La Vanguardia (Català) - Culturas
La màgia de la normalitat
El polifacètic Gonzalo Suárez ens porta al límit de la versemblança al seu nou llibre de relats, en què apareixen escriptors com Scott Fitzgerald o Mary Shelley
Prestigiós cineasta i originalíssim narrador, Gonzalo Suárez (Oviedo, 1934) ha estat també guionista i actor. Ha obtingut el premi Goya amb Remando al viento (1981). Es va dedicar a la pintura. Va practicar el periodisme amb el pseudònim de Martin Girard. El 1966 va iniciar la seva obra cinematogràfica. Cortázar el presenta com a “relliscós i gairebé incopsable”. La seva primera ocupació va ser com a cronista esportiu a El Noticiero Universal. No necessito parlar de la seva obra, ja que la trobem plenament activa al seu esplèndid llibre de relats El cementerio azul, que jo, mogut per l’entusiasme, recomano sense reserves abans de comentar-lo. El seu principal atractiu és la pirotècnica imaginativa, acompanyada per interessants reflexions sobre el procés de l’escriptura. Reflexions que no ens allunyen de la creació més excitant .
A l’entrevista amb Alberto Ojeda a El Cultural, trobem la clau del seu concepte de la narració: “Viure, la veritat, és molt estrany. És la sensació que predomina en mi. I em sorprèn que no els ho sembli als altres. Que hi hagi senyors i senyores que van a comprar i que fan les seves feines i no troben que tot això és molt estrany. Han aconseguit la màgia de la normalitat. Però tot això és estranyíssim”. I al relat amb què s’obre el llibre, Un invierno en Varsovia, entorn del rodatge d’El detective y la muerte amb els actors Carmelo Gómez i Javier Bardem, ens diu que “conseguirán que la magia del cine suplante a mis ojos lo que me rodea. Ese extraordinario fenómeno”. Hi ha una sèrie de centres narratius, com l’oblit redemptor, “el sueño en otro sueño: extraña realidad soñada”. Freqüents així mateix són les observacions sobre el temps i l’espai. Per Cervantes, “la única caverna donde se oculta la fantasía es la de nuestros sueños”, i el cervantista Grubb o, per la seva afició a la beguda, Drunk, “es alguien capaz de emular a Houdini con el recurso de su imaginación”. Per ell, “es muy importante leer y soñar”. Per ell i per Suárez.
La presència d’escriptors és tan important com les reflexions sobre l’escriptura, per això hi apareixen, en molt diferents contextos, Lope de Vega, Octavio Paz, Stanislaw Lem, Ray Bradbury, Philip K. Dick, Scott Fitzgerald, Mary Shelley, Charlie Chaplin i tants altres. És freqüent que els personatges siguin escriptors, un fet que inevitablement i erròniament ens farà pensar en Pirandello o en Vila-Matas. De vegades resulta excessivament mecànic, com a La casa vacía. D’altres, polèmic, com al text més llarg del llibre, El manuscrito de Sichuan, però també imprescindible, a més de divertit, amb l’extravagant i ja esmentat professor Grubb, important com a transformador de la realitat. Cervantes apareix com a persona i personatge. I Sancho Panza, quan ja ha mort el Quixot, “regresa a los lugares que ha recorrido con su amo y comprueba que los rebaños eran verdaderos ejércitos y los molinos gigantescos helicópteros de guerra que braceaban sembrando destrucción y muerte”. És a dir, que la imaginació, a diferència de la fantasia, ens revela aspectes de la realitat que nosaltres, miops o cecs, creiem que són molins de vent quan són autèntics gegants, com els hostals són castells i les mosses d’aparença barroera són princeses. “Pura magia de la palabra escrita o hablada”, perquè “aunque los hechos difieran, imaginados o no, habían sucedido”.
El regne de la imaginació ens porta als llocs més insòlits, és a dir, als contes on la màgia, com la del cinema, “suplanta lo que le rodea”. Gonzalo Suárez ens porta al límit del que és versemblant i a l’immens plaer d’una lectura on “cada momento es excepcional”. |
El seu principal atractiu és la pirotècnia imaginativa, acompanyada amb reflexions sobre el procés de l’escriptura
Gonzalo Suárez
El cementerio azul
LITERATURA RANDOM HOUSE. 144 PÀGINES. 17,90 EUROS