La Vanguardia (Català) - Culturas
Crits i paraules
Aquest 2022 es commemora el 70è aniversari del naixement del poeta, traductor i narrador Valerià Pujol,
guanyador de premis literaris com el Carles Riba, el Documenta o el Nacional de la Crítica. Un dels autors més emblemàtics de la generació bulliciosa dels poetes del setanta. El centre d’operacions de les commemoracions és la masia familiar Can Vallerià, un deliciós racó agropoètic a Premià de Dalt, on va néixer i va morir l’escriptor. La seva germana Adriana Pujol, el poeta i novel·lista Rafael Vallbona i el periodista cultural i escriptor Albert Calls
són el trident que empeny aquesta commemoració, que va arrencar el passat mes de març amb una trobada titulada El crit i la paraula, en què els seus amics de tota la vida –de la política, l’educació o el poble– van recitar i fins i tot van cantar els seus poemes.
Amb motiu de la festa de l’Hanami que se celebra puntualment cada any a Can Vallerià quan floreixen les pruneres, s’inaugura l’exposició sobre Valerià Pujol vist pels artistes i una lectura de poemes. Així que me’n vaig un matí lluminós a Premià de Dalt. Un nombrós grup d’oients s’arreceren del sol sota el gran arbre davant el pati de la casa on reciten poemes acompanyats de la brisa que mou les fulles Jaume Creus,
Cèlia Sànchez-Mústich, Víctor Sunyol i Àlex Susanna. Susanna clou la sessió i explica que havia estat un parell de vegades abans a Can Vallerià i reflexiona: “Valerià Pujol destacava pel seu encaix entre ètica i estètica. En aquella època tots érem més coherents del que hem acabat sent amb el pas del temps”. Una raresa escoltar algú en mil quilòmetres a la rodona que expressi un bri d’autocrítica.
Rafael Vallbona, escriptor –recentment la seva apassionant novel·la Troç ha estat portada al cinema– ens recorda que “Can Vallerià és una casa oberta a tothom” i en assenyalar-li la perseverant tasca cultural amb la continuació de l’edició dels llibres de la petita editorial La Font del Cargol creada per Pujol i la programació cultural que mantenen insubornablement més enllà de les institucions, em diu amb aquella irònica riallera seva: “La meva aportació a la cultura és posar i treure cadires!
Valerià Pujol va ser un poeta molt actiu en el vessant cultural però també en el polític al final del franquisme com a militant destacat del PSUC. Trobo sorprenent que tingués tanta activitat malgrat patir des de petit la pòlio, una tremenda malaltia que va retardar la seva escolaritat i el limitava físicament. La Pilar, veïna de Premià de Dalt i amiga seva de la infantesa, m’explica: “Tots veníem molt aquí. La seva mare, que continua vivint a la masia, ens posava el Cinexin, torrava cacauets per als nens del poble o ens pujava al carro per fer un volt per la finca. Així que tots volíem anar a Can Vallerià i no estava mai sol!”. M’explica que de jove el Valerià no s’estava quiet: “Es va implicar molt en la política. No es perdia ni una manifestació! Es posava la cotilla i entre els amics el carretejàvem a la manifestació i si calia el portàvem a collibè, però no es quedava a casa”. Vallbona riu: “La multicopista clandestina de Can Vallerià, on s’imprimien fulls volants del PSUC, treia fum!”.
Els actes de l’any Valerià Pujol prosseguiran. El 26 d’agost, el festival estiuenc Poetes sota la Lluna estrenarà un espectacle de producció pròpia al voltant del seu món poètic en el qual estan treballant la rapsoda Cinta Massip i el guitarrista Toti Soler. Una trobada en què també recitaran Susanna Rafart i Narcís Comadira. Al setembre hi haurà un acte acadèmic a la biblioteca municipal Jaume Perich i a començaments del 2023 l’editorial Quaderns de la Font del Cargol editarà la seva poesia completa en dos volums. També es posarà en marxa una ruta literària per Premià de Dalt, amb inici i final a Can Vallerià.
Vallbona va conèixer Valerià Pujol quan començava amb això de les lletres. Li pregunto si no li imposava la seva figura ja consolidada i em diu que “en absolut! Era molt proper. Tenia una paciència de sant amb nosaltres. Ell tenia les seves conviccions i les defensava fins al final, però sempre escoltava tothom”. |
Valerià Pujol va ser un dels poetes més emblemàtics de la generació del setanta; la seva família el recorda