La Vanguardia (Català) - Culturas
Llocs de culte
La historiadora Mary Ann Caws recorre un ampli ventall de llocs de trobada passats i presents, freqüentats per artistes i intel·lectuals; bressols de creativitat d’Europa i dels Estats Units, catalitzadors d’idees i motors de reflexió
Quan, abans encara de l’explosió de la pandèmia, es va difondre la notícia que l’acollidor Antico Caffè Greco de Roma estava a punt de desaparèixer, em va envair una barreja de neguit i incredulitat. No era possible, no podia esborrar-se una llegenda de tal magnitud. Si el Greco és un dels meus racons predilectes de la capital italiana es deu, en bona part, a la seva història i a la seva singular ambientació, però també, no m’he d’enganyar, al fet de saber que va ser el fèrtil punt de trobada de gent com Roberto Rossellini, Federico Fellini o Ennio Flaiano, autèntics referents personals. Suposo que el que em succeeix amb el Greco s’assembla al que li va passar a l’enyorat José Luis de Vilallonga amb aquells carrers parisencs on sentia que respirava el mateix aire de què s’havien nodrit Paul Morand, Sacha Guitry, François Mauriac i molts altres personatges il·lustres.
No hi ha cap mena de dubte que aquest mateix ressò, més o menys mitòman, està en l’origen de l’excel·lent llibre Encuentros creativos. Lugares de reunión en la modernidad, escrit per la historiadora de l’art, traductora, crítica literària i professora de literatura comparada Mary Ann Caws (Wilmington, Carolina del Nord, 1933), en el qual s’efectua un exhaustiu repàs d’aquells llocs d’Europa i Amèrica del Nord que es van forjar una reputació i han aconseguit passar a la posteritat gràcies al fet d’haver estat freqüentats per destacats intel·lectuals i creadors, en una llista que inclou des de refugis campestres fins a cafès públics, passant per enclavaments urbans o colònies d’artistes. Malgrat que el llibre sigui pròdig en el relat d’anècdotes i curiositats, la seva autora transcendeix els aspectes trivials i, sense ampul·lositat, confecciona un suggestiu assaig al voltant de com aquells llocs referits van desenvolupar un paper com a catalitzadors d’idees, com a motors de reflexió, intercanvi i debat, relativitzant així la tradicional idea romàntica del creador genial reclòs i aïllat al seu propi món.
El volum comença el seu itinerari evocant l’anomenada escola de Barbizon,
A Venècia, el Florian donava empara a James, el Quadri a Stendhal, Balzac o Proust i el Harry’s Bar a Hemingway i Welles
l’anomenat “poble dels pintors”, situat al costat del bosc de Fontainebleau i l’epicentre del qual, l’Auberge Ganne, va viure el seu apogeu entre el 1820 i el 1870, quan els preimpressionistes –Corot, Millet, Daubigny...– acudien en massa per amarar-se de naturalesa, per pintar-la mentre s’hi submergien. El viatge prossegueix a Florència i Venècia, ciutats inspiradores de part substancial de l’obra de Henry James, els anys del qual a Itàlia van discórrer en companyia de nombrosos artistes anglesos i americans atrets per l’art italià.
Menció a part mereixen antiquíssims locals venecians com el cafè Florian –empara de James i els seus acòlits–, el Quadri –visitat per Stendhal, Balzac o Proust– o el més modern Harry’s Bar, ineludible per a bevedors contumaços com Hemingway o Welles.
Caws es recrea així mateix en les tertúlies organitzades per Mallarmé al seu domicili parisenc de la rue de Rome o a la seva casa de camp de Valvins, destaca l’excel·lència d’una Praga on brillaven cafès com l’Slavia, sempre atapeït de literats, o el Louvre, cor d’una vida cultural que donava cabuda a Kafka i Einstein, o ens recorda els happenings dadaistes, orquestrats per Tristan Tzara, al Cabaret Voltaire de Zuric. També ens descriu la dinàmica de colònies d’artistes com la d’Old Lyme, a Connecticut, font de diverses generacions de paisatgistes, la de Cotlliure, al sud de França, paradís dels fauvistes, la de Pont-Aven, a Bretanya, on es va consolidar l’amistat entre Gauguin i Émile Bernard, o la de Worspede, al nord d’Alemanya, on Rilke va contactar amb pintors com Paula Becker o Heinrich Vogeler.
No falta el reconeixement a la notorietat del nostre Els Quatre Gats, el local modernista que tant va freqüentar
El llibre ens recorda els happenings dadaistes, orquestrats per Tristan Tzara, al Cabaret Voltaire de Zuric