La Vanguardia (Català) - Culturas
L’estrany cas del Dr. Pla i Mr. Pla
Nova edició sense censura de ‘Viaje en autobús’, una recopilació d’articles de la postguerra en què Pla retrata una Espanya en ruïnes
Des de fa pocs anys Viaje en autobús va escalant posicions al cànon de Josep Pla (1897-1981). Allò més probable és que Pla ideés el llibre durant la primera meitat del 1942, mentre es recuperava d’una malaltia que el va tenir allitat alguns mesos. Ho defensa el professor Xavier Pla a l’estudi que prologa aquesta magnífica edició i és allà on documenta el periple editorial. Abans que l’original arribés a censura, Pla ja va fer algunes gestions amb les altes esferes del règim per salvar l’original. I es va salvar malgrat alguns fragments ratllats, que ara podem llegir al seu lloc original. El llibre va arribar a les llibreries durant l’estiu del 42 i des del primer moment, en aquelles estranyes circumstàncies, va ser un èxit de vendes i al cap de dos anys encara ho era. Per als lectors que el seguien des de feia gairebé vint anys, i que aleshores ho feien a la secció Calendario sin fechas, amb aquest llibre Pla havia conclòs la seva nova mutació com a escriptor, que seria la definitiva. Ja era aquell híbrid entre estoic i escèptic que, a través de la intel·ligència de la ironia, comprenia l’home amb una barreja de pietat i sornegueria. És a dir, un moralista clàssic.
Que Pla tenia perfectament interioritzada la seva nova veu d’escriptor es veu claríssim en una de les novetats de l’edició. Per promocionar un llibre seu, com havia fet i hi tornaria, Pla publicava una autoentrevista a la tribuna periodística on escrivia. Però en aquest cas, més que un diàleg, era un autoretrat moral de Pla escrit en tercera persona a través del pseudònim J. Menéndez-Bohigas. “Me parece ver en el fondo devastado de este escritor, una tristeza, una desesperación perfectamente disimuladas ante la inanidad de la vida, ante la tristeza de las cosas”. Amb aquesta mirada devastada, l’autor del llibre viatja per la seva comarca i amb humor veu les coses –i les que veu són gana i misèria– i constata que el món del que ve –el de l’escriptor Ruyra, el del compositor de sardanes Garreta– el devora la incúria. No dramatitza. Ironitza. Entre converses durant una avaria, cites de clàssics i contrastos lèxics (salta sense solució de continuïtat d’uns bolets o unes mongetes blanques a la nostàlgia), Pla retrata una Espanya en ruïnes –així ho havia llegit sempre– i extreu la veritat de la humanitat que s’amaga en allò infinitament banal –així ho he llegit també ara–.
Però després de les 100 primeres pàgines, memorables, el llibre comença a perdre potència. Una explicació podria ser la manca d’argument. No hi ha acció. No hi ha progrés. Però no és el cas. És el seu gènere. Voltar i voltar aquelles ruïnes i aquella humanitat és el secret de Viaje en autobús. “Tornar i tornar per on un ja va anar vint vegades”. Així ho va elogiar l’Álvaro Cunqueiro del 1942. El problema, diria, és una repetició de l’estrany cas del Dr. Pla i Mr. Pla. Per a Pla, en la seva noció de la professionalització, la reelaboració de la mateixa obra era un recurs constant: una nova edició afegint nous materials li permetia oferir un llibre gairebé nou a l’editor. Així aviat va justificar una tercera edició. A l’estudi introductori, a les filològiques pàgines 64 a 66, es consigna la procedència de cada capítol. N’hi ha fins i tot que daten de 1927! Allà es xifra que el 1948 va acoblar 13 peces per augmentar el llibre. Per a uns amplia la seva veritat. Per a d’altres farà el discurs redundant. Guanya Pla, crec que perd el lector. Com altres vegades el que succeïa era l’estrany cas de les reedicions planianes: la seva pròpia desfiguració. |
Va arribar a les llibreries l’estiu del 42 i des del primer moment va ser un èxit de vendes; al cap de dos anys encara ho era
Josep Pla
Viaje en autobús
CÁTEDRA. EDICIÓ DE XAVIER PLA. 326 PÀGINES. 15,30 EUROS