Una oportunitat per a la reflexió

Des de l’humanisme, l’ecologia, la filosofia o la literatura, pensadors de tots els camps ens ofereixen la seva mirada personal per afrontar actualitat i globalització

L’assaig literari està en alça, concebut cada vegada més com un gènere mixt en el qual hi caben tant la reflexió teòrica sobre el llegit com l’aportació autobiogràfica. Així ho prova Siri Hustvedt a Mares, pares i més / Madres, padres y demás (Edicions 62/Seix Barral), en què l’escriptora nordamericana premi Princesa d’Astúries de les Lletres es refereix tant als seus referents familiars pròxims –mare, àvia, filla– com als culturals, com Jane Austen. El bon assaig sempre parteix d’una mirada personalista de la vida. Mario Vargas Llosa,

durant la pandèmia, va llegir o va rellegir l’obra completa de Benito Pérez Galdós. Impressionat pel “món quiet i dolgut que va inventar”, li ha dedicat l’assaig La mirada quieta, que publica Alfaguara. Un altre llibre sobre l’autor canari ens arriba amb Los barrios bajos de Madrid según Galdós (Reino de Cordelia), de José Esteban.

Un altre autor que s’ha submergit a fons en l’univers d’un mestre és el dramaturg Jordi Coca, que ofereix El teatre de Shakespeare en el seu context (Ed. de 1984/Institut del Teatre), ambiciosa aproximació de més de 800 pàgines. La professora de la UPF Tamara Djermanovic ens introdueix amb autoritat en El universo de Dostoievski (Acantilado). I també tenim el rescat de l’escriptor anglès Edward Gibbon

per partida doble i totes dues obres en edició d’Antonio Lastra: Ensayo sobre el estudio de la literatura (Ediciones del Subsuelo), que va escriure en francès quan estava exiliat a Suïssa, i Memorias de mi vida

(Cátedra), que determina la importància de l’autor en la història del pensament anglosaxó.

Seguint amb una altra referència d’alta cultura europea, tindríem Jesús del Campo, que a Panfleto de Kronborg (Acantilado) al·ludeix, amb aquest nom, al castell de Kronborg, que va inspirar a Shakespeare una de les seves obres, per pensar en el respecte a la tradició cultural en crisi.

Rüdiger Safranski, prestigiós biògraf de Goethe i Heidegger, ens desafia a Ser único en un assaig sobre la individualitat que publica Tusquets. I en la mateixa editorial un altre brillant individualista, Oscar Tusquets, planteja que, en el terreny de l’art,

Sin figuración, poca diversión.

Un altre llibre de caire molt personal és el que ens ofereix Ponç Puigdevall. El seu Jardins secrets (La Magrana) recull una selecció de les ressenyes que l’autor ha anat publicant a la premsa. També cal remarcar el llibre de Susan Sontag, amb una Obra imprescindible (Literatura Random House) de la qual s’ha ocupat el seu fill, David Rieff, reunint assajos, relats i fragments de les novel·les i de diaris.

De Chiara Bottici: Anarcafeminismo (Ned Ediciones), en què explica com ha tractat el sistema capitalista les dones, sense ser assalariades, i fa una aposta per l’anarquisme. Per la seva part, Michael Marder, a El vertedero filosófico (Ned Ediciones), també s’endinsa en la part menys amable del capitalisme i les seves conseqüències polítiques o mediambientals. També crítica en aquest terreny és l’aportació de Luc

Boltanski i Arnaud Esquerre a Enriquecimiento. Una crítica de la mercancía (Anagrama).

Si hem de parlar de consumisme, citem A l’ombra d’Amazon / Estados Unidos de Amazon (Periscopi/Península), d’Alec

MacGillis, que estudia la companyia creada per Bezos i l’impacte que té en l’existència de la gent corrent.

En aquest mateix pla assenyalaríem Carlos Granés, que a Delirio americano (Taurus) ens introdueix en la cultura i la política de l’Amèrica Llatina al llarg de diverses etapes i a partir d’esdeveniments cabdals. I dins d’aquest pla que toca assumptes d’actualitat i examen politològic, trobem el Raimon Obiols d’El temps esquerp (Arcàdia), compost per una dotzena d’apunts que pretenen constituir una aproximació crítica al nostre present.

1