La Vanguardia (Català) - Culturas
Una Barcelona ‘canalla’ i nocturna
Barcelona va ser una capital europea de la nit als anys setanta i vuitanta i el periodista Joaquín Luna ho sap bé; escriu ara una crònica personal i nostàlgica sobre un món que, segons ell, té els dies comptats
Les grans ciutats no tenen horari de tancament. Sempre són vives per a qui vulgui viure-les i despertes per al més despert. I Joaquín Luna (Barcelona, 1958) ha gaudit les nits d’unes quantes: Tòquio, París, Bangkok, Nova York... I Barcelona, al cap i a la fi, capital europea de la nocturnitat canalla durant els setanta i vuitanta; i enlluernador magnet cosmopolita a les matinades olímpiques dels noranta.
Luna revisita els seus temples amb traïdoria i aguts dots d’observació i ens ho explica en el seu personalíssim castellà barceloní, llengua viva a les matinades d’aquesta capital que no es cansa mai de barrejar-les. Amb ell, gaudim de la nit i les seves criatures: rates que s’escaquegen a l’hora de pagar; xacals a l’aguait del noctàmbul imprudent i voltors esperant que la gasela torni sola a casa passada de copes... I el propi Luna, que se sap una criatura més i s’explica a si mateix i les seves aventures amb precisió no exempta de tendresa.
Així, ballem amb ell i la tailandesa de pits nus del cabaret al qual el van portar els amics del seu pare a la Barcelona canalla i múrria del postfranquisme; ens tira de la cadira a cops, entre les riallades del distingit, el penis gegantí del faquir del Bagdad; peritem les sortides dels clubs swingers catalans, de Barcelona i comarques, o ens sentim com Rainier de Mònaco el dia que no el van deixar entrar a l’Up&Down per no dur jaqueta.
El príncep va acabar posant-se-la, però va valer la pena, perquè, bé al selecte “Up”, bé al despreocupat “Down” va poder alternar amb Pink Floid, Jack Nicholson, Kim Basinger, Mick Jagger o Kevin Costner, a qui vam veure ballar a Luz de Gas. Amb la ronda que paga Luna passem pel minigolf del Bikini als noranta, reformat per al ball continu a tres pistes, salsa, pop espanyol i soul; el Zeleste, en totes les seves fases, i, donant per descomptat que ni tan sols Luna no se’ls sap tots, Les Trois Mallets de París; els del districte Ginza de Tòquio, on se segueix en respectuós silenci la loteria del coit; el Nuba de Sarrià o els Nasty Mondays de la Sala Apolo del Paral·lel. La nit espanyola, ens explica Luna en un diàleg sociològic sense deixar el cigarret, perquè llavors deixaven fumar a la barra, va ser un invent dels baby boomers, que va assolir el seu apogeu entre el 1980 i el 2000.
Més discutible és que, com sosté, arribés a la seva fi amb l’apogeu dels valors mil·lenistes i, en general, amb la generalització ja en aquest segle del culte a la salut, el descans, l’exercici i la satanització de l’alcohol. És cert que la nocturnitat, perseguida amb acarnissament victorià en el franquisme, torna a ser avui sospitosa i culpable sense seny per al rigorisme bonista que considera l’avorriment part indispensable d’una dieta sana.
Però per a un Luna, en ocasions crepuscular, la nit barcelonina té els dies comptats –i ben explicats al seu llibre– i cal donar-li la raó en què on hi va haver glorioses barres com Nick Havana, El Abanico o el prodigiós Up&Down, avui s’obren a les 6 del matí i tanquen a les 21 hores desenes d’adotzenats forns de franquícia. Però aquest lector vol creure que hi haurà, potser hi ha ja, vida nocturna més enllà de la nostàlgia. Només cal descobrir-la.
Com apunta Ausejo en una de les rondes, descrivint l’enlluernador auge de l’Omm a començaments dels 2000: a Barcelona tenim els hotels, alguns dels millors del món, amb locals, personal i serveis enlluernadors prestos a convertir-se en inigualables escenaris de noves nits sense fi.
I als hotels es creuen turistes anodins que repeteixen circuits adotzenats, però també apassionats aventurers disposats a convertir-se en criatures de la renascuda nit barcelonina. Potser Luna trobi aviat amb ells les vivències i els contes per a un nou llibre. |
On hi va haver glorioses barres com Up&Down, Nick Havana i El Abanico’, avui s’obren forns de franquícia
La nit espanyola va ser un invent dels ‘baby boomers’, que va assolir el seu apogeu entre el 1980 i el 2000
Joaquín Luna
Esta ronda la pago yo
LIBROS DE VANGUARDIA. 128 PÀGINES. 16 EUROS