La Vanguardia (Català) - Culturas
Els Kennedy de la literatura
Resulta difícil trobar una dinastia literària amb més atractiu que la família Mann. Entre els seus integrants observem de tot: els més alts cims de la creació i el prestigi literari (Thomas Mann, autor d’Els Buddenbrook i La muntanya màgica, va rebre el 1929 el premi Nobel); les picabaralles fraternes (Heinrich, autor de L’àngel blau, era un escriptor més ràpid però menys profund que el seu germà petit, que va anar-li sempre al davant); el glamur, la voluntat transgressora en molts terrenys (en Klaus i l’Erika, escriptors i actors, fills d’en Thomas, van ser els reis de la bohèmia de Munic); el prestigi acadèmic (en
Golo, germà dels anteriors, reconegut historiador); l’enfrontament polític (entre en Thomas i en Heinrich, a la Primera Guerra Mundial, i de tota la família contra el nazisme, després); la tragèdia, amb el suïcidi de dues germanes d’en Thomas i del seu fill Klaus...
Tot aquest material d’alt contingut literari i emotiu va aflorar a les novel·les i llibres testimonials dels seus integrants i ha donat peu a nombrosos assajos, cròniques interpretatives i fins i tot sèries de televisió. El relat sobre els Mann torna una vegada i una altra, sempre interessa, sempre hi ha dades noves. Se’ls pot veure com els Kennedy del món literari (segons el crític Marcel Reich-Ranicki, “en aquest segle no hi ha hagut a Alemanya una família més notable, original i interessant que els Mann”).
Apareix ara El mago. La historia de Thomas Mann (Lumen), de l’escriptor irlandès Colm Tóibín. Es tracta d’una “novel·la de no-ficció”, a partir d’una àmplia bibliografia, sintetitzada i reformulada amb agudesa. L’autor, resident en la seva joventut a Barcelona i autor d’un llibre sobre la ciutat, ja havia experimentat la fórmula amb The master. Retrato del novelista adulto (Edhasa, 2006), interessant aproximació a Henry James, figura esquiva com cap altra. Tóibín reflectia la seva complexitat, les seves amistats, les fonts que van nodrir obres com Retrat d’una dama.
Si The master arrencava amb la guerra de Secessió americana, per navegar després per dècades plàcides, a El mago Tóibín s’aproxima a una figura i un entorn plenament marcats pels grans enfrontaments del segle XX. Thomas Mann, treballador disciplinat i exitós des de la seva primera joventut, apareix fidel a la concepció liberal de la cultura, “burgesa, cosmopolita, equilibrada, desapassionada”. A la I Guerra Mundial pren partit pel nacionalisme alemany, però posteriorment n’abomina fins a plantar cara al Tercer Reich i optar per l’exili.
Tóibín realça el vessant gai del novel·lista, fàcilment perceptible en la seva coneguda Mort a Venècia però portada més en el terreny platònic que en el pràctic, i poc documentada fins a la publicació pòstuma dels seus
Diaris (la desaparició dels quals durant un temps causa un dels ensurts de la novel·la). En la visió de Tóibín, la de l’autor és una forma de vida implícitament pactada amb la seva dona, Katya, tan enigmàtica com atractiva.
El mago plasma moments de fugida anguniosa (atrapats a Suècia, els Mann aconsegueixen creuar l’Atlàntic in extremis; el vaixell amb què viatja la seva filla Monika és torpedinat i el gendre mor). Ben acollit als EUA, l’elevació de Thomas al rang de primer home públic alemany antihitlerià, protegit de Roosevelt, coincideix amb el “ressentiment” d’alguns dels seus fills. Amb detallisme escollit i sucosos diàlegs, la novel·la de Tóibín il·lumina la gestació d’alguns llibres de l’autor i aporta moments còmics, com l’intent de seducció per part d’Alma Mahler. En l’àmbit humà Thomas Mann es mostra sempre olímpic i contingut, i en els seus últims anys defensa, amb Goethe com a estendard, un pensament obert i polivalent davant el xoc d’ideologies que la guerra freda porta.
El mago és un llibre de lectura deliciosa, i la brillant revisió de la imatge de Thomas Mann i família que proposa probablement la fixarà amb força per als propers anys.
‘El mago’ de Colm Tóibín és una novel·la deliciosa sobre la figura i l’entorn de Thomas Mann