La Vanguardia (Català) - Culturas
Franz Kafka
Per Jorge Luis Borges la pàgina era un espai en blanc, una tela, una pantalla. Amb una cal·ligrafia exquisida, les seves línies i les seves correccions anaven component un disseny precís. Alguns dels seus primers poemes, com Calle desconocida, a més, van ser il·lustrats per ell mateix. “Fins que la ceguesa el va vèncer, Borges va ser un gran dibuixant”, ens recorda Gustavo Faverón Patriau a El orden del aleph (Candaya), el seu erudit i seductor assaig sobre un dels millors contes de la història de la literatura. Hi insisteix Daniel Balderston a El método Borges (Ampersand), que analitza els manuscrits de l’escriptor argentí. En la reproducció facsimilar dels seus originals s’aprecia el dibuix d’un canelobre, quan escriu sobre judaisme, o fins i tot un autoretrat caricaturesc, a les anotacions d’un curs en anglès.
Ignoro si l’autor de Kafka y sus precursores sabia que Franz Kafka també dibuixava. I que també ho va fer l’hereu de tots dos, Julio Cortázar. La imaginació il·lustrada de l’escriptor de Praga es pot explorar a Los dibujos (Galaxia Gutenberg), un volum que mostra tot el que va conservar Max Brod juntament amb l’obra literària. Es tracta en general de figures humanes, en quaderns i fulls solts o fins i tot entremesclats amb text, a l’interior dels seus diaris. Siluetes esquemàtiques amb tendència a la contorsió i a l’angoixa.
L’interès de Cortázar pel dibuix es pot trobar als llibres de la seva biblioteca personal, que atresora la Fundació Juan March de Madrid. A més d’es
Molts dels grans escriptors de la història, de William Blake o Franz Kafka a Sylvia Plath o Mercè Rodoreda, també dibuixaven o pintaven; recorrem aquesta història paral·lela de la literatura, que s’entrecreua amb l’art en un enriquiment mutu
criure als marges dels volums les seves opinions sobre el que estava llegint –de vegades les seves queixes–, també dibuixava espirals, geometries. Perquè es pensa tant amb paraules com amb imatges. A més, va escriure abundantment sobre pintura i va treballar l’univers del collage a La vuelta al día en ochenta mundos i Último round (totes dues a RM).
Els exemples es multipliquen fins a incloure, com a mínim, els últims cent cinquanta anys de la història de la literatura. En la paraula grega graphos l’escriptura convergeix amb allò dibuixat o pintat: en el seu origen la representa