La Vanguardia (Català) - Culturas
Dues noies ximples
La nova generació de policies d’Alicia Giménez Bartlett
L’escriptor mallorquí José Carlos Llop
Què hi ha millor que contractar dues principiants, perquè res, absolutament res no surti a la llum? En altres paraules, per no resoldre el cas. Amb aquesta premissa astuta es posa en marxa la investigació que, si es compleix el pla dels grans caps, es resoldrà amb una mentida oficial. Així que el ministre i el cap de la policia estan encantats amb aquelles dues germanetes vingudes del camp, acabades de graduar. Ni la Berta ni la Marta Miralles, una més dura i seriosa, l’altra més extravertida, no seran capaces, segons la mentalitat d’aquests caps de València, de descobrir què hi ha darrere de la mort de l’exalcaldessa de la ciutat i senadora. I així es donarà per bo i oficial que la gran Vita Castellá ha mort pels seus problemes de salut. Som al 2016, i aquest és el nom de ficció que rep l’exalcaldessa Rita Barberá, que, com es recordarà, va morir un dia abans de declarar davant la justícia.
Un fidel a la inspectora Petra Delicado, a qui coneixem des del 1996, podrà oferir certa resistència a aquestes dues nenes. Al principi s’enyora aquella sàvia mala llet de la Petra, les espurnes i l’entesa amb Garzón. I aquella qualitat imprevisible que emergeix entre tots dos. Però aquesta enyorança se supera avançant una mica més en la lectura. Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) –diverses vegades premiada, amb novel·les dins i fora de la sèrie de la Petra– l’ha encertat amb aquestes dues germanes. La Berta i la Marta representen una nova generació i, Déu ho vulgui, una via cap a una societat millor. Les noies Miralles no tenen acritud; i resulta que l’acidesa sona aquí a vella guàrdia, si ho mirem des del punt de vista d’elles. Però, amb el llenguatge de la Petra, tenen un parell de nassos. Compleixen horari a comissaria per mantenir l’aparença oficial de dues ximples. Alhora treballen per lliure, i a fons, en la veritable investigació d’aquesta mort acostant-se cada vegada més al cor d’un pop de tentacles lletjos.
També apareix –i molt– el segon de la Vita/Rita. Però també hi ha gent que vol que passi el que aquestes noies es dediquen a fer: remoure l’estany on la senyora alcaldessa ha regnat amb les seves prebendes i favors, amb els seus passejos amb Ferrari amb Francisco Camps i les seves grans festes. En una entrevista en aquest diari, Alicia Giménez Bartlett afirmava que la figura de Rita Barberá, amb el seu excés i la seva incorrecció –i la seva secreta complexitat–, sempre li va semblar fascinant. Per absència i per referència, la novel·la retrata aquesta dona i el seu entorn. No és menor tot el que les Miralles descobreixen. Benvingudes siguin. |
Alicia Giménez Bartlett
ALFAGUARA. 344 PÀGINES. 19,90 EUROS