La Vanguardia (Català) - Culturas
Concerts per a la postpandèmia
Nou propostes destacades per a la temporada 2021-2022 de les tres grans sales de concert barcelonines: Liceu, Auditori i Palau de la Música
Schein i Bach), tot sempre al Palau.
John Eliot Gardiner dirigeix l’oratori L’enfance du Christ d’Hector Berlioz, acompanyat de l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique. Per a una obra d’aquesta envergadura, suma al seu Cor Monteverdi el Cor Infantil de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música. Al juny torna amb el seu cor i els seus English Baroque Soloists per interpretar cantates luteranes de Bach i els seus predecessors Heinrich Schütz i Johann Hermann Schein, que van brillar a començaments del segle XVII.
Després de la integral de les simfonies de Beethoven, Gardiner continua allunyant-se del Monteverdi que va donar nom al seu grup més famós i al Bach que el va erigir com a intèrpret majúscul. Ara s’endinsa en el romanticisme, però en un romàntic de la seva corda: el místic i iconoclasta Berlioz. Serà un enigma i segurament una delícia escoltar quin Berlioz sorgirà de l’orquestra del mestre de la interpretació amb criteris històrics. I al final de la temporada, torna el Gardiner descobridor de joies antigues: juntament amb la famosa cantata Christ lag in Todesbaden de Bach, la seva agrupació afinada en el barroc i el renaixement ressuscitarà els adustos luterans Schütz i Schein. Una esperat retorn al Gardiner més pur.
El 5 i 6 de febrer i l’1 i 2 d’abril del 2022 a L’Auditori.
En dos concerts de primavera de l’OBC s’interpretaran obres del compositor convidat d’aquesta temporada, Joan Magrané. Una d’elles l’etèria Obreda, basada en un poemari de Perejaume i que va ser estrenada la temporada anterior per l’Orquesta Nacional de España. En el primer concert, dirigit pel titular de l’OBC, Kazushi Ono, s’escoltarà també la Simfonia 49 de Haydn i la Simfonia lírica de Zemlinsky. A l’abril, juntament amb la Quarta simfonia de Brahms i el divertiment El petó de la fada de Stravinsky, i sota la batuta d’Ilan Volkov, s’estrenarà una obra per a cor i orquestra del jove compositor català.
Guanyador del premi Reina Sofia de Creació Musical el 2013, autor d’una d’excitant i sàvia òpera sobre la història de Tirant lo Blanc (Diàlegs de Tirant i Carmesina), estrenada al Festival de Peralada i reposada al Liceu, Magrané està en el seu millor moment. La temporada passada va ser el compositor resident del Centre Nacional de Difusió Musical, i aquest any planta pica a L’Auditori. Les seves obres han estat interpretades i gravades per solistes, grups simfònics i de cambra d’una dotzena de països. És un mestre en la creació d’atmosferes, joc de timbres i ritmes enlasevaobradecambra;enlamúsicavocal, modela la partitura per servir a l’expressió precisa de les paraules, cosa poc usual en la composició actual per a veus. La seva obra és una excel·lent entrada a la música clàssica d’aquí i ara.
Al Liceu. L’òpera, del 28 de febrer al 18 de març del 2022. El concert, el 7 de març.
Pelléas et Mélisande i Els altres Pelleas. Una nova producció de La Fura basada en la seva pròpia producció per a l’Òpera de Dresden de l’obra mestra de Claude Debussy. Entre les funcions, l’Orquestra del Liceu interpretarà les dispars visions de Fauré, Sibelius i Schoenberg sobre aquesta història d’incomprensió, crueltat, innocència radical i sensualitat.
En una entrevista a El País aquest gener, a la pregunta de quina obra li hauria agradat compondre, Joan Magrané respon que sens dubte Pelléas et Mélisande. Poques òperes s’adapten tan naturalment a l’univers visual íntim, espectacular i tecnològic de la Fura com aquesta faula simbolista. En la seva estrena a Dresden, la producció va ser molt celebrada per l’ús de l’aigua i de les altes torres per recrear l’univers inquietant i claustrofòbic de la peça. L’equip tradicional furer (direcció d’escena d’Àlex Ollé, escenografia d’Alfons Flores, vestuari de Lluc Castells, il·luminació de Marco Filibeck) col·labora novament amb el director titular del Liceu Josep Pons. Dos cantants joves que creixen amb força a Europa, el tenor Stanislas de Barbeyrac i la soprano Julie Fuchs, interpreten la parella protagonista. Al seu voltant, un impressionant elenc de recordats cantants que els abonats del Liceu sempre volen tornar a escoltar: com Golaud, el baríton anglès Simon Keenlyside, el baix alemany Franz-Josef Selig com Arkel, la mezzo britànica Sarah Connoly com Geneviève i el baix Stefano Palatchi com el metge.
El 14 i 16 de març del 2021 al Palau de la Música.
Vox Luminis, dirigit pel seu fundador, Lionel Meunier, és un dels grups vocals de música antiga més vibrants i premiats. Porta al Palau dos programes de Henry Purcell en aquest estrany i fascinant gènere dels pastitxos semiescenificats. El primer concert és el King Arthur, amb llibret de John Dryden. Com a narrador se suma el carismàtic actor Pere Arquillué. El segon concert, The Fairy Queen, amb llibret de Thomas Betterton, basat en l’obra Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare.
Cada temporada hi ha novetats i descobriments que els amants de la música antiga aprecien i adopten. Entre aquests, Vox Luminis duu nou repertori, interpretacions de lluminosa precisió i una refrescant barreja de recerca erudita del so original amb una gràcia lúdica i infecciosa. Entre els compositors i obres que tornen cada any com les estacions, els músics de Lionel Meunier representen un cometa que porta pols d’un planeta vagament familiar. El grup destaca per la capacitat dels seus cantants d’acoblar les seves veus en un cor que desgrana les notes suaus i sostingudes de Purcell, i que també poden emprendre les seves enèrgiques àries per a solista.
Al Liceu del 20 al 30 de juny del 2022.
Després de dirigir al Liceu una impactant interpretació de l’Otello de Verdi, aquesta temporada Gustavo Dudamel dirigirà l’obra mestra de Mozart, La flauta màgica. Una producció de Simon McBurley i un elenc impactant: Javier Camarena serà un Tamino de luxe. Amb ell, Stephen Milling com Sarastro, Matthias Goerne com l’Orador, Lucy Crowe com Pamina i Kathryn Lewek com Reina de la Nit. A més, Dudamel durà al Liceu l’orquestra de l’Òpera de París el 21 de novembre per interpretar la Simfonia Fantàstica de Berlioz mentre l’orquestra del Liceu i Josep Pons toquen a l’Òpera de París.
L’efecte Dudamel va revitalitzar la temporada passada: no només va ser un nom mediàtic que va portar nou públic (per bé que va encarir les entrades), sinó que va fer sonar l’orquestra i el cor de forma renovada. Aquest any compartirà fama amb el tenor belcantista mexicà, a qui es veurà en un repertori que no se li coneixia al Liceu. L’altre luxe en l’elenc és Goerne, qui a més d’interpretar el War Requiem protagonitzarà una prometedora producció del Wozzeck d’Alban Berg. Aquí portarà brillantor al petit paper de l’Orador. La pulsió vitalista, la potència i l’humor que desplega el director faran que la llum triomfi sobre les tenebres, com diu el llibret d’Emmanuel Schikaneder, i serviran per completar el perfil operístic de Dudamel, després d’haver-lo escoltat en concerts i en una opressiva tragèdiadelVerditardà. |