La Vanguardia (Català) - Culturas
Posant per a Bernadó
Quan Jordi Bernadó va contactar amb Gretchen Cara Daily i li va explicar el seu projecte, la biòloga americana es va quedar perplexa. El fotògraf la convidava a triar un lloc –però no qualsevol, sinó ni més ni menys que “el seu lloc al món”– i que s’hi desplacessin per fotografiar-la... d’esquena.
Daily li va oferir trobar-se al campus de Stanford, la seva universitat, però després de reflexionar va decidir que el seu “lloc al món” era la base científica on treballa part de l’any, a la selva de Costa Rica. “És un lloc complicat –li va dir–; et convido a sopar allà”. Va ser una cita “sofisticada i cara”, recorda el fotògraf: avió fins a San José, lloguer d’una avioneta fins a la selva, i després trasllat per carretera fins al lloc de la trobada...
La imatge resultant d’aquesta prestigiosa investigadora en Ciències Ambientals, que va posar d’esquena davant l’arbre de La Ceiba a Sabalito, és una de les que es poden veure fins al setembre a l’exposició que el MNAC consagra a Bernadó. Prèviament aquestes fotos van aparèixer durant deu mesos, entre el 2018 i el 2019, en aquest suplement sota el títol de Projecte ID. I en els dos casos les imatges han anat acompanyades de textos de l’escriptora Laura Ferrero, còmplice habitual de Bernadó, amb llarga vinculació al Cultura/s. Al MNAC les obres seleccionades gaudeixen d’una espectacular instal·lació al mig de la sala oval, en un espai delimitat per llargs vels negres.
Woody Allen al Metropolitan Museum de Nova York; Stephen Hawking al Centre for Mathematical Sciences de Cambridge –al seu últim retrat, apareix mirant a la Lluna–; Rosario Quispe, líder de la comunitat Warmi, a Salinas Grandes, Argentina; Jimmy Wales, cofundador de Viquipèdia, a The London Library; el Nobel Gao Xingjuan al Palais Royal de París; l’escriptora Chimamanda Ngozi Adichie al Freedom Park de Lagos... “Per mi són gent inspiradora –argumenta l’artista lleidatà–, tots han intentat canviar el món des de diferents angles, i a tots em vaig acostar demanant-los el mateix: posar d’esquena i escollir el seu lloc al món. Aquesta petició obliga a repassar la teva vida, a decidir si és més important l’aspecte personal o el professional, el passat o el present, un bon o un mal record.
Perquè no busco fer el retrat d’una cara, sinó d’una decisió”.
“Alguns dels retratats –afegeix– demanen temps per pensar-ho; algunes de les històries que vaig trobar no es poden explicar perquè van ser molt personals. I el més important és que veure’ls es converteixi en un activador perquè l’espectador es pregunti quin és el seu propi lloc al món, i constitueixin així també un retrat de qui mira”.
El projecte l’ha portat a diversos continents; al principi “vaig assumir jo els costos. Però durant el procés la col·lecció d’art de Banc Sabadell em va comprar catorze retrats, uns de ja fets, d’altres per fer, i això em va permetre completar els viatges”.
El seu treball, que presenta habitualment a la galeria Senda, combina intenció conceptual i sentit de la bellesa, “una paraula proscrita al món de l’art actual però que jo reivindico”. Utilitza una càmera de gran format, amb components de diferents marques, i treballa amb trípode; “això implica un procés lent i no hi ha cap virtuosisme tècnic, a part que la composició és sempre idèntica”.
Davant una filosofia visual tan suggestiva, qui podria resistir-se a la seva invitació a participar en la trobada Me We, que va reunir gairebé 2.000 persones de 58 nacionalitats al Liceu diumenge passat? Assegut amb la meva dona a l’amfiteatre vam poder contemplar la conversió de l’escenari en un gran mirall de tela reflectora que tornava la nostra imatge, i després l’aparició de Bernadó sobre una plataforma de muntatge, com un mag de La flauta màgica, el decorat de la qual l’emparava, disposat a retratar-nos als allà reunits “com a excusa per activar la reflexió sobre Barcelona”. L’actuació del cor del Palau de la Música, distribuït entre el públic, va subratllar el caràcter col·lectiu del moment.
El colofó adequat per a una altra aventura d’un fotògraf acostumat a pensar i a projectar en gran.
Retrata d’esquena figures que canvien el món, i va convocar al Liceu 2.000 persones a la trobada Me We