El rei va des­ba­ra­tar el cop

La Vanguardia (Català) - Culturas - - LA VANGUARDIA - JOR­GE TRIAS SAGNIER ANTÒNIA JUS­TÍ­CIA

Els qui s’havien ati­pat de dir que el rei Jo­an Car­les se’l co­nei­xe­ria com “el breu” es van anar ren­dint a l’evi­dèn­cia: la mo­nar­quia cons­ti­tu­ci­o­nal, im­plan­ta­da en la Cons­ti­tu­ció del 1978, era la mi­llor ma­ne­ra de pre­ser­var els ide­als re­pu­bli­cans d’igual­tat, lli­ber­tat i so­li­da­ri­tat que tots an­he­là­vem. Jo­an Car­les va reg­nar al llarg de gai­re­bé qua­ran­ta anys i en un dels mo­ments més crí­tics del seu reg­nat –el 23 de fe­brer del 1981–, amb el Par­la­ment i el Go­vern se­gres­tats, amb mig exèr­cit re­vol­tat i l’al­tre mig es­pe­rant les se­ves or­dres, es va po­sar al cap­da­vant del seu po­ble, en de­fen­sa de la lli­ber­tat i de l’or­dre cons­ti­tu­ci­o­nal. L’ana­lí­tic re­lat del professor Fu­en­tes, ca­te­drà­tic d’His­tò­ria Con­tem­po­rà­nia de la Uni­ver­si­tat

Com­plu­ten­se, és la de­mos­tra­ció clara i sen­zi­lla de com el rei con­so­li­da amb la se­va ma­ne­ra de pro­ce­dir la mo­nar­quia ins­tau­ra­da per Fran­co en la llei de Suc­ces­sió del 1947 i en la per­so­na de Don Jo­an Car­les el 1969. Aquell dia, el 23 de fe­brer del 1981, el pro­ce­di­ment del rei, des­ba­ra­tant el cop, va le­gi­ti­mar la ins­ti­tu­ció.

El que va ocór­rer aquest 23 de fe­brer ha es­tat ja molt ex­pli­cat i, tret de pe­tits de­talls, es­tà pràc­ti­ca­ment tot dit. Tot i ai­xò, el re­lat de Fu­en­tes apor­ta al­guns tes­ti­mo­nis des­co­ne­guts, com són els que ofe­reix del seu trac­te di­rec­te amb el ge­ne­ral Al­fon­so Ar­ma­da, amb l’ex-mi­nis­tre de De­fen­sa Al­ber­to Oli­art, amb el com­pany d’es­tu­dis del rei Jai­me Car­va­jal y Ur­qui­jo i, també, amb els ex­mi­nis­tres Ro­dol­fo Mar­tín

Vi­lla i Rafael Ari­as Sal­ga­do. L’in­tent de cop d’Es­tat va acon­se­guir l’efec­te con­tra­ri al desit­jat pels col­pis­tes, que era en­fron­tar l’exèr­cit amb la so­ci­e­tat. La re­fle­xió de San­ti­a­go Car­ri­llo, que va viu­re la tan­ca­da al Con­grés al cos­tat del ge­ne­ral Gutiérrez Me­lla­do, re­co­lli­da al lli­bre, és molt ex­plí­ci­ta: “Com és la vi­da. El 1936 érem tots dos a Madrid, ell di­ri­gint la quin­ta co­lum­na fran­quis­ta i jo llui­tant con­tra ella, i avui som tots dos aquí, junts, es­pe­rant la ma­tei­xa sort per de­fen­sar la de­mo­crà­cia”.

El 23 de fe­brer, com ana­lit­za bri­llant­ment l’au­tor del lli­bre, va te­nir efec­tes sal­ví­fics per a la de­mo­crà­cia i va su­po­sar el fi­nal dels in­tents deses­ta­bi­lit­za­dors que des de l’ex­tre­ma dre­ta o des de l’ex­tre­ma es­quer­ra, amb els atacs ter­ro­ris­tes, pre­te­ni­en en­fon­sar la mo­nar­quia cons­ti­tu­ci­o­nal inau­gu­ra­da amb la Cons­ti­tu­ció del 1978.

El 23 de fe­brer del 1981, els re­pre­sen­tants d’una Es­pa­nya mi­no­ri­tà­ria en­cap­ça­la­da pel si­nu­ós ge­ne­ral Ar­ma­da van vo­ler in­ter­pre­tar allò del “cop de ti­mó”, que re­cla­ma­va Tar­ra­de­llas, per en­der­ro­car la Cons­ti­tu­ció del 1978 i subs­ti­tuir-la per una co­sa que nin­gú no sa­bia el que era ni on ens po­dia con­duir. La im­pe­ca­ble ac­tu­a­ció del rei –com de­mos­tra el lli­bre de Fu­en­tes– va des­ba­ra­tar aque­lla pe­ri­llo­sa aventura que ha­gués po­gut pro­vo­car un

Juan Fran­cis­co Fu­en­tes po­sa al dia el que sa­bem sobre el 23-F. Un as­saig re­lle­vant que ar­ri­ba a lli­bre­ri­es en aquests di­es de de­bat sobre la figura de Jo­an Car­les I

Per quants mo­tius un és capaç de plo­rar? Les llà­gri­mes són sem­pre mo­tiu de tris­te­sa? Les emo­ci­ons han es­tat en els úl­tims temps una de les te­mà­ti­ques que més ha abun­dat en la li­te­ra­tu­ra in­fan­til, on molts au­tors s’han llan­çat a fer des­co­brir als nens les emo­ci­ons que els em­bar­guen da­vant de­ter­mi­na­des si­tu­a­ci­ons i, de pas­sa­da, aju­dar-los a ges­ti­o­nar-les, si po­den. En la se­va pri­me­ra in­cur­sió en la li­te­ra­tu­ra in­fan­til, Síl­via Co­lo­mé –redac­to­ra en cap de Cul­tu­ra a La Vanguardia– abor­da la te­mà­ti­ca des d’una òp­ti­ca molt di­fe­rent i cer­ta­ment cu­ri­o­sa: a tra­vés d’una so­li­tà­ria es­ta­lac­ti­ta que es pas­sa el dia plo­rant en una co­va fos­ca.

Co­lo­mé va de­bu­tar al món li­te­ra­ri el 2018 amb la no­vel·la La lle­gen­da del Car­re­ró, una obra am­bi­en­ta­da en el pas­sat me­di­e­val de Mont­gai i la zo­na del Sió del XII on rei­vin­di­ca­va el po­der an­ces­tral de les do­nes; res a veu­re

El lli­bre del professor Juan Fran­cis­co Fu­en­tes, em­mar­cat en una in­teres­sant col·lec­ció sobre di­es im­por­tants de la nos­tra his­tò­ria que di­ri­geix l’his­to­ri­a­dor Jor­di Ca­nal, és una anà­li­si bri­llant sobre el que va pas­sar i va su­po­sar per a Es­pa­nya aquell dia 23 de fe­brer que tants re­cor­dem amb una bar­re­ja de per­ple­xi­tat i ver­go­nya, aquell dia en què en re­gi­ons com Va­lèn­cia els tancs es van pas­se­jar pels carrers aco­var­dint la po­bla­ció, aquell dia en què el dis­curs del rei, re­trans­mès per te­le­vi­sió, va po­sar fi als som­nis dels col­pis­tes. És tot tan sim­ple que re­sul­ta di­fí­cil de creu­re-ho. Hi ha molts ter­tu­li­ans, pseu­do­his­to­ri­a­dors i cons­pi­ra­dors de sa­ló que pre­fe­rei­xen apun­tar-se a les te­o­ri­es més ro­cam­bo­les­ques que ac­cep­tar la re­a­li­tat. I la re­a­li­tat és tos­su­da: va ser el rei Jo­an Car­les, aju­dat amb el que que­da­va de l’Es­tat, el cap de la Ca­sa Re­ial Sa­bi­no Fernán­dez Cam­pos, la Co­mis­sió de Sots­se­cre­ta­ris pre­si­di­da per Fran­cis­co La­í­na, la Gu­àr­dia Ci­vil di­ri­gi­da pel ge­ne­ral Aram­bu­ru i els mi­li­tars lle­ials els que van des­ba­ra­tar el cop que va po­sar fi a aque­lla ne­fas­ta tra­di­ció col­pis­ta de la nos­tra his­tò­ria mo­der­na. amb els nens i els seus re­gis­tres però sí que dei­xa­va plas­ma­da la se­va de­vo­ció per in­ven­tar his­tò­ri­es i des­co­brir pai­sat­ges nous. Ai­xí és com a tra­vés de les il·lus­tra­ci­ons de la fran­ce­sa Delp­hi­ne La­be­dan ens pro­po­sa ara un es­ce­na­ri poc fre­qüen­tat: una co­va. I una pro­ta­go­nis­ta inu­su­al: una es­ta­lac­ti­ta.

En­ca­ra que en les il·lus­tra­ci­ons pre­do­mi­nen el blanc i el ne­gre i és prou fosc per fer-nos sen­tir en una co­va, no és un lli­bre om­brí­vol. La llu­mi­no­si­tat ar­ri­ba a les pà­gi­nes a tra­vés de les ri­a­lles, del pla­er, de l’ale­gria... que sent l’es­ta­lac­ti­ta amb tots i ca­das­cun dels amics –les ara­nyes, la serp, el rat­pe­nat, les cu­ques de llum– que des­fi­len da­vant d’ella. Fins que al fi­nal des­co­breix que les se­ves llà­gri­mes han ser­vit per a al­gu­na co­sa més que per gua­nyar-se el re­nom de plo­ra­mi­ques.

EMILIA GUTIÉRREZ

El rei Jo­an Car­les I, San­ti­a­go Car­ri­llo i Lan­de­li­no La­vi­lla en el 30è ani­ver­sa­ri de l’in­tent de cop d’Es­tat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.