Warhol: sacralització de l’ombra

L’escriptor Jean-Noël Liaut, després de trenta anys d’investigació, ens presenta episodis desconeguts i les confessions més íntimes de l’entorn del famós artista

L’extens i inesgotable debat entre la reproducció i la representació en l’art va marcar la trajectòria de l’il·lustrador, cineasta, gravador, mànager de grups de música, editor de revista i artista Andy Warhol: “Ese monstruo sagrado del arte del siglo XX” segons la definició de l’escriptor, periodista i traductor francès Jean-Noël Liaut (1966). D’alguna manera, la discussió arriba també a aquesta biografia, fruit de més de trenta anys d’investigació i de nombroses entrevistes a persones del cercle més proper de Warhol, que només amb el pas del temps van accedir a explicar el que van veure i van viure en les llargues i extenuants jornades de The Factory, el taller-empresa warholià que va passar per quatre seus diferents. Òbviament, propi d’una feina ambiciosa i competent que vol posar davant el lector la complexitat d’un ésser humà, es persegueix la representació minuciosa del biografiat per acostar-nos als traumes infantils i la presó afectiva en la qual el nen que llavors es deia Andrew Warhola va créixer amb la seva mare i que van marcar inexorablement el seu caràcter, així com les tempestuoses relacions amb totes aquelles persones que van voler formar part del seu entorn quan ja regnava com l’artista viu més influent i sol·licitat de Nova York i, després, internacionalment. Tot i això, l’acumulació de frustracions, d’humiliacions per al descendent d’una paupèrrima família d’emigrants i de nombrosos greuges que l’empenyen a forjar-se una cuirassa i una careta amb què amagar el patiment, no deixa de transmetre una certa sensació de serialització que converteix el personatge ja no en reflex d’una època i unes circumstàncies històriques i personals, sinó en un mite estereotipat. Aquesta afirmació no ha de ser necessàriament negativa quan es parla de Warhol. Atenent els esforços del biògraf, la lluita del biografiat es va dirigir a valoritzar les còpies, les ombres d’allò que l’havia fascinat de petit mentre les observava en la llunyania des de la seva cova particular –el llit de nen malalt en el qual passava les hores al costat de la seva mare– per acolorirles a continuació. Va aconseguir una immensa fortuna.

Avui Warhol continua sent una llegenda que suscita passions, tant per reivindicar-lo com per atacar-lo. Encara que Liaut no pot evitar reconèixer-se entre el primer grup, no escatima els detalls més foscos i escabrosos d’algú que va donar visibilitat a col·lectius ultratjats i silenciats, i que va posar els nord-americans davant les seves pròpies contradiccions, però deixant darrere seu un rutilant rastre de sang; com tampoc no ens estalvia alguns dels acudits macabres que es permetia a l’assabentar-se de suïcidis després dels quals no va faltar qui li va exigir responsabilitats. Greument ferits, cansats o fastiguejats, molts van ser els personatges que es van distanciar de qui actualment continua batent registres a les subhastes. A la narració de Liaut, les orgies i els excessos a les fàbriques de l’“últim dandi” no vaticinen un final millor que el que es va donar i del qual ni tan sols algú tan hàbil com aquesta “guineu blanca”, com l’anomenava la seva íntima Paulette Goddard, va poder escapar. |

No escatima els detalls més foscos i escabrosos d’algú que va donar visibilitat a col·lectius ultratjats i silenciats

Jean-Noël Liaut

ARPA. TRADUCCIÓ: JORDI GIMÉNEZ SAMANES. 352 PÀGINES. 21,90 EUROS

PETER MACDIARMID ‘Mao’ d’Andy Warhol, exhibida en una de les sales de subhasta de Christie’s a Londres