cau­sa del cò­le­ra. No era l’ai­re si­nó ai­gua con­ta­mi­na­da pel vi­rus. Nin­gú li va fer gai­re cas. Men­tre els carrers s’om­pli­en de ta­üts i les ca­ses de morts, ell va ana­lit­zar un sor­ti­dor d’ai­gua, va bus­car es­ta­dís­ti­ques i va tra­çar ma­pes per de­duir d’on po­dia pro­ve­nir l’ori­gen del mal. Un pas­tor que co­nei­xia molt bé el ve­ï­nat, que d’en­tra­da cre­ia en una al­tra via de trans­mis­sió, va re­bre l’en­càr­rec d’una jun­ta d’ana­lit­zar què ha­via suc­ce­ït. Ales­ho­res tots dos van co­men­çar a tre­ba­llar ple­gats per aca­bar pre­sen­tant unes con­clu­si­ons que no no­més van

L’ini­ci: el 28 d’agost del 1854 la ne­na de me­sos del ma­tri­mo­ni Lewis va vo­mi­tar i va de­fe­car uns ex­cre­ments ver­do­sos

aju­dar a evi­tar més mor­tal­dats si­nó que van ser l’es­tí­mul ne­ces­sa­ri per a una de les grans trans­for­ma­ci­ons ur­ba­nes del se­gle XIX. Fas­ci­nant.

CAPITÁN SWING

UNI­VERS LLI­BRES/LI­TE­RA­TU­RA RANDOM HOU­SE. TRA­DUC­CIÓ AL CA­TA­LÀ: MAR VI­DAL/ AL CAS­TE­LLÀ: JA­VI­ER CAL­VO 112 PÀ­GI­NES. 12,90 EU­ROS John Snow, pres­ti­gi­ós met­ge al Lon­dres de l’èpo­ca, va de­fen­sar que el vi­rus es trans­me­tia per l’ai­gua

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.