En un poble d’Anglaterra

Segon títol d’una exitosa sèrie britànica, amb molts elements de comèdia de costums, protagonitzada per una relacions públiques que renuncia a la seva brillant carrera a Londres i resol enigmes a la localitat de Carely

Tenaç, ferotge i, a la seva manera, molt divertida. Així pot començar a descriure’s –hi ha molt més a dir, i tot portentós– la protagonista d’aquesta sèrie que comença amb l’anterior Agatha Raisin y la quiche letal. Si el món no és boig –com aquell petit poble proper a Oxford poblat de gent singular i on es mata de sofisticades maneres–, a més d’aquesta ressenyista, absoluta admiradora, l’Agatha tindrà legions de lectors en espanyol.

Marion Chesney és el veritable nom d’una autora escocesa de gènere romàntic i històric. Sorprenentment versàtil i prolífica, Chesney va morir el 2019 i la sèrie de l’Agatha va començar el 1993, quan aquesta escriptora tindria gairebé seixanta anys. Només aquesta sèrie compta amb vint-i-vuit llibres, l’últim del 2017.

Els descric la meva nova amiga Agatha en poques paraules. En la primera entrega –que els recomano tant com aquesta altra– el lector es troba amb una dona d’uns cinquanta anys que renuncia a la seva brillant carrera de relacions públiques a Londres i compra una casa en un poble que es diu Carely. I creu que ella, la gran Agatha feta a si mateixa, es ficarà tots aquells ignorants a la butxaca. Qui pot interposar-se al camí d’una dona que, en un elegant bar d’hotel, quan el client de la taula del costat es queixa del fum del seu tabac, ella ordena al cambrer que faci fora aquell tipus que l’està molestant. Que aquesta sèrie ens arribi dècades després no només no és un problema, sinó que ens obsequia amb excel·lents reflexions d’aquells anys noranta, com la d’una amable senyora del poble: si a la dama que presideix la parròquia l’anomenem presidenta, aviat a les cantants les anomenarem cantantes.

En aquell primer llibre l’Agatha resol un crim que la redimeix davant la comunitat, en aquest segon, el nou i ben plantat veterinari la convida a sortir. Gran honor –la consulta és plena de solteres com ella, suposadament preocupades per les seves mascotes– però dies després l’Agatha se submergeix en una intriga que es dispara com focs artificials. És notable la sagacitat, la malícia i la saviesa narrativa de l’autora. Hi ha moments en què es pot riure a cor què vols amb l’Agatha, pujada en un rentamans d’un pub, o amb el seu veí James intentant passar desapercebuts en una discoteca, o exercint ell de cavaller en la masclista societat que l’autora posa cap per avall.

Oblidava esmentar el jove amic policia que, com la protagonista, i com les altres persones d’aquest poble, traspuen humanitat. |

M.C. Beaton

Agatha Raisin y el veterinario cruel

SALAMANDRA. TRADUCCIÓ: VICENTE CAMPOS GONZÁLEZ. 220 PÀGINES. 17 EUROS

GETTY M.C. Beaton és el pseudònim que va utilitzar l’escocesa Marion Chesney