Vestida amb joies de fireta

Juana Dolores Romero Casanova debuta amb un llibre valent i provocatiu que reivindica l’origen de classe i es proposa interpretar el romanticisme d’aquest segle

Juana Dolores Romero Casanova (el Prat de Llobregat, 1992) va guanyar el premi Amadeu Oller, li van fer una entrevista molt llarga al digital Núvol , hova petar i, abans que es publiqués el llibre, tothom en parlava. “Ho has vist?” –em va preguntar un amic–. Jo ho havia vist i em semblava basant bé. Em va agradar que es considerés part d’una elit (l’elit literària), que digués que la discriminació positiva cap a les dones poetes no porta enlloc i que es definís com una diva (Massa diva per a un moviment assembleari es titula una obra de teatre que s’ha presentat al Terrassa Noves Tendències). Em va agradar especialment quan deia que el fet que “part de les esquerres continuï percebent una dona amb rímel i minifalda, amb talons, com una víctima del masclisme i la despolitització no és només una visió molt esbiaixada de la realitat sinó molt cutre”. Escombrant cap a casa vaig pensar que Juana Dolores Romero Casanova i Rosa Maria Arquimbau s’avindrien. No es pot dir de totes les feministes d’ara. Segons com, la col·laboració que fa al programa Islàndia de RAC1 em recorda els articles que Arquimbau escrivia a L’Opinió (sobre les parelles, el matrimoni,l’amor)ipelsqualslavancrucificar. Els recomano que mirin a YouTube el vídeo de Juana Dolores Limpieza (2020), sobre les dones de fer feines en temps de Covid, i que després llegeixin les entrevistes amb noies de barra americana d’Arquimbau a Prostitució, un llibre inèdit del 1971, recuperat fa poc. Crucifixió i prostitució són dos conceptes que apareixen sovint en els versos de Juana Dolores.

Bijuteria forma part de l’empedrat que

‘Bijuteria’ no es pot llegir com un llibre de poemes i prou: forma part d’un empedrat creatiu, amb el vídeo i la performance