La Vanguardia (Català) - Culturas
‘Bentornato, caro Bandini!’
El biògraf de John Fante rescata divuit relats de l’autor, un dels creadors més importants de la ficció contemporània dels Estats Units
La comunitat italoamericana durant la primera meitat del segle XX segueix associada al món gansteril per cortesia d’un voluminós imaginari cinematogràfic que en bona mesura ha esdevingut clàssic. De cara a expandir la paleta de la seva representativitat, de trobar alguna mena de contrapès lluminós, allà va acudir la narrativa de John Fante (1909-1983), cronista satíric i malenconiós, poeta maleït i tendre, dels immigrants italians, tan austers en recursos com rics en somnis, disposat a obrir-se camí a l’Amèrica que anava de la Gran Depressió a l’entrada a l’era del consumisme i els mitjans de comunicació de masses. El seu alter ego Arturo Bandini –i tants altres personatges en qui el seu esperit es va refractar– és una de les creacions més importants de la ficció contemporània dels Estats Units, epítom de l’escriptor famolenc d’èxit, convençut del seu enorme talent malgrat que el cosmos sembla conspirar per menystenir-lo, un rebel domesticat pel temps i els revessos –encara que mai del tot– a través del qual el seu creador va celebrar una forma de ser al món (lluitant, aixecant-se sempre del terra), una tribu (la gran famiglia) i un territori (la Califòrnia dels humils).
Retrobés amb la veu de Fante/Bandini –perquè el seu sempre va ser la creació d’una veu: còmplice, espurnejant, divertidíssima, adorable fins i tot en els seus rampells de fúria, una veu a què, si es pogués, un voldria abraçar o convidar a un glop– en els divuit relats que conformen Hambre, rescatats pel seu biògraf Stephen Cooper d’una habitació dels tresors ocults guardada gelosament per la seva vídua, és, homenatjant a un dels seus títols, “omplir-se de vida”. Col·legials saberuts, relacions fraternals a prova de bombes, famílies en crisi però desbordants d’amor, estampes domèstiques davant un plat de pasta o amb foc creuat d’acusacions, seduccions impossibles, enamoraments fatals, cases encantades i amb hipoteca, mares amb caràcter i pares paletes que no consideren que això d’escriure sigui gens seriós...
Els familiaritzats amb l’obra de Fante gaudiran del retrobament amb aquella espècie d’oncle carismàtic a qui no se li acaben les batalletes sobre els de la seva sang, les dones que va desitjar i les dones que va estimar (de vegades van coincidir), coneguts i veïns, i diversos barris de Los Angeles. L’expert en Fante traçarà connexions subtils amb títols anteriors i episodis biogràfics, rebent el rare bonus track d’un pròleg a Preguntaho a la pols / Pregúntale el polvo i fragments d’una novel·la mai publicada. Els nouvinguts probablement es rendeixin a la seva frescor i el seu sentit de l’humor –tot sigui dit, també hauran de superar alguna peça lleugera i rareses menors que només apreciaran completament els individus pertanyents a les dues categories anteriors–, despertantlos segurament l’anhel d’anar a les seves novel·les, les peces de caça major que al seu dia van enlluernar Charles Bukowski (aquest periodista recorda el moment de platja en què, molts anys enrere, l’autor va entrar a la seva vida per sempre a través de les primeres pàgines d’Espera a la primavera, Bandini). |
Retrobar-se amb la seva veu còmplice, espurnejant i adorable fins i tot en els seus rampells de fúria és omplir-se de vida
John Fante
Hambre
ANAGRAMA. TRADUCCIÓ D’ANTONIO-PROMETEO MOYA. 288 PÀGINES. 19,90 EUROS
Retrat del periodista i escriptor Xavier Febrés