La Vanguardia (Català) - Culturas
Història d’un país escapçat
Elena Poniatowska, premi Cervantes 2013, presenta la seva obra més personal. Entre realitat i ficció recorre al passat del seu avantpassat Stanislav Poniatowski, últim rei de Polònia i amant de Caterina la Gran
“Polonia, hijo mío, es inmensa y va del Báltico al mar Negro, del corazón de Prusia al corazón de Rusia. ¡Somos el imperio más vasto!
Entonces somos muchos países, somos Rusia y somos Prusia y somos Austria y somos Suecia y somos...
No –corrige Konstancja–, somos Polonia. Tú sólo llevas dentro de tu corazón a Polonia...”.
La citació prové de l’últim llibre d’Elena Poniatowska (París, 1932), El amante polaco, publicat a Mèxic el 2019, i ara per Seix Barral a Espanya, i pot servir-nos com un resum de l’ànim amb què l’escriptora mexicana, premi Cervantes 2013, afronta la tasca de donar a conèixer al públic de llengua espanyola el que va ser Polònia, la pàtria dels seus avantpassats i de la qual solem tenir una idea, si no equivocada, almenys confusa. No oblidem que l’autora és, sobretot, periodista i que per als de la meva generació, Poniatowska és, per damunt de tot, aquella reportera, molt influïda per Oscar Lewis i el Truman Capote d’A sang freda, que va escriure La noche de Tlatelolco.
Testimonis d’història oral, en què va relatar la matança estudiantil del 2 d’octubre del 1968 a la plaça de las Tres Culturas de la capital mexicana, la pitjor matança que va conèixer el moviment estudiantil aquell any convuls a tot el món, llibre fastuós al qual han acompanyat altres, com El tren pasa primero, sobre la importància dels moviments ferroviaris en la conformació de la història de Mèxic, o Amanecer en el Zócalo. Els 50 dies que van alterar Mèxic, sobre els gairebé dos mesos que el poble mexicà va ocupar els carrers adjacents a la plaça del Zócalo, melic del país i on hi ha el Palau presidencial, en protesta pel presumpte frau electoral que va donar el poder a la dreta.
Respecte a la seva tasca com a novel·lista, Poniatowska sol recórrer a una barreja de relat personal i ficció de resultat feliç. Ho va fer amb les seves relacions amb Leonora Carrington a la novel·la Leonora, per la qual se li va concedir el premi Biblioteca Breve el 2011 i ara a El amante polaco tracta d’un dels seus avantpassats, Stanislav Poniatowski, que va ser amant de Caterina la Gran i l’últim rei de Polònia com a nació independent, i de quina manera una gran nació com Polònia, amb l’anuència de les potències europees, Rússia, Prússia i Àustria, va quedar destruïda per, com un batec de cor, dilatar-se i contreure’s segons els alts i baixos de la història.
A mitjans del segle XX, una de les seves descendents, nascuda a París, amb deu anys, s’integra a la societat mexicana, on la seva passió per la literatura i la crònica la va portar a conèixer polítics, intel·lectuals i artistes i la realitat d’un país, Mèxic, tan fascinant com aquella terra mítica de què li havien parlat però més real i, per tant, més compromesa amb la seva història i el seu destí.
A El amante polaco sorgeixen dues històries, la de Stanislav Poniatowski i la de la seva descendent Elena, en una espècie de vides paral·leles unides per l’amor i les seves dissorts i per certes característiques que els uneixen a través de les edats: l’elegància de les seves formes, els seus principis ètics i la seva passió per la literatura i la pintura. En aquest sentit, pot dir-se que aquesta novel·la és la seva narració més personal, d’aquí probablement l’extensió, que és l’adequada perquè aquelles històries èpiques es barregin amb les històries quotidianes i juntes formin la memòria d’una estirp. |
Dona a conèixer al públic el que va ser Polònia, la pàtria dels seus avantpassats, de la qual tenim una idea confusa
Elena Poniatowska
El amante polaco
SEIX BARRAL. 904 PÀGINES. 24,90 EUROS