El llibre de la vida

La prosa atractiva de Rafael Reig s’aboca al món interior d’un home gran en els seus darrers dies, després d’un ictus; un relat irònic amb intensa càrrega cultural

Rafael Reig (Cangas de Onís, 1963) és novel·lista, crític i professor de creació literària. Va passar la primera infantesa a Colòmbia. Es va doctorar a Nova York amb la tesi Mujeres por entregas: la prostituta en la novela, que recomano al Reverend P. Sánchez. Ha editat obres de Mariano José de Larra o Benito Pérez Galdós. Va editar i va prologar la novel·la col·lectiva vuitcentista Las vírgenes locas (1999). És autor de llibres com Autobiografía de Marilyn Monroe (1992), Señales de humo (1983), La fórmula Omega (1998) o Amor intempestivo (2020). Escriptor dissident, la seva escriptura està marcada per l’humor, una enorme formació cultural, l’inconformisme i uns plantejaments radicals.

La lectura de El río de cenizas és una veritable sorpresa, plantejada com està des d’esquemes tradicionals, llunyans als que ens té acostumats. El resultat és magnífic. El narrador és un convalescent d’un ictus que repassa la seva vida i es retroba amb personatges que li són propers. Va néixer el 1945, i aquí veiem un dels aspectes més singulars de la novel·la, ja que Reig és vint anys més jove que ell i, tot i això, reconstrueix una època –que és més la meva– com si l’hagués viscut, encara que molts aspectes continuen sent d’actualitat. Assenyala l’Abc com el mestre indiscutible de les esqueles, abundants i molt elaborades; Jaime Peñafiel és “un apolillado periodista” especialitzat en cases reials; “el raro soy yo, que nunca me he ido de putas. Para el resto de mis contemporáneos era la cosa más corriente del mundo”. N’hi havia prou amb fer un tomb per la Rambla. I amb la mort de Franco “el país se vio inmerso en una ola de erotismo”, “todo el mundo estaba dispuesto a acostarse con todo el mundo”, una fixació eròtica que acompanya al narrador, obsessionat amb els pits i els mugrons que busca i que se li revelen a l’escot de les dones. A més del sexe hi ha una altra obsessió de l’època: la beguda. “Si vamos a morir todos, más nos vale no estar serenos cuando llegue el distinguido (aunque incómodo) trance”. L’acompanya sempre la ginebra, perquè “la ginebra me mantiene vivo”. Però l’acompanyen també les seves lectures: les Meditaciones de Marc Aureli, La conjuración de Catilina, de Sal·lusti, Catul, la Teogonía d’Hesíode, “la enrevesada prosa” i “su sofocante sintaxis” d’El libro de la vida, de santa Teresa. Però alhora escoltem a “mi admirado Dúo Dinámico”, Noche de ronda, Me importas tú o Mira que eres linda. Hi sovinteja així mateix el collage de versos de Zorrilla, Vallejo o Claudio Rodríguez.

Però el veritable interès de la novel·la és el món personal del narrador. Amb la seva conflictiva relació amb el seu fill Gonzalo o en la seva obsessió per l’edat. Del conflictiu Gonzalo, al qual li costa expressar-se emocionalment, descobreix molt tard la seva homosexualitat. Pel que fa a l’edat “me he convertido en un viejo verde, patético, indigno, risible”. Vell verd o no, la seva vida està marcada per la seva relació amb les dones. I així, d’experiència en experiència, “de afluente en afluente alcanzaré, ya disuelto el polvo, el ancho y profundo río de cenizas”, “cuando ya no seamos más que barro y cenizas que acabarán formando parte del lecho marino”. I hi ha l’assoladora plaga bíblica, tractada amb moments d’aguda ironia. I és així com podem tancar el llibre de la vida. Un llibre escrit amb una prosa especialment atractiva, aquests “hilos de oro o telas de araña que nos atraviesan y unen el pasado, el presente y el futuro”. Si no dic que aquesta és la millor novel·la de Rafael Reig –tot i que potser ho pensi– és per no establir jerarquies que entelin els mèrits de les altres. |

L’autor, 20 anys més jove que el seu protagonista, se situa en una Espanya franquista com si l’hagués viscut

Rafael Reig

El río de cenizas

TUSQUETS. 256 PÀGINES. 18 EUROS

DANI DUCH El novel·lista i crític espanyol Rafael Reig fotografiat recentment a Madrid