La tendresa dels números

Sobre la poesia de les matemàtiques i la seva proximitat amb les lletres

Encara hi ha certa tendència a parlar dels que són de lletres i els que són de ciències, com si fossin dos llenguatges i dues mirades oposades, que no es poden trobar o que es mouen per passions i interessos massa distants. Per sort també hi ha moltes veus que volen trencar aquesta barrera. I curiosament, hi ha qui ho fa unint els dos llenguatges, mostrant com les matemàtiques amaguen una bellesa poètica que va molt més enllà dels números que apreníem a la pissarra. És el cas de La fórmula preferida del profesor, de Yoko Ogawa (Okayama, 1962). Aquesta novel·la, que va ser escrita el 2003 i que fa uns anys va aparèixer a l’editorial Funambulista tant en castellà com en català, ara arriba de la mà de Tusquets amb una nova traducció que ens permet retrobar-nos amb la tendresa d’una història que explora els vincles i la importància de transmetre i compartir la fascinació i la curiositat per la vida i pel saber.

Amb un curiós equilibri entre la narració i l’exploració de la bellesa dels números, Ogawa construeix una història on el fil principal és la relació que estableixen una assistenta i el seu fill amb un professor de matemàtiques que va tenir un accident que li va afectar la memòria: recorda el passat, però el que passa de nou no ho pot retenir. A través dels ulls de la dona anem coneixent les peculiaritats d’aquest home estrany, que s’enganxa papers a la jaqueta del vestit per recordar les coses importants, com el dibuix de la seva nova assistenta o el sobrenom del seu fill, que anomena Arrel Quadrada per la forma del seu cap.

Hi ha una senzillesa i una tendresa especial en la forma en què l’autora tracta la fragilitat de la memòria i de les construccions que fabriquem per aferrar-nos a la realitat. Ens mostra els moments d’eufòria i els moments de pànic, quan algun element trenca el miratge i la fragilitat apareix de forma contundent. Ens mostra la quotidianitat i l’amistat, la curiositat i l’aprenentatge, i ho fa barrejant el dia a dia amb números transcendents, equacions i fórmules que van més enllà dels propis números, perquè, com diu ella, al professor “li agradaven les respostes que engrandien les perspectives del problema inicial”. I el llibre proposa quelcom similar: engrandir les petites coses, gaudir dels detalls, de les passions i la companyia. |

Yoko Ogawa

La fórmula preferida del profesor

TUSQUETS. TRADUCCIÓ DE JUAN FRANCISCO GONZÁLEZ SÁNCHEZ. 320 PÀGINES. 19 EUROS