Anita Ekberg, Quasimodo i la paradoxa

Cinema i literatura L’actriu Anita Ekberg i el poeta Salvatore Quasimodo van protagonitzar una de les trobades més singulars de la Itàlia del boom dels anys seixanta. El poeta hermètic davant l’estrella opulenta

nova llar mentre la seva carrera transcorre en produccions europees i gèneres diversos. Novament a les ordres de Fellini ha tornat a projectar sobre la pantalla, ara banyada de desmesura i humor, aquesta imatge de valquíria o deessa del sexe a la pel·lícula Boccaccio 70, una producció formada per diferents històries sota la direcció de la primera divisió de directors italians: Luchino Visconti, Vittorio De Sica i el mateix Federico Fellini, que torna a comptar amb la seva opulenta musa com a dona temptadora i luxuriosa.

Per la seva part, Salvatore Quasimodo, recent premi Nobel per a les lletres i la poesia italiana, és una figura festejada pels mitjans de comunicació en espera dels seus comentaris i reflexions periodístiques, ja sigui per polemitzar sobre els emigrants italians a Suïssa, el satèl·lit de telecomunicacions Telstar o la recent crisi de míssils entre els Estats Units i la Unió Soviètica. La seva adhesió –encara que temporal– al Partit Comunista Italià l’emmarca en el grup d’intel·lectuals de sinistra que assenyalen la postguerra cultural italiana –sota món entre l’aplaudiment i l’escàndol. Després d’un llarg preàmbul de reconeixement mutu entre tots dos amb l’ajuda d’unes dosis d’alcohol –vodka per a Ekberg, whisky per a Quasimodo–, el personatge interpretat per l’actriu a La dolce vita protagonitza les primeres preguntes. Ekberg es defensa contra aquell clixé que s’ha fabricat sobre ella, la diva glamurosa que crema la seva bellesa en les voluptuoses nits romanes a ritme de txa-txa-txa. Ekberg es rebel·la contra aquella imatge mediàtica responent que la seva vida no té res a veure amb el personatge creat per Fellini.

Quasimodo, enmig de líriques i filosòfiques reflexions sobre la mitologia i la bellesa que desconcerten l’actriu, continua amb la seva indagació sobre la representació de l’actriu a la pantalla. “Quina impressió li produeix que a les sales de cinema de tot el món els homes la vegin com a imatge del sexe?”. “Cap”, contesta Ekberg. “Soc actriu perquè aquesta és la meva feina, totes les altres coses són publicitat”.

Un dels moments més incòmodes de

El poeta va anar a entrevistar l’estrella que havia protagonitzat ‘La dolce vita’ per un encàrrec de la revista ‘Tempo’

L’actriu es rebel·la contra el clixé mediàtic de diva glamurosa creat pel personatge de la pel·lícula dirigida per Fellini