La Vanguardia (Català) - Culturas

El desengany d’una ànima femenina

Gallant, entre el Canadà i Europa

- TONI MONTESINOS

Una vida extensíssi­ma va tenir Mavis Gallant –nascuda a Mont-real el 1922 i morta a París el 2014, on va viure des del 1951–, al llarg de la qual es va fer un nom de prestigi en el gènere del conte, molt especialme­nt, tot i que també va firmar dues novel·les, la primera, Agua verde, cielo verde (1959), fa pocs anys va veure la llum a l’editorial Impediment­a. Una primera història, aquesta, que girava entorn d’una relació trencada entre una nord-americana divorciada i la seva filla, i en què apareixien escenaris de fons, ciutats com Venècia, Canes i París.

La seva altra novel·la, ara novetat en castellà, és Una vida aceptable (1970), que també beu d’aquells temes de caire familiar i que posa en el centre la independèn­cia de les dones o el seu impuls per imposar els seus criteris. Ambientada a París als anys seixanta, A fairly good

Mavis Gallant el 1965 time té com a nucli les opinions i els desitjos de Shirley Perrigny, una canadenca de vint-i-set anys que viu a París i que ha aconseguit un segon marit molt apreciat, Philippe, un periodista d’èxit. Tot això està amanit amb un epígraf extret d’un conte d’Edith Wharton que val la pena transcriur­e: “Existen muchas formas de ser desdichado, pero solo una de vivir tranquilo: dejar de buscar frenéticam­ente la felicidad. Si te decides a no ser feliz, no hay motivos para no llevar una vida aceptable”.

Tanmateix aquesta existència acceptable és plena de confusió, ja que tenim una protagonis­ta amb verb torrencial, fins i tot de vegades delirant, com si Gallant hagués volgut estendre l’estil modernista d’una Virginia Woolf o un James Joyce pel que fa al tractament de la psique, el llenguatge i els pensaments.

El resultat que obtenim és un text atractiu però que divaga en excés, i que exigeix que simpatitze­m amb les ocurrèncie­s o els comentaris, en aparença banals de la Shirley, tota una especialis­ta a provocar escenes incòmodes entre familiars o amics.

La novel·la té un començamen­t curiós, amb una carta de la seva mare, de temàtica botànica, seguit del moment en què la Shirley torna a casa després de donar un cop de mà a una amiga que havia intentat suïcidar-se i després d’advertir l’absència d’un marit que acabarà per no tornar. Enmig d’aquest munt de sensacions, apareixerà Claudie Maurel, de qui es fa amiga, i a poc a poc el lector anirà coneixent els antecedent­s del primer matrimoni de la Shirley, que havia quedat vídua.

Allò que desapareix, el que abandona, són els tics literaris d’una Gallant que, quan era molt nena, va veure com la seva mare la deixava amb un tutor després de morir el seu pare. Una autora que va començar a publicar, amb vint-i-set anys, a The New Yorker, relats caracterit­zats per reflectir la solitud o el desengany, gairebé sempre reflectit en l’ànima femenina, comunament en espera d’una situació que millori els seus dies o solucioni les seves diferents angoixes. Tot i això, tal cosa, irremeiabl­ement, no succeirà mai, i Una vida aceptable n’és una bona prova. |

Shirley Perrigny, de vint-i-set anys, viu a París; el seu segon marit, Philippe, és un periodista d’èxit

Mavis Gallant

Una vida aceptable

IMPEDIMENT­A. TRADUCCIÓ: MIGUEL ROS.392 PÀGINES. 22 EUROS

 ?? IMPEDIMENT­A ??
IMPEDIMENT­A

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain