Robert Harris, el futur és el passat

Què llegarà a la posteritat aquesta era feta de cibereconomia i de béns peribles? En una ostentació de mestria, el supervendes britànic desposseeix Anglaterra de tota tecnologia en una obra apocalíptica. Ens ho explica El llibret del mestre

Desproveït de qualsevol informació prèvia sobre la novel·la –que per norma seria l’estat ideal de lectura però poques vegades tan recomanable com en aquesta ocasió, cosa que representa un autosacrifici en tota regla ja que el convida en conseqüència a aturar immediatament el seu avanç per la pàgina–, aquest periodista es divertia com una bèstia de l’inici d’El despertar de la herejía quan es va quedar amb els ulls com taronges en topar de cara amb el terme “plàstic”.

Com? Que no érem a l’any 1468, acompanyant un sacerdot a un poblet proper a Exeter per oficiar l’enterrament del vicari de la localitat?

De cop Robert Harris (Nottingham, 1957) feia un gir argumental que jugava amb el temps d’una manera tan diabòlica que ho haurien celebrat els guionistes d’El planeta dels simis o Perdidos.

No contemplàvem un passat remot sinó un futur llunyà. No discorríem per una novel·la històrica sinó per una novel·la apocalíptica. Pensant-ho una mica millor, l’argúcia no ens hauria de sorprendre venint de la proteica ment d’un creador tan capaç de crear la ucronia Patria –en la qual Alemanya sortia vencedora de la Segona Guerra Mundial– com una trilogia sobre Ciceró –Imperium, Conspiración i Dictator–, una intriga vaticana –Cónclave–

com un thriller high-tech (El índice del miedo).

És més, el mateix Harris, experiodista de la BBC esdevingut best-seller mundial de llarg recorregut, veu la seva penúltima novel·la –ja en té una altra al mercat anglosaxó, V2, entorn del desenvolupament del coet anònim als anys quaranta– d’una coherència aclaparadora amb la seva producció prèvia. “He escrit quatre novel·les ambientades a l’Antiga Roma per a les quals he visitat nombroses excavacions com a complement a llegir el treball d’especialistes i arqueòlegs –assenyala l’escriptor–. Em fascina la idea que tota civilització estigui convençuda que perdurarà per sempre malgrat haver-se demostrat que l’esfondrament és indefugible. Per què la nostra s’havia de deslliurar d’idèntic destí? Vaig començar a fer-li voltes a què pensarien els futurs historiadors quan s’enfrontessin a les ruïnes de la nostra societat. Què llegaríem a la posteritat en aquesta era feta de cibereconomia i de béns peribles?

Aquest va ser el germen de la novel·la”.

“Mentre la redactava –afegeix Harris– tenia molt presents al meu cap els efectes del Brexit, el concepte d’Anglaterra com una illa desproveïda de forans i el retorn a una visió idealitzada del passat. Quan els romans van abandonar la Gran Bretanya, van deixar enrere una infraestructura que es va deteriorar de manera gradual, si bé per tot arreu perduren rastres de carreteres i edificacions. La suma d’aquests factors van construir El despertar de la herejía”.

La troballa d’uns artefactes i documents prohibits que custodiava el vicari, probablement assassinat, condueixen el nostre protagonista, secundat per un erudit, una vídua i un empresari, a indagar sobre aquella bromosa època el daltabaix del qual el relat oficial de l’Església justifica, pel seu lliurament a la ciència i la tecnologia. Què va passar

L’obra de Harris ha estat profusament portada al cinema i a la televisió, sobresortint les memorables adaptacions de L’escriptor id’ El oficial y el espía a càrrec de Roman Polanski. Tres dels seus llibres (Pompeia, Patria i El índice del miedo) estan en diverses fases de producció en aquests moments. Tot i això, el seu responsable assegura que l’allau de compres de drets per part de les plataformes televisives no ha canviat gens la seva metodologia de treball ja que escriure pensant en possibles desdoblaments seria “desastrós i no renunciaria mai a tenir el control total sobre les meves novel·les”.

I quina és la recepta màgica que segueix en tots els seus llibres? “Una cosa molt bàsica: inventa’t un personatge interessant, posa’l en un món que resulti creïble, fes que li passin coses i para atenció a com evoluciona. Sempre intento preguntar-me: ‘Això és plausible? De debò una persona actuaria d’aquesta manera?’. Estic convençut que la millor escriptura és senzilla: expressar alguna cosa amb la màxima economia de recursos. I, per descomptat, has d’aconseguir que la trama avanci a bon ritme”.

en realitat? Seria possible restituir la mítica “electricitat”? Arrenquen així una sèrie d’aventures i perills amb la seva dosi d’aventura –i un final extraordinari, prèvia arribada a una torre que hauria fet cridar d’emoció J.G. Ballard– impel·lides pel desafiament de parlar del demà a partir de coordenades i atmosferes de l’ahir.

“Vaig començar per preguntar-me quines estructures modernes haurien sobreviscut, certament no els gratacels, que s’haurien esfondrat en tot just trenta o quaranta anys –apunta Harris sobre com va resoldre aquesta distorsió–. Tampoc les carreteres, devorades per la vegetació i destruïdes per les gelades en poc temps. Paradoxalment el que sobreviuria serien les construccions de pedra, els edificis antics, en especial les esglésies. De manera que vaig imaginar una Anglaterra futura que s’assemblaria molt a l’Anglaterra dels nostres avantpassats, amb esglésies com centres neuràlgics de viles aïllades que lluiten per ressuscitar els mètodes tradicionals d’agricultura per tirar endavant. Soc un devot absolut del cicle de novel·les de Wessex de Thomas Hardy, per això vaig ambientar la novel·la allà, i vaig voler concentrar-me en una única vall, on s’aixeca una misteriosa torre de ciment”.

Robert Harris podria haver elegit l’actual pandèmia per fer-nos anar a la deriva, o la crisi climàtica o la clàssica guerra nuclear, però no va tenir dubtes a decantar-se pels efectes perniciosos de la nostra dependència dels ordinadors.

“Si caigués internet, és fàcil imaginar un col·lapse en cadena i a tota velocitat –assenyala–. Imagini’s un món sense targetes de crèdit ni telèfons mòbils. Es diu que Londres és a només sis menjars de la fam: els camions porten els aliments contínuament. Si alguna cosa interrompés aquell flux, el pànic seria colossal. Seria com si la humanitat anés caient a l’aigua des d’un vaixell que trontollés: com més durés el procés, més complicat seria revertir-lo, fins que s’hauria de renunciar a la tecnologia completament”. |

Devot del cicle de Wessex de Hardy, Harris ambienta l’obra en una única vall on s’alça una misteriosa torre de ciment

“Vaig començar a fer-li voltes a què pensarien els futurs historiadors a l’enfrontar-se a les ruïnes de la nostra societat”

Robert Harris El despertar de la herejía GRIJALBO. TRADUCCIÓ: JOSÉ SERRA MARÍN. 384 PÀGINES. 21,90 EUROS