La Vanguardia (Català) - Culturas
Viatge a l’‘ambient’ salvatge
‘La ola interior (Spanish ambient & acid exoticism 1983-1990)’ ens convida a revisar la genealogia de l’ambient i reivindica el treball de diversos projectes nacionals que van operar durant els anys vuitanta i noranta
per tant, no pretén ser el document sonor d’una escena pròpiament dita sinó un recorregut musical a través d’un període de temps molt concret i una selecció de composicions amb alguns trets comuns.
Al marge de la formació, la trajectòria i l’experiència dels diversos creadors inclosos en la recopilació, els vint títols de l’àlbum semblen encaixar en el que podria denominar-se ambient salvatge o bricoleur. Claude LéviStrauss afirma que el “pensament salvatge” a què fa referència el títol del seu llibre homònim no és el d’una societat salvatge, sinó qualsevol tipus de pensament que “estableix classificacions sobre la natura sense sotmetreles als imperatius de domesticació”. El bricoleur, un altre concepte proposat per Lévi-Strauss, és aquell individu que interpreta i interactua amb el seu entorn fent servir les eines de les que disposa. A diferència de l’enginyer, el bricoleur no subordina cap de les seves tasques a l’obtenció de matèries primeres ni instruments. El bricoleur fa amb el que té.
Totes les composicions incloses a
La ola interior semblen compartir una manera de fer que, en certa manera, s’assembla a la del bricoleur. Realitzades amb eines tecnològiques poc explorades en l’època, aquestes creacions són el resultat d’una mena de
composició salvatge, basada en un ús d’aquests instruments completament intuïtiva i lliure de preconcepcions o
imperatius de domesticació.
Igual d’important és, en aquest sentit, la forma de recepció dels sons d’altres cultures que servien d’inspiració per crear aquestes músiques. Sense les facilitats que actualment ofereix internet i la circulació massiva de sons a escala planetària, aquests creadors tenien un accés molt més restringit a la música d’altres regions del món. D’altra banda, viatjar també era molt més difícil i costós que avui dia. Tal com s’explica en el text que acompanya els dos vinils d’aquesta recopilació, les ones radiofòniques o el catàleg del segell francès Ocora eren algunes de les escasses fonts disponibles per escoltar els sons procedents de llocs remots.
Reapareix aquí el fer salvatge propi del bricoleur, que posa l’oïda allà on pot per escoltar i imaginar una sèrie de mons sonors que no entenen de latituds ni fronteres tecnològiques. Mort el passat 26 de juny als vuitantaquatre anys, el trompetista i compositor Jon Hassell va anomenar aquest tipus de síncresi entre cultures sonores que abraçava les possibilitats de la tecnologia Fourth World Music. |
Tal com assenyala Díaz-Ronda, les composicions recollides a La ola interior se situen en unes coordenades molt més properes a la música de Hassell que a l’ambient de tall neoclàssic d’Eno. Publicat just abans de la mort del músic i compositor nordamericà, aquesta recopilació pot entendre’s, al cap i a la fi, com un interessant homenatge a la seva música i al seu llegat. |