La Vanguardia (Català) - Culturas
El llibreter de Kabul
Vaig conèixer el llibreter de Kabul a la fira del llibre de Frankfurt, l’any 2003. Havia aconseguit projecció internacional gràcies al llibre del qual la periodista noruega Åsne Seierstad l’havia fet protagonista, i que va constituir un supervendes en diversos idiomes. Però a Shah Muhammed Rais l’obra no li havia agradat i estava disposat a entaular amb la seva autora una pugna, que havia d’allargar-se durant anys.
Åsne Seierstad va arribar a Kabul el 2001 per cobrir la caiguda del règim dels talibans. Allà va travar relació amb el llibreter, que havia mantingut encesa la flama de la cultura en anys difícils. La periodista li va demanar que l’acollís com a convidada un temps per poder
La periodista Åsne Seierstad escriure sobre la quotidianitat d’una família afganesa, i ell va acceptar. Seierstad es va vestir el burca i va iniciar la seva immersió en la capital.
A l’obra resultant, El llibreter de Kabul, publicat en català per Ed. 62 i en castellà per Maeva, l’autora va donar al seu amfitrió el nom suposat de “Sultan Khan”. I va relatar, amb agilitat i bon to narratiu, la seva feina a la llibreria, els recorreguts per la ruta dels contrabandistes, les activitats familiars, la història d’una cunyada assassinada pels seus germans després de cometre adulteri i també una història molt personal del llibreter, quan busca una segona esposa jove perquè considera que la primera ja és massa gran; i quan, estant ella embarassada, tota la família prega perquè el fill sigui nen, ja que el contrari seria “una catàstrofe per a la família”.
L’obra ha reaparegut aquests dies en totes les bibliografies de textos imprescindibles per entendre l’Afganistan recent. Però en aquell Frankfurt del 2003, molt molest, Rais va plantar un petit estand amb literatura asiàtica i es va mostrar loquaç amb qualsevol periodista que va voler abordar-lo. “És un treball ofensiu contra mi i contra la cultura del meu país”, em va dir d’El llibreter de Kabul. A les seves pàgines es deia que treballava per diners, quan ho feia per la cultura; que no educava les seves filles, quan van rebre un ensenyament excel·lent. I les dues esposes?, vaig preguntar escandalitzat. “És normal al nostre país i segons la llei islàmica”. El llibreter exigia la destrucció del llibre.
Åsne Seiestard, present també a la fira alemanya, defensava la veracitat del seu treball. “Culturalment em mereix molt respecte, però el que assenyalo és que es comporta de forma diferent en la vida pública que en la privada, és molt liberal en tot excepte el respecte a la seva família”. Tots dos es van veure un parell de vegades a la ciutat alemanya sense arribar a un acord.
Rais va acabar portant davant els tribunals noruecs l’escriptora, que en primera instància va ser condemnada a pagar-li una indemnització, i en segona el cas va ser sobresegut el 2012.
Des que vaig parlar amb ells, Åsne Seierstad s’ha convertit en una de les grans figures del periodisme europeu, consolidada amb obres posteriors com la investigació de cinc-centes pàgines Uno de los nuestros (Crítica) entorn de l’autor de la matança de l’illa d’Utoya, Anders Behring Breivik.
Pel que fa a Shah Muhammad Rais, el 2007 es va autoeditar Hi havia una vegada un llibreter amb intenció de respondre a l’autora noruega. El seu negoci ha anat creixent a la capital afganesa, i l’any 2015 oferia un fons de 20.000 títols i en guardava en un magatzem centenars de milers, especialitzat en literatura d’Àsia Central. Rais, tota una celebritat, es feia amb figures del renaixement cultural afganès com l’escriptor Khalid Hosseini, i promovia una plataforma de venda en línia.
En un perfil publicat en el digital Scroll.in el gener passat, Selina Seth el descriu molt favorablement com un aventurer que d’adolescent va recórrer l’Iran, el Pakistan i l’Índia, que es va enamorar del gran poeta persa Ferdousi alhora que de Shakespeare, i que després d’obrir el 1974 la seva llibreria ha sabut crear-se una clientela tant local com de visitants i turistes quan n’hi havia. Va patir presó en època comunista per vendre “obres imperialistes i revistes antirègim” , i els talibans li van cremar dos mil volums. El presenta compromès amb l’educació i recalca que sota la seva aparença temperada i sorneguera batega una determinació d’acer. En aquests dies de notícies terribles em pregunto que serà d’ell i de la seva tan resilient llibreria.