Les verdures són per a l’‘Estiu’ (d’Arcimboldo)

L’artista italià produïa les seves ‘testes compostes’ amb simbolismes polítics i jocs visuals, però amb absolut rigor científic; ho analitzem amb el canvi d’estació

22 23 21 24 27 25 29 19 18 20 15 16 14 17 10 03 07 08 01 04 05 06

Els quaderns d’activitats per a adults ara en voga podrien tenir un filó amb Arcimboldo (Milà, 1527-1593). Quantes verdures i fruites som capaços d’identificar en el seu Estiu, que apareix en aquesta pàgina? Nosaltres n’hem comptat trenta, i això amb l’ajuda de diversos llibres dedicats a l’inclassificable artista i dels catàlegs d’un parell de museus, però encara ens falten peces, per exemple, aquell pebrot-nap-remolatxa-xirivia entre els números 12 i 13 que no encaixa del tot amb cap d’aquells vegetals. Alguna idea? I per descomptat que Arcimboldo no es va equivocar: a més de pintor era botànic, dels millors del segle XVI a l’Europa central.

Va ser allà, a la cort de Maximilià II, a Viena, on va produir les sèries de teste grottesche e di carattere, inspirades en Leonardo Da Vinci, que tant èxit van tenir amb l’emperador, fins al punt que Arcimboldo les va acabar copiant diverses vegades perquè el sobirà pogués oferirles com a regal a altres prínceps. Les quatre estacions –Primavera, Estiu, Tardor i Hivern–, els quatre elements –Aire, Foc, Terra i Aigua–, retrats com el Llibreter i uns quants més comparteixen característiques, estan formats per una acumulació/superposició d’elements reals, animals, flors, objectes, que vistos a certa distància componen un bust humà, en ocasions fins i tot reversibles: una composició real encara que se li doni la volta.

A la Primavera, una de les seves pintures més estudiades des del punt de vista de les ciències naturals, s’han comptabilitzat 80 tipus diferents de flors pròpies d’aquella estació, a l’Aigua, 62 espècies de peixos, mariscos i altres éssers marins. Arcimboldo construïa les seves testes compostes de manera que poguessin llegir-se com un homenatge a la dinastia dels Habsburg, però també ajustant-se estrictament a la realitat científica del moment; per a l’Estiu va elegir verdures i fruites que maduren aquells mesos i en va incloure dos, el blat de moro i les albergínies, arribades de fora d’Europa, el primer d’Amèrica i les segones d’Àsia a través d’Aràbia i a les que l’artista va tenir accés gràcies a l’afany erudit/col·leccionista de l’emperador, que es feia portar exemplars d’Àfrica, Àsia o Amèrica de les noves espècies en un segle ple de descobriments, fins i tot guardava els quadres a la seva Wunderkammer o gabinet de les meravelles. Aquest Estiu és un dels dos quadres supervivents de la primera sèrie de les Estacions que va pintar Arcimboldo (després en va produir almenys dues més) i dels escassos firmats i datats per l’artista. Les Estacions simbolitzaven el caràcter etern dels Habsburg, i el bust enllaçava Maximilià amb els emperadors romans. Bastant regi perquè els seus evidents jocs i obres visuals fossin rebuts a la cort amb tan bon humor. |

AMB INFORMACIÓ DE THOMAS DACOSTA KAUFMANN, ‘ARCIMBOLDO: VISUAL JOKES, NATURAL HISTORY, AND STILL LIFE PAINTING’ I ‘THE ARCIMBOLDO EFFECT’. TAMBÉ DENVER ART MUSEUM I KUNSTHISTORISCHES MUSEUM, VIENA.