El que Le Corbusier no va fer a Buenos Aires

Icona per a una protesta

ARQUITECTURA El 1929, l’Associació d’Amics de l’Art, que presidia Victoria Ocampo a l’Argentina, va convidar Le Corbusier a fer una sèrie de conferències a Buenos Aires. L’arquitecte s’hi va quedar gairebé un mes, establint vincles importants amb gent de la ciutat i fent propostes per a cada solar que li ensenyaven, de Palermo a Mar del Plata. D’aquella visita, que no tornaria a repetir-se mai, li va quedar a l’arquitecte francès una obsessió amb la ciutat, que veia com una Nova York del sud. Va passar dècades desenvolupant un pla urbanístic per a Buenos Aires, que incloïa una Ciutat dels Negocis amb cinc gratacels guanyats al Riu de la Plata. El seu projecte no va arribar a concretar-se mai perquè li van faltar suports, però va quedar la influència en diversos arquitectes argentins i en la figura d’Antonio Bonet, barceloní del Gatpac. El BARQ, el festival de cinema sobre arquitectura que se celebra aquests dies a Barcelona, amb projeccions al DHUB i als cinemes Girona, projecta Plan para Buenos Aires, un documental de Gerardo Panero sobre aquella reforma que no va ser.

ART Davant la imminent i més que probable revocació de Roe vs. Wade, la sentència del Suprem per la qual es garantia el dret a l’avortament als Estats Units, hi ha una obra molt coneguda de l’artista Barbara Kruger que ha emergit com l’estendard de la protesta contra aquest retrocés històric i que ja està en xarxes i pancartes. Kruger va fer el seu famós collage amb les lletres “your body is a battleground” (el teu cos és un camp de batalla) el 1989, per donar-lo com a pòster de la Marxa de Dones que es va produir aquell any a Washington. N’hi ha una altra versió que forma part de la col·lecció permanent del museu Broad a Los Angeles. Segons la crítica d’art Carolina A. Miranda, de L.A. Times, el pòster és la resposta feminista a una altra famosa peça gràfica que utilitza la segona persona, el cartell del 1917 en el qual l’Oncle Sam, vestit de barres i estrelles, assenyalava els homes dels Estats Units i els deia: us vull per a l’exèrcit americà.