Contra els cosificadors

La celebre filòsofa moral Martha Nussbaum presenta una reflexió original i urgent sobre la cultura de la violència i l’abús sexual a les dones

Professora de Filosofia feminista de la Facultat de Dret de Chicago, l’assagista Martha Nussbaum ha publicat un llibre certament interessant. Descriu les zones protegides de privilegi masculí, que denomina baluards de supèrbia, i proposa que s’enderroquin. Valora l’evolució dels criteris jurídics i la garantia de protecció legal davant la violència i assetjament sexual. Però no n’hi ha prou. Nussbaum enfoca cap a la supèrbia, vici clau que empeny els poderosos pel domini de la prepotència. Diu que la qüestió de fons “són les jerarquies de poder i els comportaments abusius que instiguen en persones que creixen creient que estan per sobre de la llei i que altres éssers humans no són del tot reals”; estan, doncs, despersonalitzats.

Les dones són més vulnerables a l’abús sexual quan, pel motiu que sigui, són vistes com a éssers inferiors per sotmetre, i a les quals està permès humiliar i fer mal. Les condicions laborals poden protegir la dignitat humana de la persona treballadora, però també soscavar-la. Ja sigui per raó de credo, sexe, color, origen o posició social, els supremacistes cosifiquen els seus inferiors i els neguen o coarten la seva autonomia i subjectivitat; les seves emocions i pensaments els resulten irrellevants. Tant és que les idees sexistes siguin fràgils i bastes, i que l’evidència les desmenteixi, es creuen amb dret a tractar altres éssers humans com a objectes, fins i tot com a mercaderies.

S’al·ludeix aquí al moviment incel (d’involuntary celibate), cèlibes involuntaris que odien les dones que els neguen satisfaccions que creuen que mereixen. Quan una d’elles no es doblega dòcilment als seus desitjos com ho faria una dona al porno d’internet, proven de trencar el seu ànim amb crueltat i sense compassió. Nussbaum aplaudeix els avenços del #MeToo i s’entreté a analitzar les agressions als campus universitaris, i detalla també historials d’algunes celebritats. No obstant això, adverteix que la gentalla és fiscal, jutge, jurat i botxí, de manera que una ira multitudinària i un avergonyiment punitiu representa una seriosa amenaça per a la presència del decòrum moral i el respecte mutu. Algunes feministes de nou encuny haurien de veure, conclou, com d’inadequades que són aquestes pràctiques, equiparables a la caça de bruixes i lliurades a l’assetjament, “tant dels homes com d’altres feministes discrepants”.

Fa menció de l’orgull que inoculen les societats als individus, enfosquint el seu caràcter. La supèrbia esdevé transversal en tots els estrats socials, i admet diverses combinacions; per exemple, racial però no de classe, o al

Descriu les zones protegides de privilegi masculí, que denomina baluards de supèrbia, i proposa que s’enderroquin

revés, potser superposades.

Nussbaum enalteix l’obra del Dant com una ajuda perquè sapiguem veure’ns a nosaltres mateixos, així com aconseguir la virtut cristiana de no enorgullir-se dels possibles avantatges jeràrquics. I invoca dos versos de l’escriptor irlandès Yeats: “Els millors estan mancats de tota convicció, mentre que els pitjors / estan plens d’apassionada intensitat”, per revertir els seus termes. |

Aplaudeix el #MeToo, analitza les agressions als campus universitaris i detalla els historials d’algunes celebritats

Martha Nussbaum

Baluards de supèrbia / Ciudadelas de la soberbia ARCÀDIA / PAIDÓS. TRAD. CATALÀ: MÍRIAM CANO / CASTELLÀ: ALBINO SANTOS MOSQUERA. 416 / 392 PÀG.. 26 / 22 EUROS

ARXIU