Apareix el primer manuscrit de Cela

Després de catorze anys de recerca, el professor Adolfo Sotelo Vázquez ha trobat el document original, que data del 1939

Els aprenentatges literaris de Camilo José Cela (1916-2002) ho són com a poeta; aquesta era la seva voluntat juvenil, fascinat per Rafael Alberti (Sobre

los ángeles), Vicente Aleixandre (La

destrucción o el amor) i, sobretot, per Pablo Neruda (Residencia en la tierra), i orientat pel continu diàleg amb Lolita Franco (1912-1977), la futura esposa de Julián Marías, en el context de la madrilenya Facultad de Filosofía y Letras, on seguia amb passió, d’amagat dels seus pares, les classes de Pedro Salinas. A poc d’esclatar la guerra i durant el primer setge colpista de Madrid a la tardor del 36, escriu el poemari Pisando la dudosa luz del día, en el que com reconeixia a Marino Gómez Santos en una entrevista del 1957: “La influència de Neruda en el meu primer llibre, un llibre de versos que vaig titular Pisando la dudosa luz del día és manifesta. D’això no estic penedit, sinó orgullós”.

El dos de febrer del 37 Lolita Franco li escriu: “Em dona alegria que hagis fet un llibre. Tens il·lusió creadora, veritat? Ja em donaràs a conèixer un dia tots aquells poemes”. Tot seguit Cela li remet l’“Himno a la muerte”, el llarg poema que tanca el llibre. Lolita ho llegeix “arrossegada pel vers” i ho defineix –definició que convé a la totalitat de l’obra– com “un estat de consciència de nit revelada i de malson, d’estar enfonsada en el subconscient, sense dia”.

Uns mesos després, aprofitant la bona relació que tenia amb Marcos Fingerit (1904-1979), director de Fábula. Revista de Letras y Artes (La Plata), gràcies a Luis Enrique Délano (19071985), l’escriptor i diplomàtic xilè que li havia presentat a Gabriela Mistral i Pablo Neruda, publica el cant final de l’“Himno a la muerte" en el número de març del 38 de la revista argentina. D’allà fins al 1944 no sabíem res del primer llibre nonat d’un escriptor que havia volgut ser poeta, tret de la presència, mentre es gesta Pisando en Barcelona, del fragment final de l’“Himno a la muerte" i del poema “Tránsito adónico" a la revista Garcilaso, on es pretenia enllaçar –difícil tasca– amb l’estadi poètic tal com havia quedat el 1936.

El 2008, a l’elegant

El diàleg epistolar entre editor i escriptor ha estat clau en la recerca del document, que va quedar en mans dels Maristany

Dotze poemes escrits a màquina amb notes i dedicatòries de Cela a personalitats rellevants del món de les lletres

col·lecció

ANA JIMÉNEZ Pàgines i dedicatòria manuscrites del poemari de José Cela ‘Pisando la dudosa luz del día’, acabat el 1939 i publicat el 1945, sobre retrats de l’escriptor quan era jove

ANA JIMÉNEZ A sobre d’aquestes línies, una pàgina del document original, amb anotacions de l’autor. A dalt, el poema 'Himno a la muerte’; a sota, el mecanoscrit enquadernat que ha conservat la família Maristany