La Vanguardia (Català) - Culturas
D’Alexandria a Ucraïna: fogueres de llibres
El proper 23 de juny renovarem els antics ritus del solstici amb fogueres que quan cau la nit prenen el relleu al sol; encara que l’ordenancisme d’una societat poc amant de l’imprevisible fa que cada vegada hi hagi menys fogueres. Tampoc no és nou, Barcelona sempre ha esta ordenancista: quan Cervantes visita Barcelona un juny del 1610 constata que estan prohibides les fogueres dins de la ciutat després del descontrol d’una que va estar a punt de cremar la catedral. Les fogueres es feien extramurs de la ciutat, amb aquell plató on s’alçaven en desordre casetes de pescadors, contrabandistes i vividors que seran el germen de la Barceloneta.
També va ser un mes de juny de fa 10 anys que ens va deixar Ray Bradbury, l’autor de la novel·la Fahrenheit 451, on els bombers del futur en comptes d’apagar incendis es dediquen a muntar barbacoes amb llibres i a calar-hi foc amb llançaflames de querosè seguint les ordres governamentals. Amb la seva mirada anticipativa va encertar en la relació afectiva dels ciutadans a través de pantalles que els tenen absorts, mig segle abans que existís internet. Se cita més del que es llegeix perquè no és un thriller entretingut de fantasia sinó una obra de profunda càrrega existencial. Potser aquella aprensió al foc li venia per la seva avantpassada Mary Bradbury, condemnada a la foguera per bruixeria als Judicis de Salem celebrats al segle XVIII, encara que se’n va escapar pels pèls.
En allò de les fogueres de llibres no es va anticipar: s’estan cremant llibres i biblioteques des de l’inici d’això que anomenem de manera optimista “civilització”. Hi ha documentades cremes de llibres el 213 a.C. per mandat del primer emperador de la dinastia Qin, poc amant de les idees de Confuci, o edictes de l’emperador romà Constantí I al segle IV per cremar de manera sistemàtica els llibres que es fessin ressò de les teories arrianistes contràries a la Santíssima Trinitat. La biblioteca d’Alexandria es va convertir en una pira monumental per la decisió del califa
Omar perquè “si els llibres diuen el mateix que l’Alcorà, no són necessaris. I si diuen una cosa diferent de l’Alcorà, són més innecessaris encara”, tot i que el documentat llibre de Fernando Báez Nueva historia universal de la destrucción de los libros, publicat per Destino, assenyala els actuals dubtes sobre aquesta teoria. La mateixa dels espanyols durant la conquesta d’Amèrica alliçonats pel missioner Fray Diego de Landa a cremar els meravellosos còdexs maies.
Les fogueres de llibres que més han quedat a la nostra retina són les de la crema de llibres a Alemanya la primavera del 1933 perquè les podem veure a YouTube; els nazis, asos de la propaganda, es van encarregar de fer-ne una filmació precisa. Resulta colpidor veure amb quin ímpetu i fervor els estudiants de l’època llancen a la foguera llibres de poetes, pensadors i novel·listes... centenars d’autors prohibits pel Ministeri de Propaganda de Joseph Goebbels. La primera gran foguera va cremar a l’Opernplatz de Berlín i després el furor piròman es va estendre per tot
Alemanya. Com si el mateix planeta es rebel·lés contra aquell acte contra natura, aquella nit de maig va començar a ploure, però quan les masses són enceses pels himnes, les banderes i el supremacisme nacionalista, res no les apaga. Van ser convocats els bombers per ruixar les pires amb querosè com si s’estigués escrivint la novel·la Fahrenheit 451 vint anys abans que Ray Bradbury hi somiés en els seus malsons.
Fa uns dies, la meva editora a Ucraïna, Iúlia Orlova, responsable editorial de Vivat, amb seu a Khàrkiv, m’explicava que “el servei d’intel·ligència del Ministeri de Defensa ha compartit informació que les biblioteques dels territoris temporalment ocupats han començat a excloure la literatura històrica i de ficció ucraïnesa. La raó és que els llibres no coincideixen amb la propaganda del Kremlin i unitats russes de la policia militar s’encarreguen de fer-ho. A més de les funcions repressives físiques, també hi ha una repressió ideològica. Els exemplars del nostre llibre El caso de Vassil Stus van ser confiscats o cremats”. No abaixin la guàrdia, això continua. |
Les biblioteques dels territoris ocupats han començat a excloure la literatura històrica i de ficció ucraïnesa