Un gran desgavell de món

Cinc veus personals, entre la biografia i la ficció

Llibres que culminen una trajectòria, d'altres que suposen un canvi de gènere (de la poesia o el teatre cap a la narrativa) i un debut que trenca motlles.

Ràbia Sebastià Alzamora

Proa

Una de les millors novel·les de l’any i, per mi, el millor llibre de narrativa de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972). Relliga una història personal, el cas d’un home derrotat que s’instal·la en un barri indesitjable (el nucli turístic de Bellavista, a prop de l’aeroport de Palma), i la destrucció de Mallorca, a partir de la relació que el protagonista té amb el seu gos, el conflicte amb un veí enfollit i el caliu que troba al bar d’una parella de serbis. Alzamora recrea el clima moral, sense gens de goma. Descriu personatges i situacions que són creïbles, fins i tot quan, a la part final, troba al subsòl les arrels d’aquest món desballestat: una guerra i els abusos dels qui la van guanyar.

Benvolguda Empar Moliner

Destino

Una dona que viu en parella amb un paio molt més jove s’adona que l’home, músic d’orquestra, s’embolicarà amb la violinista nova. La novel·la proposa un capbussament en les sensacions de la protagonista, que ha arribat a la menopausa, en el context de precarietat còmoda del món d’ara. Paral·lelament, i aquesta és potser la part més interessant, hi ha el retrat de la família desmanegada que ha dut la dona a desenvolupar l’instint del supervivent. La base és autobiogràfica amb un desenvolupament filtrat per la distància. Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966), que sempre explicava que no volia fer contes tancats, aquesta vegada ha fet un final de primera.

La princesa sou vós Blanca Llum Vidal Club Editor

Una narració epistolar de Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) amb una naturalesa doble: analítica i reflexiva, esqueixada i lírica. Cartes-fantasma sobre la passió i el desamor, la llengua i la creació, el compromís i la dimissió