La Vanguardia (Català) - Culturas
La fuga de Rudolf
El relat d’una deserció de la mà de la periodista Helena Merriman; entrevistes a supervivents i arxius desqualificats de la Stasi i la CIA en són la base
El 15 d’agost del 1961, dos dies després que Walter Ulbricht, cap d’Estat de la República Democràtica Alemanya, ordenés la posada en marxa de l’anomenada operació Rosa, consistent en la creació d’una frontera artificial que separés definitivament la ciutat de Berlín –i que va derivar en la construcció del mur més famós del segle XX–, Peter Leibing va prendre una fotografia de l’instant en què un soldat de l’RDA, Hans Conrad Schumann, desertava saltant sobre el filferro espinós que ja llavors dividia la ciutat. Aquella va ser la primera d’una llarga
El 1961, el protagonista va abandonar Berlín Oriental i va excavar un túnel sota el Mur per on es van escapar uns 30 compatriotes
sèrie de fugues de les quals crèiem que ho sabíem tot i de les quals, tot i això, resulta que ens falta molta informació.
La publicació d’El túnel 29 –llibre nascut a partir d’un podcast de la BBC Radio 4 que va merèixer el premi British Podcast 2020, que supera els cinc milions de descàrregues i que arribarà a les nostres plataformes de la mà de la productora Sister (Chernóbil)– ha afegit a la història oficial del mur de Berlín una de les fugues més espectaculars, i desconegudes, de les que van succeir en el període comprès entre el 13 d’agost del 1961 i el 9 de novembre del 1989.
Després de consultar els arxius desqualificats de la Stasi i de la CIA, així com altres fonts d’informació, la periodista Helena Merriman (Londres, 1981) reconstrueix la gesta protagonitzada per Joachim Rudolf el 1961, quan va abandonar il·legalment el Berlín Oriental i quan, ja instal·lat a la part Occidental, va decidir excavar un túnel que anés del sector capitalista al comunista i pel qual poguessin després escapar-se una trentena de compatriotes.
Curiosament, l’empresa hauria acabat en fracàs si la cadena de televisió dels Estats Units NBC no hagués costejat la construcció d’aquest túnel a canvi de poder gravar després el procés d’alliberament de totes aquelles persones.
El llibre de Merriman reconstrueix aquella gesta mentre narra els primers mesos del mur de Berlín amb una eficàcia similar –encara que amb un estil totalment diferent– a l’aconseguida respecte als seus últims mesos per Jean-Marc Gonin i Olivier Guez a La caída del muro de Berlín (2009).
En aquest sentit, és especialment notable l’anàlisi que l’autora fa del funcionament de la que continua sent considerada la policia secreta més cruel del segle passat, la Stasi, i de l’extensa xarxa de confidents que va expandir tant pel sector Oriental com per l’Occidental.
El túnel 29 és el primer títol de la nova col·lecció de no-ficció, Miradas, amb la qual l’editorial Salamandra irromp al mercat. Però en realitat es llegeix com si fos una novel·la. De fet, l’autora només es fa present als primers capítols, on sent la necessitat d’explicar l’origen de la investigació, i en l’últim de tots, quan llança un al·legat contra l’existència de murs en un terç dels països (70 en total) actualment presents al món, mentre ens recorda que les esmentades i polèmiques construccions no només divideixen territoris, sinó que també separen les persones. |
Helena Merriman El túnel 29
La periodista anglesa Helena Merriman