La Vanguardia (Català) - Culturas
Insòlit i seductor
Estranyesa, invenció, extravagància, sexualitat, memòria... Sensacions per viure-les també a l’estiu
Res més oportú per començar com a lectura estiuenca que Mentideros de la memoria (Tusquets) de l’escriptor mexicà Gonzalo Celorio, narrador i assagista. Aquí la vitalitat es dona en aquests retrats dels escriptors més representatius de la literatura llatinoamericana, com Arreola, Borges, Cortázar, Rulfo, Bryce Echenique, Augusto Monterroso o García Márquez. L’interès no es troba només en el que se’ns diu sinó en l’aventura de posarse en contacte amb ells. I ho continuem llegint amb el mateix encant amb què llegim les seves novel·les.
Poderós com sempre o més que mai Rafael Reig a El río de cenizas (Tusquets), aquí sense la necessitat de ruptura d’altres llibres seus i centrat en l’agitada vida del narrador, marcada per la seva atracció per la ginebra i la fixació eròtica, en la qual persegueix i el persegueixen els pits i els mugrons. No he de dir gaire més, sinó recomanar la lectura de la que possiblement és la novel·la més atractiva l’autor.
La fascinant imaginació de Gonzalo Suárez a la col·lecció de relats El cementerio azul (Literatura Random House) ens porta per altres camins. El cervantí professor Grubb, persona i personatge, és un transformador de la realitat, que manipula el versemblant i l’insòlit sense que caigui mai en la pura invenció. Estem davant el triomf de la invenció.
Una sorpresa molt agradable és la novel·la de Xita Rubert Mis días con los Kopp (Anagrama). Dins d’aquesta línia d’escriptura de l’estranyesa que sembla acompanyar-nos en la narrativa actual, ara se’ns escamotegen els detalls per sumir-nos en la plenitud del no dit, on s’oculta més que es revela. A través d’una variada galeria de personatges, és fascinant la naturalitat amb què es viu allò més allunyat de la realitat.
Poques escriptores han causat un impacte més gran en l’actual narrativa com l’argentina Camila Sosa. Després de Las malas ha vingut la col·lecció de relats Soy una tonta por quererte (Tusquets), totes dues marcades per la intensitat de la prosa i les referències explícites al sexe. L’escriptora hi és sempre present, donant més veracitat a situacions realment insòlites, amb frases impactants. Naturalment, el to autobiogràfic és el que dona força al relat, amb tot el que té de morbós la vida de la narradora.
Un dels trets més notables de l’escriptora mexicana Margo Glantz és com sap transformar la seva profunda erudició en matèria altament narrativa, marcada per la provocació, per portar-nos a situacions insòlites. Apariciones (Firmamento) és una novel·la molt complexa, on el sexe sempre present té com a fons tot el que la religió té de profà i sagrat. Glantz ha arribat més lluny que mai en aquestes visions de masturbacions, cossos que es despullen, penetracions, flagel·lacions. L’autora de Sor Juana Inés de la Cruz: ¿Hagiografía o autobiografía? està profundament familiaritzada amb tot el relacionat amb la religió. I molt especialment amb la mística. Però també és la imatge d’aquesta nena amb les cames obertes tan propera al model de Balthus. I en l’èmfasi en l’erotisme hi ha no poc de pornogràfic. I tot cal llegir-ho dins de l’atracció per l’extravagant i l’insòlit. I així mateix, aquesta autèntica exhibició pornogràfica cal llegir-la amb tot el que té d’humor despreocupat. Margo Glantz és aquí més Glantz que mai. |
Retrats d’Arreola, Borges, Cortázar, Rulfo, Bryce Echenique o García Márquez ens reconnecten amb el millor de Llatinoamèrica