La Vanguardia (Català) - Culturas
Un dia a Benissalem
interior de Mallorca viu aliè als encants de la costa, però alhora ens obre una porta a un ritme de vida més pausat i no exempt d’atractius. Als carrers de Binissalem, on les cases van ser construïdes majoritàriament amb la prestigiosa pedra natural procedent de la localitat, aquesta calma és patent. Per la quantitat de pedra feta servir en la seva construcció es podia detectar el prestigi dels habitatges tradicionals mallorquins, per això ens és fàcil deduir que Can Sabater, el casalot del segle XVII on Llorenç Villalonga i la seva esposa, Teresa Gelabert, van passar els llargs estius mallorquins i la no menys llarga Guerra Civil, va ser una residència de llinatge.
Des de l’estació de tren, el camí fins a la casa de l’escriptor ens permet travessar la plaça de l’Església de Santa Maria de Robines, al costat de la qual un parell d’escultures dedicades a uns veremadors deixen veure la importància de la indústria vinícola al poble, cosa que comprovarem al visitar la premsa de Can Sabater, encara que en vida de Villalonga ja no es fes servir per obtenir vi.
Tota casa-museu implica una recreació no exempta de fantasia, i en aquest aspecte Can Sabater no n’és l’excepció. Els visitants entrem amb gust en la ficció que proposa el museu: la de recrear la quotidianitat i, abans que res, l’univers literari de Villalonga a través dels espais de la casa. A Can Sabater viatgem en el temps, ja que tot just franquejar la seva contraporta ens surt al pas un cotxe tan antic i estrafolari –amb la carrosseria de fusta i una bombona darrere– que sembla sortit de la pel·lícula Aquellos chalados con sus locos cacharros . El vehicle reflecteix aquesta teatralitat implícita en la musealització de la casa de Villalonga, però també ens porta directament a la seva obra literària, ja que el cotxe es va fer servir en la representació de l’obra Faust, el 1997.
En aquest desig de reviure la literatura de l’escriptor i psiquiatre, les parets de la casa s’adornen amb citacions, la majoria procedents de la seva novel·la Bearn o la sala de les nines, la popularitat de la qual va créixer exponencialment quan la va portar al cinema el 1983 Jaime Chávarri, amb un jove Imanol Arias en el paper del sacerdot Juan Mayol. Un dels fils conductors de Bearn era plasmar la decadència de la noblesa mallorquina, i en aquesta casa se’ns mostren algunes espurnes d’aquesta aristocràcia. El dormitori principal, que recrea el del personatge de Maria Antònia, la dona de Don Toni, n’és un bon exemple, si bé el bressol que hi veiem va pertànyer en realitat a Teresa
Gelabert, propietària de l’habitatge.
Una sala molt vuitcentista i burgesa, presidida per un piano de cua Bösendorfer del 1850, ens torna a portar al dia a dia de Maria Antònia i Don Toni, però també al de la parella de cosins llunyans formada per Villalonga i Gelabert, que van celebrar el seu casament ja en la maduresa de tots dos, quan ella va enviudar d’un altre metge. Cada una de les dues vitrines raconeres de la sala conté records de Llorenç i de Teresa, respectivament. A la de l’escriptor es conserven documents i records que donen fe del seu pas per la Falange, la seva faceta que més polèmica ha generat, i de la seva dedicació a la medicina.
Una altra important faceta de les cases-museu és l’etnogràfica, ja que la reconstrucció cuidada d’una època en un espai específic ens permet descobrir i contemplar costums i tradicions perdudes. La mostra més clara d’això es troba a la cuina de Can Sabater, on veiem el popular teixit mallorquí anomenat roba de llengües, l’origen del qual es troba en l’herència fenícia de l’illa. La cuina ens porta a la Mallorca rural de segles passats, ja que llavors no hi arribava l’aigua corrent, ni n’hi havia tampoc quan Villalonga i Gelabert residien aquí.
Si bé el jardí també ens dona claus sobre la producció literària de Villalonga –el títol de la seva novel·la El lledoner de la clastra procedeix de l’arbre d’aquest mateix nom que hi ha en un pati de Can Sabater, i el seu Renault Corale del 1950 és un tresor per a mitòmans–, sens dubte l’epicentre de la personalitat d’un escriptor és a la seva biblioteca. En aquesta
A Can Sabater el visitant entra en la ficció que proposa el museu: recrear la quotidianitat i l’univers literari de Villalonga
trobem memorabilia literària (una dedicatòria de Mercè Rodoreda, el número de telèfon de Camilo José Cela apuntat en un paperet...), però abans que res ens permet descobrir les lectures que el van acompanyar en la seva trajectòria literària: Dickens, Valle-Inclán i Sartre destaquen pel que fa a nombre d’obres, però també hi són presents Pirandello, Maria Aurèlia Campmany, Colette, Clarín i els clàssics grecs.
Aquí estem lluny d’altres llocs importants per a Villalonga com ho va ser el Cafè Riskal de Palma, lloc de trobada d’artistes que va freqüentar als anys cinquanta. S’hi reunia assíduament amb col·legues com Baltasar Porcel, Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Martí Mayol i Jaume Vidal Alcover, un dels seus amics més propers durant dècades. A Can Sabater no s’obliden del valor simbòlic d’aquest cafè i, com a picada d’ullet, en recreen un dels racons. |
Les parets de la casa s’adornen amb citacions, la majoria procedents de la seva novel·la ‘Bearn o la sala de les nines’