La Vanguardia (Català) - Culturas
Malaltia d’amor
Inspirada en la tradició eròtica de la mística, Margo Glantz explora els límits del cos femení; entre el goig sacre i el profà, la bellesa i la pertorbació
Els pares jueus ucraïnesos de Margo Glantz van emigrar a Mèxic, on va néixer ella el 1931. Ciutadana del món i una institució al seu país, es va graduar en Lletres Angleses a la Universitat Autònoma de Mèxic i es va doctorar en Lletres Hispàniques per la Universitat de La Sorbonne de París. Ha estat professora visitant a universitats europees, nord-americanes i llatinoamericanes. Crítica literària i assagista, a més d’acadèmica, la seva obra és molt variada, i a la rigorosa erudició cal afegir-hi un toc d’inconformisme i d’extravagància divertida, amb un humor sempre ple de sorpreses alimentat per la imaginació.
Són moltes les obres que podria citar aquí, però en trio només aquelles que pel seu títol poden orientar-nos sobre alguns dels seus temes recurrents: Síndrome de naufragios (1984), De la amorosa inclinación a enredarse en cabellos
(1984), Historia de una mujer que caminó por la vida con zapatos de diseñador (2005), Saña (2006) o un títol canònic especialment interessant per conèixer de prop l’escriptora: Las genealogías
(1981). I pel que ens interessa aquí, la seva Sor Juana Inés de la Cruz: ¿Hagiografía o autobiografía? (1995), una espècie de resposta polèmica a Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe
(1982), d’Octavio Paz.
Apariciones va ser publicat a Mèxic el 1996 i ara la recupera l’editorial gaditana Firmamento. Està inspirada en la tradició eròtica de la mística, molt especialment en Noche oscura, Llama de amor viva i en el Cántico espiritual de San Juan de la Cruz, en el diàleg entre l’Esposa i l’Espòs, l’ascesi o purificació i l’esforç per pujar a Déu i unir-se a ell en el que és una unió carnal, i en “la dolencia/ de amor que no se cura/ sino con la presencia y la figura”, és a dir, amb la visió o aparició. La narradora és sempre present a través de l’escriptura: “Gozo cuando escribo” i “cuando vuelva a apoyar mis dedos sobre el teclado, las visiones reaparecerán, en su pura y luminosa transparencia ante mis ojos”. Transcriu i s’identifica amb les oracions de sor Lugarda de la Encarnación o sor Teresa Juana de Cristo, que potser són la mateixa persona. Té els pits grans i desiguals, “una metáfora sagrada”, i amb els pits, els mugrons, que ens acompanyen al llarg del llibre. Elles parlen amb Jesús, “su esposo bien amado”. Lugarda sent la seva germana (“¿en religión, o en una hermana verdadera?”) cantar amb veu alta les seves visions i com el Senyor, “atrayéndola a sí con caricias amorosísimas, comenzó a regalarse con ella”. Lugarda besa la seva germana “y siente de inmediato una gran consolación, una gran dulzura”. Ens acompanya sempre el goig físic i espiritual, amb un llenguatge audaçment eròtic: una d’elles la munta a quatre potes com fan els gossos quan s’estimen, es masturben, es freguen els mugrons, una s’orina dins de l’altra, es flagel·len, i ens acompanya sempre la sang.
Alhora assistim, escoltem o veiem la història del retrat. “La muchacha del retrato te intriga”, té una enorme semblança amb la nena tirada a la butaca, inspirada en la Thérèse de Balthus, però aquí “de la cintura para abajo está desnuda, las piernas muy abiertas, o va vestida, como siempre, con sus pantalones azules y su camisa blanca”. El sexe és sempre present, “porque somos carnales, es preciso que nuestro deseo y nuestro amor comience con la carne”, i amb sexe, el fetitxisme dels vestits i les sabates. Però la novel·la va molt més lluny amb la seva varietat de registres, ho permet la peculiar estructura, i ens acompanya sempre la música, que converteix l’escriptura en una meravellosa partitura. |
Margo Glantz Apariciones
Ens acompanya sempre el goig físic i espiritual, en un llenguatge audaçment eròtic; una novel·la de molts registres