La Vanguardia (Català) - Culturas
“Ser camperol també és cultura”
A Laia Viñas
M.Z.
La jove periodista Laia Viñas (Xerta, 1997) va guanyar el Premi Documenta 2020 –ex aequo amb Irene Pujadas– amb la seva primera novel·la, Les closques (L’Altra Editorial). Fa dos anys, quan estudiava a Barcelona i els caps de setmana tornava a casa, l’autora aprofitava les cinc hores en bus per escriure aquesta obra.
El protagonista, Arnau, originari del delta de l’Ebre, viu a Barcelona on es retroba amb la seva filla petita. Al llibre, on ressonen Mercè Rodoreda o Víctor Català, trobem el batec de les veus i del paisatge d’origen. Viñas declara que “llegeixo tot el que fa Elizabeth Strout, també m’agraden Zadie Smith o Donald Ray Pollock. Però quan soc a la llibreria escullo el llibre, no l’autor”.
De quina manera les relacions familiars i les vivències de la infantesa determinen la vida adulta dels personatges?
És el motor de la història, entendre per què l’Arnau és com és i fa el que fa a partir del que anem descobrint sobre la seva vida. Té uns pares peculiars, que no entrarien dins dels cànons. La mare manté una relació amb la maternitat molt conflictiva, que no sap com portar. Avui en dia podem parlar-ne i escollir si ser mares o no, però als anys 50 i 60, on té lloc la història, era inimaginable que algú decidís no tenir descendència i fos una decisió respectable. De fet, ella ni s’ho planteja, sinó que es llença a la piscina perquè és el que fa tothom i només s’adona que la maternitat no és per a ella quan és massa tard. Créixer rodejat d’aquesta situació i d’un pare que també té poca educació emocional, com era usual a l’època, afecta l’Arnau.
Els llibres i la creació artística estan presents al relat. Ha volgut fugir de l’estereotip d’un món rural distant de la cultura?
Els meus personatges rurals són gent culta. Ser d’una zona tan tancada com el delta de l’Ebre als anys 50, certament, havia de limitar els coneixements de la gent que l’habitava, però no eren ignorants. La família de l’Arnau té una biblioteca a casa. La seva mare és una gran lectora, és intel·ligent, però alhora domina la terra i aprofita el que li dona. El pare, igual. És artista, dibuixa i es guanya la vida fent d’il·lustrador durant un temps, però és un expert en la plantada de l’arròs o en la cura dels animals. Són persones amb inquietuds artístiques, però la cultura també passa per respectar la natura, conèixer-la, tractar-la amb respecte i ser capaç de viure d’ella. Ser pagès és dificilíssim, has de tenir uns coneixements molt arrelats i, sobretot, s’ha de tenir una gran sensibilitat. Això també es cultura.
Els personatges originaris del delta veuen Barcelona com un espai d’oportunitats però alhora hi ha l’enyor de la terra d’origen. Aquesta dinàmica es repeteix de generació en generació? L’ha viscuda?
Crec que la nostàlgia o l’enyor és present en tot moviment migratori. Als 50, si eres del delta i marxaves a Barcelona era com anar a viure al Japó. Les infraestructures eren deplorables (això segueix passant) i tornar a casa cada dos o tres setmanes es feia molt complicat. Per tant, qui se n’anava no tornava gaire sovint, i l’enyorança era molt gran. Salvant les distàncies, ara passa una mica el mateix. La gentdelsudhemdemarxaraviureforasi volem estudiar certes carreres o volem treballar en certs sectors. És difícil desplaçar-se amb rapidesa perquè el transport públic és un desastre i les connexions estan mal fetes. Jo hi havia dies que m’enyorava igualment. Crec que la gent d’aquí som molt d’aquí, estem molt arrelats a casa nostra.
Apareixen molts temes al llibre. On ha volgut posar el focus?
Hi ha molts temes que han anat sortint de manera molt natural. Les closques és la vida de l’Arnau, simplement això, i com a totes les vides hi ha molts moments interessants que a mi m’han servit d’excusa per parlar de certs temes. Però crec que el motor de la història és aquesta motxilla emocional que l’Arnau carrega des de petit, com va deixant-la caure i com ha de triar si repetir els mateixos patrons que la seva família. És la recerca de la identitat i delllocalmón. |
“Als anys cinquanta era inimaginable que una dona decidís no tenir descendència, i que fos una decisió respectada”
Per a l’autora de ‘Les closques’, ser originari del delta de l’Ebre implica un arrelament especial a la terra