El desengany d’una ànima femenina

Gallant, entre el Canadà i Europa

Una vida extensíssima va tenir Mavis Gallant –nascuda a Mont-real el 1922 i morta a París el 2014, on va viure des del 1951–, al llarg de la qual es va fer un nom de prestigi en el gènere del conte, molt especialment, tot i que també va firmar dues novel·les, la primera, Agua verde, cielo verde (1959), fa pocs anys va veure la llum a l’editorial Impedimenta. Una primera història, aquesta, que girava entorn d’una relació trencada entre una nord-americana divorciada i la seva filla, i en què apareixien escenaris de fons, ciutats com Venècia, Canes i París.

La seva altra novel·la, ara novetat en castellà, és Una vida aceptable (1970), que també beu d’aquells temes de caire familiar i que posa en el centre la independència de les dones o el seu impuls per imposar els seus criteris. Ambientada a París als anys seixanta, A fairly good

Mavis Gallant el 1965 time té com a nucli les opinions i els desitjos de Shirley Perrigny, una canadenca de vint-i-set anys que viu a París i que ha aconseguit un segon marit molt apreciat, Philippe, un periodista d’èxit. Tot això està amanit amb un epígraf extret d’un conte d’Edith Wharton que val la pena transcriure: “Existen muchas formas de ser desdichado, pero solo una de vivir tranquilo: dejar de buscar frenéticamente la felicidad. Si te decides a no ser feliz, no hay motivos para no llevar una vida aceptable”.

Tanmateix aquesta existència acceptable és plena de confusió, ja que tenim una protagonista amb verb torrencial, fins i tot de vegades delirant, com si Gallant hagués volgut estendre l’estil modernista d’una Virginia Woolf o un James Joyce pel que fa al tractament de la psique, el llenguatge i els pensaments.

El resultat que obtenim és un text atractiu però que divaga en excés, i que exigeix que simpatitzem amb les ocurrències o els comentaris, en aparença banals de la Shirley, tota una especialista a provocar escenes incòmodes entre familiars o amics.

La novel·la té un començament curiós, amb una carta de la seva mare, de temàtica botànica, seguit del moment en què la Shirley torna a casa després de donar un cop de mà a una amiga que havia intentat suïcidar-se i després d’advertir l’absència d’un marit que acabarà per no tornar. Enmig d’aquest munt de sensacions, apareixerà Claudie Maurel, de qui es fa amiga, i a poc a poc el lector anirà coneixent els antecedents del primer matrimoni de la Shirley, que havia quedat vídua.

Allò que desapareix, el que abandona, són els tics literaris d’una Gallant que, quan era molt nena, va veure com la seva mare la deixava amb un tutor després de morir el seu pare. Una autora que va començar a publicar, amb vint-i-set anys, a The New Yorker, relats caracteritzats per reflectir la solitud o el desengany, gairebé sempre reflectit en l’ànima femenina, comunament en espera d’una situació que millori els seus dies o solucioni les seves diferents angoixes. Tot i això, tal cosa, irremeiablement, no succeirà mai, i Una vida aceptable n’és una bona prova. |

Shirley Perrigny, de vint-i-set anys, viu a París; el seu segon marit, Philippe, és un periodista d’èxit

Mavis Gallant

Una vida aceptable

IMPEDIMENTA. TRADUCCIÓ: MIGUEL ROS.392 PÀGINES. 22 EUROS

IMPEDIMENTA