La Vanguardia (Català) - Culturas
La inutilitat de la venjança
El productor i periodista José Besteiro reconstrueix la trajectòria d’Álvaro Cunqueiro, un dels grans autors de la literatura gallega
Un jurat compost per Josep M. Espinàs, Néstor Luján, Juan Ramón Masoliver, Joan Teixidor, Josep Vergés, Antonio Vilanova i Rafael Vázquez Zamora va concedir el premi Nadal 1968, per clamorosa unanimitat, a la novel·la d’Álvaro Cunqueiro (1911-1981) Un hombre que se parecía a Orestes. El pòrtic d’aquest merescut reconeixement s’havia produït mesos abans, el maig del 67, en ser distingit amb el premi Ramón Godó de periodisme. Es nuaven els dos vessants més importants de l’escriptor, poeta sempre. El productor televisiu i periodista José Besteiro (1963) ha publicat un llibre peculiar, brillant i entretingut, que el mateix autor defineix com “una història d’amor: una història d’amor amb Álvaro Cunqueiro”. Un hombre que se parecía a Cunqueiro té en la dilatada gènesi la millor explicació de la seva composició final, amb un doble relat contínuament entrellaçat: el de la vida de
Cunqueiro i el de força passatges de la vida del biògraf, parent de l’autor de Merlín e familia (1955), obra que va despertar la vocació lectora de l’adolescent Besteiro.
La primera intenció de Besteiro va ser escriure la vida de Cunqueiro a la manera de la novel·la de Julian Barnes, El lloro de Flaubert (1984): la temptativa caminava al seu quadern de treball cap a El oro de Cunqueiro. Circumstàncies professionals el van allunyar d’aquell projecte, i només més de trenta anys després, en començar a redactar les seves memòries va aparèixer la personalitat de Cunqueiro, “part fonamental en la meva vida, tant de la infantesa familiar com de l’adolescència somiadora”. D’allà, d’aquell capítol de les seves memòries, neix aquest llibre, “espècie de memòries encreuades que em permeten reflexionar sobre alguns passatges de la meva existència i entendre una mica millor la increïble i excessiva vida que va tenir l’escriptor de Mondoñedo”, a l’obra de ficció del qual (poesia, relats, novel·les, teatre) se suma una producció literària interessantíssima (semblances, llibres de viatge, de gastronomia, assajos culturals) i, sobretot, una oceànica obra periodística (més de vint mil articles), que conjuga la fabulació amb l’assaig –Besteiro la qualifica oportunament de “periodisme màgic”– aconseguint el que Cunqueiro va manifestar en diverses ocasions: “Eu sempre tiven a tendencia de transformar a noticia mais urxente en literatura”, literatura qualificada per Darío Villanueva de realisme meravellós.
Un hombre que se parecía a Cunqueiro aborda amb destresa les diverses etapes de la biografia de l’autor midoniense: les seves inquietuds juvenils, conjugant el surrealisme amb la lírica dels trobadors, l’època més dura de la seva vida (1936-47), el seu retir a Mondoñedo (nàufrag sense la seva esposa, de la que s’ha separat) i la seva marxa a Vigo (1961) per acabar dirigint el Faro de Vigo el 1965. Al llibre de Besteiro hi ha molt presents els anys de la Guerra Civil (Ortigueira, Vigo i Sant Sebastià) protegit pel capitost de la Falange gallega, Jesús Suevos, fins a desembarcar a Madrid i a l’Abc en finalitzar la guerra. Aquests anys madrilenys van ser qualificats per un dels seus millors amics, Francisco Fernández del Riego, com “inautèntics i controvertits”; ara en les memòries encreuades de Besteiro apareixen en la seva nua veritat: el donen de baixa a la Falange el 1943, el suspenen oficialment per exercir el periodisme un any després, mentre comet diversos disbarats que fins i tot el porten a la presó el 1947.
Anys després l’opinió de Cunqueiro sobre aquests anys és diàfana: “Jo vaig viure la Guerra Civil i els anys següents, i vaig tenir la preocupació intel·lectual i moral sobre la inutilitat de la venjança. Aquest és el motiu d’Un hombre que se parecía a Orestes”. El llibre de Besteiro –amb fotografies excel·lents– s’ha trenat des d’aquesta reflexió cabdal, oblidant sovint el paratext que obria El lloro de Flaubert. Procedia d’una carta (1872) del mestre a un novel·lista menor: “En escriure la biografia d’un amic, cal fer-ho com si estiguessis venjant-lo”. |
El donen de baixa a la Falange, el suspenen per exercir el periodisme i acaba a la presó l’any 1947
José Besteiro
EDICIONES DEL VIENTO. 429 PÀGINES. 24 EUROS