La Vanguardia (Català) - Culturas
El llegat literari dels desplaçats
Mercedes Monmany aborda el drama humà d’autors i autores clau per a la construcció del pensament i la cultura europeus
Són molts els conceptes històrics, sociològics, psicològics i filosòfics associats al substantiu exili, per això acostuma a requerir un adjectiu que delimiti aquest ampli camp d’evocacions. La crítica literària barcelonina establerta a Madrid Mercedes Monmany (Barcelona, 1957) durant anys s’ha sentit atreta pel fenomen dels desplaçaments, especialment pels seus efectes en els escriptors i intel·lectuals que els van patir. Una mostra de la ingent feina que ha dut a terme és aquest ampli volum titulat Sin tiempo para el adiós. Aquí s’aborda, en una part destacada, el drama humà d’autors i autores clau per a la construcció del pensament i la cultura europees que, després de donar forma a la fascinant atmosfera que va ser la República de Weimar i el Berlín d’entreguerres, van patir l’horror del nazisme. Assistim, doncs, ja no a la pèrdua de les grans paraules com pàtria o destí, sinó a la usurpació de fins i tot els petits gestos que fan possible el dia a dia que construeix una vida. Experiències, aquestes, que serveixen per a la reivindicació d’un inequívoc esperit europeista.
Són moltíssims els noms reunits en aquesta obra, alguns de més coneguts pel gran públic que d’altres, com Joseph
Roth, Stefan Zweig o Thomas Mann, però també es troben molts altres casos menys populars i no per això menys commovedors o il·luminadors, com el cas de l’heroi americà Varian Fry, que instal·lat a Marsella va procurar una valuosa ajuda a escriptors i intel·lectuals que fugien de tot Europa, perquè no només el nacionalsocialisme alemany estava sacsejant el continent.
Monmany dedica un altre dels capítols destacats a l’exili republicà espanyol del 1939, especialment representat en la filòsofa María Zambrano. La crítica s’atura en reflexions de la seva obra que projecten el trauma del desplaçament molt més enllà de la persona a qui fatalment li va tocar viure-ho i el seu temps: “L’exiliat és el que més s’assembla al desconegut, el que arriba, a força d’esgotar la seva condició, a ser aquell desconegut que hi ha en tot home, i al qual el poeta i l’artista no aconsegueixen sinó molt rarament arribar a descobrir”.
La impossibilitat del retorn és un altre dels grans temes. La mateixa Zambrano dona testimoni, així com un altre exiliat espanyol paradigmàtic, Max Aub, que en aquestes pàgines apareix acompanyat de Rosa Chacel, José Bergamín, Luis Cernuda o Antonio Machado. Representacions literàries i encarnacions de la història que contribueixen a pagar un immens deute augmentat vergonyosament durant molts anys. |
L’exili republicà espanyol del 1939 apareix especialment representat en la filòsofa María Zambrano
Mercedes Monmany
Sin tiempo para el adiós. Exiliados y emigrados en la literatura del siglo XX
GALAXIA GUTENBERG. 540 PÀGINES. 27,50 EUROS