La Vanguardia (Català) - Culturas
Enigmes del laberint
De sefardites i moriscos a filòsofs i guerrillers, Víctor Gómez Pin escriu sobre un país desorientat i estigmatitzat i desgrana els motius pels quals Espanya continua tenallada per un misteriós complex d’inferioritat
Després de publicar el seu alliçonador assaig El honor de los filósofos (2020), la biografia dels pensadors que van perdre la vida per ser fidels a la destil·lada raó dels seus postulats, Víctor Gómez Pin (Barcelona, 1944) es disposa a dissipar amb el seu nou llibre els tossuts enigmes del laberint espanyol.
Amb l’eloqüent títol de La España que tanto quisimos, l’autor ordena, cita i convoca les figures que han donat forma a un bulliciós llegat cultural. Sefardites i moriscos, heretges i dissidents, poetes i escolàstics, il·lustrats i jesuïtes, emigrants i camioners, filòsofs i guerrillers, són els personatges que enriqueixen amb el seu geni, i el seu mal geni, el paisatge d’una història efervescent.
Apareixen en aquestes pàgines les il·lustres qualitats de Miguel Servet, Francisco Suárez, Quevedo, Rosalía de Castro, Maragall, Vallejo, Cernuda, Azorín, Lorca, Ortega y Gasset, Paco Ibáñez, i tants altres, per entendre l’erràtica deriva d’un país incomprensiblement perdut. L’acurada selecció de les veus que sonen a La España que tanto quisimos ens porta cap als crucials interrogants d’un llibre essencial. Un llibre que contribuirà a dissoldre els vicis d’un lamentable desconcert.
Quan l’autor recorda els espanyols derrotats que en la seva joventut li van donar exemple d’enteresa, quan recorda la seva noblesa, immune a la humiliació, l’infortuni i la fatiga de viure, erigeix aquella figura de l’ànima popular que encoratja i sosté la consciència d’una inexpugnable dignitat. Aquesta imatge vertebra la bonica narració de Víctor Gómez Pin sobre un país que continua a l’espera de trobar-se amb si mateix.
El relat de l’autor ens situa en un expressiu moment visual de la història i ens mostra als calvinistes llançant a la foguera el cos viu de Miguel Servet. Un símbol dels excessos de tirania, explotació, intolerància, mentida i malversació comeses per l’Europa moderna. Tot i això, malgrat la destrossa comuna, Bèlgica sap inhibir-se del genocidi dut a terme pel seu rei Leopold II al Congo, França evita fer-li voltes a la matança de San Bartolomé, a la deportació dels seus ciutadans jueus als camps d’extermini de l’Alemanya nazi i a la ferotge repressió dels seus militars a Algèria, Itàlia omet amb gran estil les seves escabetxades a Líbia i Etiòpia i les seves desfilades feixistes amb el Führer, Holanda s’exclou de les seves matances a Indonèsia, Anglaterra no sap res de les seves carnisseries a l’Índia... Tots els països compareixen davant del tribunal de la història com reus de crims contra la humanitat, encara que només Espanya accepta carregar amb la pesadesa de la “llegenda negra”.
Serà fascinant revelar el supremacisme que ha decretat aquest estigma, comprovar la seva influència en la forja de la mentalitat reaccionària i en els encobriments del seu decàleg moral. Però més notable serà entendre el motiu pel qual el país que tant vam voler roman tenallat per un misteriós complex d’inferioritat.
L’autor dedica el seu llibre a qualsevol lector intel·ligent però el dirigeix als simpatitzants i militants de l’ala esquerra de la societat. Els convida a preguntarse de què s’avergonyeixen, per què assumeixen el dictamen d’una submissió bastarda i a què ve això de renunciar a l’exemple dels seus il·lustres avantpassats.
Ha estat formidable en aquest sentit l’energia política del nacionalisme perifèric. Emulant l’oratòria fertilitzada per l’Europa del nord i presentant-se com a membres de l’elit que menysprea a l’Espanya xarnega, la dreta nacionalista ha actualitzat vigorosament la retòrica de la difamació i acovardit al conjunt de la nació amb els vells anatemes de la presumpció calvinista. És de veritat admirable que ho hagi fet amb tant virtuosisme.
Víctor Gómez Pin ens convida amb el seu assaig a desfer la força hipnòtica del complex d’inferioritat, a substituir la ficció de la identitat per la certesa de la consciència i a rehabilitar una Espanya que sigui possible estimar i en què tots els ciutadans puguin trobar-se a gust. |
Quevedo, De Castro, Maragall i Lorca per entendre la deriva d’un país incomprensiblement perdut
Víctor Gómez Pin
La España que tanto quisimos ARPA . 280 PÀGINES. 21,90 EUROS