La crida dels bronzes de Benín

Nigèria reclama la devolució d’aquestes obres d’art espoliades pels britànics a finals del segle XIX, ara disperses per institucions culturals del món occidental, i construirà un museu per allotjar-les

A la pàgina esquerra, cap esculpit en llautó, c. 1450-1550

En aquesta pàgina a dalt, campana, segles XVIII-XIX tat– va començar a veure clarament amenaçada la seva pròpia existència per la pressió britànica. El 1897, regnant a Benín l’Oba (rei) Ovonramwen, un explorador britànic anomenat James Phillips va emprendre viatge cap al regne i, malgrat l’advertència de no interferir en un període de rituals sagrats, va prosseguir endinsant-se. Caps de Benín van atacar llavors el comboi, i així van caure morts 230 portadors africans, alguns europeus i el mateix Phillips.

En represàlia, però sobretot com a excusa per ampliar el seu domini a la zona, l’imperi britànic va enviar tropes a Benín, que van destruir la seva capital i es van llançar al pillatge de les obres d’art del palau reial. Els monarques de la dinastia Eweka havien potenciat el treball de gremis artesanals, sobretot encarregant-los plaques amb relleus que representen fets històrics del regne, estàtues de caps de reis i reines, i figures d’animals. Tot això va ser robat, i al robatori va seguir la dispersió. L’antic regne va passar a formar part de l’imperi britànic dins del territori de l’actual Nigèria, que va assolir la independència el 1960.

A més del British Museum i dels museus alemanys, hi ha molts altres museus del món que acullen peces sostretes a l’antic regne africà. Al seu llibre del 2020 The Brutish Museums: The Benin Bronzes, Colonial Violence and Cultural Restitution, l’arqueòleg britànic Dan Hicks –que juga en el títol amb el nom del British Museum i l’adjectiu brutal– va compilar una llista de 161 institucions culturals que, per diversos mitjans, van adquirir al seu dia bronzes de Benín. En aquella llista figuren, entre d’altres: el Metropolitan Museum de Nova York –que aquest juny va anunciar que retornarà dues peces–, el Weltmuseum de Viena, l’Art Institute de Chicago,elCountyMuseumofArtdeLos Angeles, el Victoria and Albert Museum de Londres, el Musée du Quai Branly-Jacques Chirac de París, els Museus Vaticans, el Museu Australià a Sydney, el Museu Nacional d’Etnologia d’Osaka, i el Louvre Abu Dhabi a la Unió dels Emirats Àrabs. Segons la investigació de Hicks, mentre fins a 45 centres britànics i 38 de nord-americans acullen bronzes de Benín, només 9 institucions nigerianes en tenen algunes peces.

A causa d’aquesta escandalosa situació, es va constituir el 2010 l’anomenat Grup de Diàleg de Benín, que aplega directors de museus i delegats d’Alemanya, Àustria, Països Baixos, Suècia i el Regne Unit, al costat de representants de l’estat nigerià d’Edo, la Cort Reial de Benín –que encara existeix si bé no té poder de govern, el seu actual Oba es diu Ewuare II i exerceix funcions religioses i representatives–, i la Comissió Nacional de Museus i Monuments de Nigèria.

En aquest context, les autoritats de Nigèriaaspirenareuniriexposardemanera permanent la col·lecció més completa possible de bronzes de Benín al futur Museu Edo d’Art de l’Àfrica Occidental (Edo Museum of West African Art, Emowaa), que es construirà a Benin City. Amb disseny de l’arquitecte britànico-ghanès David Adjaye, el museu preveu obrir el 2025 i exhibir bronzes restituïts o prestats. Aquest últim escenari –préstecs de museus estrangers que es resisteixen a retornar les peces– serà probablement el cas en la majoria de les peces.

A Alemanya, el Museum Am Rothenbaum (Markk) d’Hamburg encapçala un projecte internacional per unificar digitalment els bronzes de Benín i la documentació sobre ells de museus i col·leccions de tot el món. La pàgina web Digital Benin engegarà el 2022, i potser així pugui dilucidar-se quants milers de bronzes existeixenenrealitat. |

Hi ha entre 3.000 i 5.000 obres, i el grup més gran és al British Museum; Alemanya retornarà les que té