Un petó d’aquells que abriguen

Anna Gurguí explica la història d’una dona de trenta anys i dels dos homes que ha estimat, en un cul-de-sac de la seva vida: no hi ha manera de tenir una criatura

Quan l’any 2020 Laia Aguilar va guanyar el premi Josep Pla amb Pluja d’estels, em va semblar que detectava una nova tendència de la literatura en català per al gran públic. Era una història de relacions de parella que, a diferència d’altres llibres sobre el mateix tema, estava escrita amb un estil despullat, sense ambició –ni gaire intenció– literària. De la mateixa manera que la novel·la històrica va passar d’emmirallar-se en la gran literatura (Margueritte Yourcenar va ser-ne durant molts anys el referent) a esdevenir un gènere esquemàtic i simplificat, la literatura dramàtica semblava que seguia el mateix camí. Hi va haver el precedent de Maria-Mercè Roca, als anys noranta, però ara el fenomen és més articulat i extensiu. La nova novel·la de Laia Aguilar, Les altres mares, tracta d’una dona que ha perdut un fill, d’una nena que va a buscar la seva mare immigrant i d’una dona que es resisteix a ser un ventre de lloguer. Salvant totes les distàncies, sembla un argument de la Biblioteca Gentil de Folch i Torres. Una Biblioteca Gentil actualitzada, problematitzada i periodística. Escrita, com diu la nota editorial, “amb una prosa lúcida i transparent”. És a dir: senzilla.

L’últim agost a Barcelona, la segona novel·la d’Anna Gurguí (Barcelona, 1987), encaixa en aquest gènere de la literatura dramàtica simplificada. Gurguí és llicenciada en Estudis Literaris i ha estat alumna de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. A més, és agent literària. La història té una trama molt fàcil de seguir. La protagonista, la Gala, està en xoc perquè després de fer-se unes proves sap que només té un 8% de possibilitats de quedar embarassada de la seva parella (han perdut una criatura fa vora un any). En Joan té una amiga amb qui es troba en un hotel. La Gala fa els ulls grossos: està tan obsedida amb la maternitat que ha passat mesos que només tenia relacions sexuals en dies fèrtils, i ha arraconat en Joan. Enmig d’aquesta crisi de parella, la noia entra en contacte amb el seu ex, l’Hug, amb qui havia viscut una relació apassionada. Té càncer i li demana que el vagi a veure a l’hospital. Ho pot fer perquè amb en Joan han decidit passar l’estiu cadascú per la seva banda: la Gala aprofitarà per mirar d’acabar la segona novel·la, que té encallada.

Tenim dos conflictes (tres, si considerem la infidelitat, quatre si hi afegim la mort dels pares de la Gala en un accident de cotxe a la Rabassada, cinc amb la mort de l’àvia). Amb aquests elements, Gurguí va descrivint el personatge de la Gala: la relació que té amb el passat, els dubtes respecte al present i al futur. I la relació amb la ciutat en diferents moments, inclòs el dia de l’atemptat de la Rambla del 2017.

L’estil és simple, enunciatiu, directe: “Estic entre un Joan i un Hug. La vida m’ofega. Què li devia passar pel cap, quan li van dir que la vida se li estava fonent? Què li devia quedar per fer? Què penses quan saps que potser no podràs a tornar a fer les coses més simples de la teva vida, com ara aixecar-te del teu llit amb l’olor dels llençols nets, mirar el cel per la finestra de la teva habitació, cuinar...?” .

Amb pinzellades poètiques: “Un petó d’aquells que abriguen”, “sense promeses ni demàs”, “jo em vull morir d’amor”, “surto de l’hospital i la tarda cau amb mi”, “quan escric, sento que existeixo. Com el sexe”, “i Barcelona era nostra. Els seus carrers eren nostres. El mar era de tots dos”, “oloro la mort de la meva ciutat, i del meu amor”, “les llàgrimes em cauen sobre la carta”, “em vaig quedant atrapada pels meus somnis insomniats”.

Hi ha uns autors que es troben de gust escrivint en aquest motllo, unes editorials que hi veuen futur i, segurament, uns lectors que, potser cansats de l’excés de subjectivisme i de les dificultats de la literatura literària, troben en aquest gènere objectivat un espai comprensible de lectura confortable. |

La Gala està tan obsedida amb la maternitat que ha passat mesos que només tenia relacions sexuals en dies fèrtils

Anna Gurguí L’últim agost a Barcelona COLUMNA. 205 PÀGINES. 18 EUROS