La Vanguardia (Català) - Culturas
Un viatge a altres temps
La mirada al passat és un gran exercici de responsabilitat que ens brinden els historiadors i que en èpoques convulses adquireix nou significat
noms propis: Sòcrates, Napoleó, Carlemany, Marco Polo..., per entendre la cultura europea i el drama actual de què fugen per les aigües de la Mediterrània des d’Àfrica. A l’altre, Ruiz-Domènec, amb gran capacitat de síntesi, presenta assumptes dels últims vint anys com la intel·ligència artificial, els populismes o fets de gran transcendència com la invasió pels Estats Units de l’Afganistan.
Una altra visió molt panoràmica és la que brinda l’historiador israelià Oded Galor a El viatge de la humanitat / El viaje de la humanidad (Grup 62/Destino), amb llançament internacional en una trentena de països, i que analitza les raons de la prosperitat i els seus eclipsis.
Menys habitual, però igual d’interessant, és fer història d’una ciutat com Toledo (La Esfera de los Libros), de Daniel Gómez Aragonés, que busseja en els primers assentaments d’aquesta urbs a la vora del Tajo fins a arribar al Toledo actual, revisant els pobles i personatges que hi han marcat un llegat, fent una comparació amb llocs com Jerusalem o Roma.
I d’una ciutat mítica també tracta un llibre d’abast històric però de to narratiu: 1922 (Pre-Textos), d’Antonio Rivero Taravillo, que pren per títol un any crucial per a la trobada a París d’Ezra Pound amb James Joyce i T.S. Eliot. És aquest el període d’entreguerres que tanta novetat bibliogràfica genera, en especial entorn de la Segona Guerra Mundial. En aquest camp tenim Laurence Rees, que a Hitler/Stalin (Crítica) examina aquests dos dictadors amb alguns nexes comuns, com el fet d’estar preparats per crear un patiment infinit per aconseguir el que volien.
Una víctima d’aquell temps va ser Víctor Klemperer, que a Quiero dar testimonio hasta el final (Galaxia Gutenberg) ofereix la seva experiència sota el terror nazi, per la seva condició de jueu, que va reflectir en un diari d’unes cinc mil pàgines. Aquesta edició reuneix les més destacades, sobretot sobre la vida quotidiana en el Tercer Reich.
Aquest és un període en el qual es va fer especialista Raul Hilberg. A Ejecutores, víctimas y testigos (Arpa) parla tant d’aquells que van causar com els que van patir l’Holocaust, més els que se’n van mantenir al marge de manera passiva. Principalment, analitza el grup de metges, advocats o funcionaris que van participar activament en el règim nazi i les víctimes que van patir l’impacte del genocidi.
Per la seva part, Anna Reid, a Leningrado (Debate), realitza un rescat dels ciutadans que van quedar atrapats tant a les grapes de Hitler com a les de Stalin. Explica, d’aquesta manera, com des del 1941 la ciutat de Leningrad va ser assetjada gairebé tres anys i que, en cas d’haver caigut, l’esdevenir de la guerra hagués estat molt diferent. L’autora ens porta a una reguera de peripècies personals a partir de cròniques i els testimonis reals de diaris dels dos bàndols, reflectint la vida quotidiana dels qui van viure aquest setge. D’un conflicte més proper ens parla Ignacio Martínez de Pisón a Partes de guerra, clàssica antologia de testimonis literaris sobre la guerra civil espanyola, que ara apareix en edició ampliada amb el segell de Catedral.
Les estratègies de caire bèl·lic i intimidatori són pròpies de països amb ànim conqueridor. I d’això en sap molt Felipe Fernández Armesto, d’acord amb Un imperio de ingenieros (Taurus), una història de l’imperi espanyol a través de les seves infraestructures. Aquest historiador posa tot el pes en la figura dels enginyers, els quals van dirigir obres públiques fonamentals per a la consecució d’èxits econòmics, socials i culturals per a Espanya.
Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper han coordinat un ampli grup d’especialistes perquè tracin un conjunt de Semblanzas catalanas (Cátedra) que reflecteixen la pluralitat històrica d’aquesta societat, i el seu pes en el marc espanyol, a través de figures que van de Narcís Feliu de la Penya i Rius i Taulet a Pasqual Maragall i Carlos Ruiz Zafón.
I per acabar, dues recomanacions que ens traslladen a ambients ancestrals i remots, tocant diverses disciplines del coneixement. De manera que Pedro Olalla, a
Palabras del Egeo (Acantilado), evoca aquest mar grec per fer una incursió humanística que ens obre les portes de la bellesa i el misteri de la llengua hel·lena; això, en última instància, ens fa partícips de la història dels grecs i, per extensió, de la nostra. I en aquesta mateixa línia d’investigació es mou Pedro Barceló, que a El mundo antiguo (Alianza) ens regala un compendi d’alguns dels aspectes més atractius de l’etapa que va de l’any 1500 a.C. al 500 d.C., quan es va desenvolupar i es va consolidar tota una cultura entorn de la conca de la Mediterrània. Per això, el llibre esdevé tot un viatge per terra i mar, per la mitologia i les guerres, pels successius governs i religions que va viure l’antiguitat. |