Literatura de l’adossat

Ben aviat comença l’estiu i, amb ell, la invitació a un lleure que inclou el plaer de llegir. En aquest especial exposem les noves veus aparegudes en els últims i complicats mesos, i un fenomen de sociologia cultural: la literatura de l’adossat

La literatura de l’adossat, per així anomenar-la, la que es desenvolupa a les urbanitzacions que han proliferat aquestes dècades a l’Espanya més plena que a la buida, ofereix una radiografia de la societat espanyola, de les seves aspiracions, de l’ascensió i caiguda de la classe mitjana, de l’obsessió per diferenciar-se, per la piscina, per la seguretat, i d’una crisi que ha convertit les classes populars en un campi qui pugui, aturades, com l’ascensor social que simbolitzaven, en un espai entre dos pisos.

Resulta estrany que fins fa relativament poc aquest fenomen urbà, que ha transformat la geografia física del país però també la política, no tingués l’ampli relles flex en la producció literària que ara comencem a trobar, al contrari de la televisió, que va partir del xalet de Médico de familia com a model d’unes classes mitjanes altes i que ha acabat en La que se avecina ,un totum revolutum resultat d’una precarietat econòmica que arriba a tothom.

Hi ha dos tipus d’urbanitzacions, aqueon habiten els privilegiats i les que aspiren a convertir-se no en les primeres, però sí en mitjanes. No totes ho aconsegueixen, encara que tinguin noms tan flamants com Century Europa o Progreso. No tot és paradisíac tampoc a Delparaíso o Páradais. Delparaíso és la urbanització que dona nom a la novel·la de Juan del Val (Espasa), un dels fenòmens de la tem- >

MARIA CORTE