La Vanguardia (Català) - Culturas
El mestre Demon era ‘la caraba”
Bep Cardona Truyol reconstrueix la trajectòria del músic Llorenç Torres Nin que va ser una estrella de les nits de Barcelona dels anys trenta
Volen saber com sonava l’Orquestra Demon’s Jazz, que va ser famosíssima als anys trenta a Barcelona? Vagin a YouTube i busquin La caraba, penjada per Xavier Quiñones de León: “La caraba, la caraba, la caraba ¡es una cosa que termina cuando acaba!” i “La caraba la cantaba ya Mahoma, cuando un poco se alegraba”. És una música fantàstica de music hall. El 1934, quan va enregistrar aquesta rumba, Demon era una estrella. Llorenç Torres Nin, mestre Demon (Sant Lluís, Menorca, 1987-Barcelona, 1964) havia començat a tocar l’orgue a l’església de Santa Maria, a Maó, amb el mestre Damià Andreu. El 1904, el pare, que es dedicava a un negoci de sabates, va ser víctima del bloqueig comercial dels nord-americans després de la guerra de Cuba, i va emigrar a Barcelona, amb la família. M’ha impressionat saber que al cafè del Centre del carrer Girona, que era un dels bars preferits de Joan Vinyoli i que encara existeix, va començar a tocar al piano. Més tard va ser pianista de cine i va tocar al cinema Spring de la Bonanova que, convertit en sala de repertori a finals dels anys setanta, va ser clau en el descobriment dels clàssics del cinema per molts barcelonins. Aquestes són les coses que haurien de fer gran una ciutat. Però a Barcelona... Als anys vint va engegar una carrera impressionant. Va començar a actuar al Cafè Català, de la Rambla de Santa Mònica, 6 (l’actual 19, al costat d’on hi va haver el Peep Show). Allà, a finals del 1921, va muntar l’orquestra Demon’s Jazz. Va publicar un munt de discos, va posar música als espectacles de music hall amb lletra de Josep M. de Sagarra, Paco Madrid i Braulio Solsona, va sortir en pel·lícules, va enregistrar una cançó amb Carlos Gardel i, quan Joséphine Baker va venir a Barcelona a actuar, el 1930, va cantar amb l’orquestra Demon’s Jazz.
Per mirar de recuperar la memòria de Demon, Bep Cardona Truyol (Ferreries, 1964) ha recollit un munt d’informació de diaris, llibres i fins i tot del programa de televisió Esta es su vida, sobre la trajectòria de Llorenç Torres Nin, que permet, per primera vegada, tenir-ne una imatge de conjunt. També ha utilitzat, amb gran profit,lesfontsfamiliars.Ensurtunretrat de Barcelona entre començaments del segle vint i els anys trenta, de vegades una mica didàctic, però que fa venir salivera.
Hi ha un tema de fons que val la pena subratllar. Mestre Demon va representar la modernitat: va introduir la improvisació –el jazz–, va fer la cançó del setmanari El Be Negre, va ser amic de Josep M. Planes i dels escriptors catalans noctàmbuls, les millors fotografies de la Demon’s Jazz i dels seus músics les va fer Gabriel Casas i Galobardes, el gran fotògraf a qui la Fundació Palau i el Palau Robert dedicaran aviat una nova exposició. Va incorporar les girls. Va introduir coreografies a l’actuació dels seus músics, doblats d’actors i comediants. Va enregistrar fox-trots, one steps i javas (que era una evolució del vals mussette): la música de la Barcelona cosmopolita. Però també molts xotís i cançons aflamencades i asarsuelades. Que no estan gens malament, però que, amb els mateixos mitjans, tiraven cap a una altra banda. És la dualitat de la Barcelona del 1930: el bar Automàtic i el Patio del Farolillo del Poble Espanyol; el sofisticat Can Llibre i el flamenc del Villa Rosa.
De tot el que explica Bep Cardona Truyol queda el dubte de què devia passar el 1939. Mestre Demon s’havia significat molt durant la guerra. Va quedar arraconat, però si va ser represaliat, no ho sabem del cert. El 1941 actuava al Tívoli, tot i que tenia mitja família a l’exili.
Mon pare, per dir que una cosa era molt bona deia, en castellà, que era la caraba. Gràcies a Bep Cardona Truyol, a l’Institut Menorquí d’Estudis i als ajuntaments de Maó i Sant Lluís per aquest llibre. Mestre Demon era la caraba. |
Va enregistrar amb Gardel i quan Joséphine Baker va venir a Barcelona a actuar, el 1930, va cantar amb l’orquestra Demon’s Jazz
Bep Cardona Truyol
INSTITUT MENORQUÍ D’ESTUDIS. 203 PÀGINES. 10 EUROS